27/11/10. La plantació està plena d'agulles que han estat tranquil·les durant molt de temps, visitades pels estudiosos i romàntics dels racons de Montserrat, fins que de mica en mica s'han anat obrim vies. Fa poc que ha sortit una guia d'aquest racó de Montserrat. Ara ja és normal veure cordades enfilant-se per aquestes agulles tot i que cal caminar una estona fins arribar-hi, és nota l'efecte guia.
la Plantació i les seves agulles
A mitja setmana a la nochedelloro i a ressenya.net, és publica una nova via dels germans Masó, aquest cop ens presenten una galopada per contraforts fins arribar a l'agulla de Sant Martí, quedant un itinerari amb 6 llargs de corda (tres d'ells força interessants).
Aquest dissabte ens arribem amb en Jesús, gran coneixedor del lloc un d'aquest romàntics de Montserrat. Allarguem l'esmorzar una mica tot esperant que el sol agafi força. Al final però ens decidim i marxem cap el Clot de la Mònica.
Quan arribem a peu de via trobem a una cordada, sorpresa!!!, son en Jaumegrimp i en Toni, això recorda els vells temps de qui faria la segona ascensió.....d'una nova via. Una mica de xerrameca i com no en Jaume comença en Toni ja ho té clar. En el nostra cas la pedra decideix, hem toca començar també.
itinerari i ressenya del germans Masó, molt treballada
El primer llarg segueix una placa amb roca compacta tot i que encara pot saltar alguna presa, al final trobem un tram amb roca descomposta i solta, però fàcil.La reunió és munta en un arbre al peu d'un desplom marcat.El segon llarg comença amb tres passatges de Ae o A0, de segur que pot sortir en lliure però hi ha una bona tibada. Després una sortida amb bona roca i de seguit s'ajeu fins un ressalt amb roca delicada, seguim per terreny fàcil fins el peu d'una paret més vertical.
El tercer llarg la cosa canvia una placa vertical, sense assegurances, és pot posar algun friend en forats i/o merlet, un flanqueig a la dreta, seguim per uns passos verticals amb forats fins un pas un pel desplomat que al final hem de fer una pas d'A0 (6a) per agafar uns forat, uns metres verticals i després s'ajeu, passem pel cim del contrafort i anem a buscar ara sí l'agulla de Sant Martí. R en un arbre.
El quart llarg, és espectacular, en flanqueig constant a la dreta fins un ressalt vertical amb un pas difícil (V+) per arribar a la R.
El cinquè i sisè llarg l'hem fet en un de 50m, sense adonar-me mi saltat la R5. Un placa vertical amb un tram més fàcil a la mitat, ens porta fins un passatge un pel desplomat per entrar a un díedre. Primer intento passar directe pel parabolt, però no ho veig clar, al final ho faig per la dreta amb uns passos atlètics. Seguim pel díedre (R a la dreta) fins arribar a un espit passem a l'esquerra i per terreny més fàcil arribem a la R prop del cim.
Quan arribem al cim en Jaume i en Toni ja s'han apuntat la primera repetició, nosaltres ens quedem una mica mentre ell marxen.
En resum una via que encara està tendra on és pot trobar-se algunes pedres soltes. La via esta pràcticament equipada però és recomanable portar algun micro i friend per reforçar algun pas. El quart llarg per si sol val la pena repetir la via. El descens és fa per una desgrimpada fins el coll amb l'agulla de Sant Cugat.
Per Jesús Carruesco i Joan Asín
Quan arribem al cim en Jaume i en Toni ja s'han apuntat la primera repetició, nosaltres ens quedem una mica mentre ell marxen.
En resum una via que encara està tendra on és pot trobar-se algunes pedres soltes. La via esta pràcticament equipada però és recomanable portar algun micro i friend per reforçar algun pas. El quart llarg per si sol val la pena repetir la via. El descens és fa per una desgrimpada fins el coll amb l'agulla de Sant Cugat.
Per Jesús Carruesco i Joan Asín
primer llarg
en Jesús superant l'Ae del segon llarg
el tercer llarg presenta passatges força verticals
primers passos del quart llarg
estètic quart llarg
darrers metres i al cim, aquest cop la foto ens l'ha fet en Jaume
Ep Joan! un plaer tornar a coincidir, i això que no ens ho pensàvem eh? la via em va agradar molt, tot i els dos primers llargs poc interessants, la resta molt divertits! ja et passaré les fotos que et vaig fer.
ResponEliminaLa primera repetició va ser conjunta, però a piular has anat més ràpid! a veure si m'hi posos aquesta tarda.
Enhorabona! Aquesta estava tendra, tendra!! No tardarem en anar-hi a treure el nas... I si després seguim pel Perfil Picazo de la Roca de Sant Cugat ens queda una integral de 300 metres... Poca broma!!
ResponEliminaEi Jaume ens ho vam passar força bé plegats.
ResponEliminaEduard la veritat és que convida a seguir per la roca de Sant Cugat.
Ei Joan, aquesta vegada vas arribar tard i no vareu ser els primers repetidors, je je je.
ResponEliminaAixò de que sense volguer vas enllaçar les dues tirades ens ho dius a tots per poder escalar més, je je je
salut i a tibar
Ei Joan la culpa va estar per fer una mica de mandra amb un segon café i en Jaume va estar més valent, la R no la vaig veure je,je.
ResponEliminaEi Joan la culpa va estar per fer una mica de mandra amb un segon café i en Jaume va estar més valent, la R no la vaig veure je,je.
ResponEliminaje je je!! us veig molt bé encarant el fred! te bona pinta i la proposta de l'Edu també! caldrà tenir-ho en compte!
ResponEliminaBona via per aquests dies incerts!
Quan ho vaig veure al blog de blogs, pensaveu que hi havies anat amb el Jaume. És veu molt assolellada la via, anirà bé ara que fa tan fred. Felicitats
ResponEliminaVeig que no se te n'escapa cap! Sembla una proposta a tenir en compte...
ResponEliminaLorenç, Mingo,Joan, una via ideal per l'hivern amb passatges intessants.
ResponElimina