30/10/10. Aquesta via és un producte de la recerca de línies d'escalada en parets poc atractives a la vista, però que al final surten vies prou interessats. Aquest fenomen s'ha produït molt a Montserrat Sud moltes obertes pels incansables, J Escofet, I. Notivoli i J.Ch. Peña que han anat obrint moltes bones vies, hi aquesta n'és una d'elles.
En Manel i Juan Carlos, fa poc que van fer la via Els Replicants hi en van parlar molt bé, avui amb en Manel anem a la veïna Nexus. És pot trobar la ressenya a: lanochedelloro i a ressenya.net.
recorregut de la via i ressenya d'en PEREBOOK que és pot trobar a la nochedelloro
La Nexus és una via de set llargs exigent i mantinguda, on trobarem plaques, fissures i díedres, trencada per dos llargs de transició que trenquen la continuïtat.
El primer llarg coincideix amb la Replicants, comença en una placa vertical fina, amb forats , superada la placa seguim en flanqueig a l'esquerra per grades fàcils, fins arribar sota de una marcada fissura on trobem la R1.
El segon llarg té una entrada molt atlètica, és pot protegir amb un friend i/o tascó, seguim per una fissura per passar a la placa de l'esquerra molt vertical, després la placa s'ajeu, encara que segueix amb la dificultat fins a la R2.
El tercer llarg és de transició per plaques ajagudes i fàcils fins un ressalt abans d'entrar a la R3 sota d'un marcat díedre.
El quart llarg surt per l'esquerra de la reunió per anar en flanqueig a la dreta per entrar al díedre que superem amb passos de bavaresa, un ressalt més vertical i difícil (pas de baga en el meu cas) per tornar a entrar al díedre amb ajut d'una savina, que arrenca en Manel quan puja de segon, seguim per placa fins a la R4.
El cinquè llarg segueix per la placa del díedre i després per placa més ajaguda però amb líquens fins a la R5.
El sisè llarg també de transició per un bosc selvàtic, cal anar a buscar a la dreta el marcat esperó que és veu.
El darrer llarg va per una placa vertical i mantinguda, on cal anar buscant el passatge, després s'ajeu una mica fins arribar a la proa final, uns passos atlètics en bavaresa donen pas a una placa amb un darrer pas un pel desplomat que fem amb Ae.
El descens el fem amb ràpel per la via Dersu Uzala.
Via mantinguda i variada amb grau obligat de V+/6a, on un estrep pot ser útil si anem justos de grau com és el nostre cas. Cal portar tascons, friends fins el Camalot del dos i bagues per arbres per reforçar les assegurances d'algun tram.
Per manel Díaz i Joan Asín.
la placa i flanqueig del primer llarg
fissura i placa del segon llarg
díedre i en Manel amb la savina al quart llarg
cinquè llarg
a la placa i darrer pas del darrer llarg
en Manel al cim i a la R7
al cim
Hola,¿sin la savina sube el grado?que,te cedo al company y me chafas una via
ResponEliminaEi Juan Carlos ens has agafat infrangantis, aixòs de posar-se al mig d'una parella només pot acabar fent un trio, je,je queda pendent.
ResponEliminaMolt bona i dura via Joan! s'haurà d'anar a conèixer.
ResponEliminaJo només he fet la Derzu Uzala i em va agradar força. Aquesta també sembla interessant. És curiós com l'Escofet i companyia han aprofitat unes parets que fa uns anys passaven desapercebudes, i on surten vies prou bones.
ResponEliminaJaume si una via bona,dura i recomenable.
ResponEliminaXavi sembla mentida les bones vies que han sortit d'aquestes parets poc atractives ala vista.Aquesta és més dura que la Derzu Uzala.
ep! aixó ja pica una mica més! vas fort! aquestes vies ja fan una mica més de mandra! tant 6a+ i plaques....je je je
ResponEliminaJo per aqui només he fet la Dersu, i no em va agradar massa, aquesta l'haurem de posar a la llista. Felicitats per l'activitat
ResponEliminaEi Llorenç la via és mantinguda, sempre és pot fer alguna trampeta al 6a+, je,je.
ResponEliminaMingo els llarg de dificultat som molt bons però cal pagar el peatge de dos llargs de transició una mica selvàtics.