SERRAT DEL CONILLER, via KEOSDEN FORTE

11/12/10. La Serra del Conillers, és un bonic i tranquil racó que el va donar a conèixer en Guillem Arias, després de obrir tres vies, amb un estil de poc compromís. De mica en mica es van obrint vies en aquesta paret, però amb un estil diferent. Aprofitant que els dies son curts i a primera hora fa força fred, aquest dissabte ens hi arribem amb en Manel.

La via escollida és la Keosden Forte, oberta el passat mes d’abril, és pot trobar les dades de la primera ascensió al bloc de La Tribu.

Parem a esmorzar a Coll de Nargó al bar Tahussà, no hi ha gaire gent avui, un repàs a alguna ressenya i marxem cap al Serrat del Coniller. A la sortida saludem a en Pere Joan i uns company que acaben d’arribar.

La temperatura és força baixa quan arribem a l’aparcament on deixarem el cotxe, a la paret però ja l’hi toca el sol, el dia és esplèndid. Un horeta llarga, per un camí molt ben traçat ens deixa a peu de paret. El peu de via ens costa una mica de trobar, queda a l’esquerra de la paret, a uns tres metres hi ha un espit, com a referència.

Els dos primers llargs son de placa. Els primers metres son molt fins per arribar i superar el primer espit, seguim fins un sostret que superem amb bona presa. La placa s’ajeu, la seguim amb tendència a la dreta fins arribar a la R1, 30m.

El segon llarg segueix per una placa mantinguda que esta ben assegurat a la part més difícil, els darrers metres anem a buscar una llastre, on podem assegurar-se amb un friend. R2 30m.

Fins aquí hem anat molt ràpid i ens dona la sensació que la via se’ns farà curta, però al tercer llarg la cosa canvia. Anem navegant tot seguint les assegurances fins arribar sota d’un desplom, la roca ha estat sanejada, però ens costa trobar com superar-ho, al final trobem el pas després de poder protegir-lo amb un micro, passatge atlètic en flanqueig a l’esquerra. Un darrer pas d’Ae amb sortida atlètica que resulta més complicada pel fregament de les cordes, ens deixa a la R3, 40m.

El darrer llarg va a buscar un placa vertical on veiem un espit. Penjats de l’espit hem d’anar a buscar un merlet, però no hi ha manera d’arribar-hi, al final podem amb un pas de ganxo entremig. D’aquí ja trobem més presa per arribar a un pitó, ens hem ajudat amb una tramposa però. Seguim en flanqueig a la dreta per terreny més fàcil, fins un ressalt on és veu un pitó, tot  i marca V+, no trobem el pas, així que un pas de ganxo i cap amunt. Per evitar el fregament, muntem reunió en un arbre. Segueix per díedre fins arribar a un espit, on passem a la placa, amb un pas fi. R4 50m o 30+20m. Des del cim tenim una magnífica visió de la Serra de Sant Joan i el poble de Montinessells.

En resum via exigent que no et deixa indiferent. Amb els dos darrers llargs on cal treballar-los de valent i amb una certa exposició en els passos difícils. Cal portar friends fins el nº2 de Camalot, tascons i bagues per a merlets, estreps i un ganxo pot ser útil si anem justos de grau.

Per Manel Díaz i Joan Asín

a la placa del primer llarg

primers metres del segon llarg i a la R2

Sortint del pas d'Ae del tercer llarg

Després de la placa del quart llarg

al díedre de sortida del quart llarg o cinqué si és fa reunió al arbre

Al cim i vista de la Serra de Sant Joan