12/02/11. Aquesta via la vaig fer l’any 77 amb bota rígida, el talabard de pit amb algun complement per les cames, pitons de totes mides, etc. La via és d’aquelles que recordes per l’entorn, un del primers sostres que vaig fer, la soledat del lloc, una clàssica d’essència Montserratina, buscant els díedres i fissures fins atacar el bastió directament amb artifial fins a superat el sostre. Quan vaig veure als foros que s’havia reequipat o restaurat, em van venir ganes de tornar-hi. Curiosament no han aparegut repeticions, podeu trobar informació al bloc d’en Bullarolas.
Quan quedo amb en Felip em dius on vulguis però que no sigui al Serrat dels Monjos, vaja de fet en tenia una de preparada, li faig tres propostes i escull la cadireta del Diable a Flautats de fet ell no hi ha estat encara pels Flautats.
 |
| La Cadireta del Diable |
Ens trobem a Monistrol, suposem que Montserrat encara hi és doncs la boira ho tapa tot. Quan arribem a l’aparcament abans de la tanca d’entrada del Monestir, la boira espessa està instal·lada. L’aproximació volíem pujar pel camí directe dels degotall, però no el trobem i acabem pujant pel monestir i Sant Benet. Un cop al pla de trinitats agafem el camí que surt a l’esquerra i puja cap els Flautats, un darrer tram pel bosc frondós buscant traces ens deixa al peu del díedre del primer llarg.
 |
| la ressenya |
La boira l’hem deixat a baix i el dia és esplèndid, com què sens ha fet una mica tard el sol ja esta més a dalt just a l’aresta. Avui la pedra decideix i em toca començar.
El primer llarg segueix el díedre on anirem trobant alguns pitons i un tac de fusta, on cal posar micros i friends, uns primer metres verticals fins un tac de fusta ens donem l’entrada després s’adreça força on cal anar buscant el passatges i controlar la roca, arribats a una llastra la dificultat baixa una mica fins a la R1, 30m. Ha sortit força bé amb algun repòs.
El segon llarg pel Felip que s’ha quedat ben gelat, segueix pel díedre amb dificultat mantinguda on cal anar concentrar fins arribar a un llaví que ens marca un flanqueig a la dreta per terreny més fàcil per agafar un esperó sense assegurances fins a la R2, 30m. Aquesta també a sortit bé.
El tercer llarg segueix una fissura amb dificultat mantinguda, al mig fem un pas d’A0, fins a sortir a l’esperó de l’esquerra que per terreny més fàcils ens porta a la R3, 25m. Cal posar algun micro / friend.
El quart llarg agafa directament la placa que porta a sota al sostre a cop d’expansió, l’original de cargols amb plaquetes o no, espàrrecs amb fil ferro i parabolts de 10 intercalats. Ens hem deixat les plaquetes i fem servir tascons. Al mig trobem un pas molt llarg amb una petita sortida de V+, abans d’arribar a la reunió és surt en lliure. R4, 35m. L’equipament original te visible el deteriorament del pas del temps que donem vida a l’adrenalina suavitzada pels parabols intercalats.
El cinquè llarg, és pot sortit fàcilment per la dreta o pel sostre, ja que hi som tirem pel sostre ben equipat amb parabolts amb sortida de V fins el cim on trobem la R5, 15m.
La cosa no acaba una cavalcada pel flautats pujant , baixant, algun ràpel ens deixa a la canal entre la Trompo de l’Elefant i la Mòmia.
El reequipament a consistit en posar 2 parabolts a la reunions i alguns en punts concrets tret del sostre que s’han canviat tots, conservant el caire de la via fins aquí totalment d’acord però el meu dubte està quan reequipem l’Ae, quan el material de l’obertura esta fet pols però intercalem parabolts de 10, considero que és un sí però no. Crec que en els Ae quan és restauri, primer cal fer neteja i després posar peses més discretes.
En resum via exigent on cal dur els micros , friends fins el 2 de Camalot, 18 cintes, plaquetes i tascons. Bona via per viure l’essència Montserratina dels anys 60/70.
Per Felip Linares i Joan Asín.
Per Felip Linares i Joan Asín.
 |
| al díedre del primer llarg |
 |
| seguint el díedre i començant el flaqueig del 2º llarg |
 |
| al díedre i aresta del tercer llarg |
 |
| a l'Ae descarregant adrenalina entre parabolts |
 |
| darrers metres després de passar el sostre |
 |
| seguim amb puja baixa per Flautats |
 |
| la Cadireta del Diable |
 |
| de retorn a Sant Benet |
Hola,buena matinal,¿cuanto echasteis?cuando le da el sol.
ResponEliminaJuan Carlos, je,je tardamos unas cinco horas, el sol debe tocar a primerísima hora a las 11h ya estaba por la R2. Apuntala que esta es de las que te gustan.
ResponEliminaFelicitats per la via !!
ResponEliminaNo acabo d'entendre que vols dir-nos de la restauració i de les peces més discretes. Com ho faries ?
salut i a tibar
je je jee!!! vam fer bé de no apuntar-nos!!! quan vosaltres estave a peu de via nosaltres sortiem del llit!!!
ResponEliminate bona pinta i exigent....aproximació, i currada...bona feina!!!
El segon llarg dius que està net, però és possible equipar-ho amb friends?. Enhorabona per la via
ResponEliminaMira, jo tampoc hi he escalat mai als Flautats! I me n'has fet venir ganes!!
ResponEliminaJoan B crec que s'hauria de retirar el material malmès i substituir per parabolts de 8 o espits, deixant els que encara aguanten.
ResponEliminaLlorenç cal treballar de valent no te la perdis.
Mingo dic que ens va sortir net, hi han pitons, burins i algun parabolt.
Joan és un racó que val la pena visitar, solitari i amb ambient
Enhorabona Joan, jo tampoc hi he escalat mai per aquí! però la via es veu prou atractiva i treballosa, s'haurà d'anar a tastar! gràcies per recordar-la.
ResponEliminaJaume, en el seu temps era la clàssica de Flautats, val la pena fer-hi una visita.
ResponEliminaHola,
ResponEliminaAhir dissabre vam repetir aquesta via. Només dir que la descripció que fas és correcte. Però una puntualització: veient les fotos que vau fer del primer llarg, es nota que no hi va gaire gent, perquè a la meitat de la fissura hi ha un troç de vegetació ja força crecut que emprenya força, i en canvi a les vostres fotos està bastant pelat. No duiem tisores de podar, però no estaria de més que si algú la va a repetir les portés i ho arreglés. Arribarà un moment, crec que aviat, que la vegetació farà que el pas sigui força compromés (més que res perquè està en un tram net d'assegurances).
Hola,
ResponEliminaAhir dissabre vam repetir aquesta via. Només dir que la descripció que fas és correcte. Però una puntualització: veient les fotos que vau fer del primer llarg, es nota que no hi va gaire gent, perquè a la meitat de la fissura hi ha un troç de vegetació ja força crescut que emprenya força, i en canvi a les vostres fotos està bastant pelat. No duiem tisores de podar, però no estaria de més que si algú la va a repetir les portés i ho arreglés. Arribarà un moment, crec que aviat, que la vegetació farà que el pas sigui força compromés (més que res perquè està en un tram net d'assegurances).