 |
| Paret del Doll, itinerari via MANOWAR |
24/02/11. Qui no ha mirat una i un altre vegada aquesta paret, tot anant cap a Terradets. Tan a prop i tan lluny a l'hora. Una vegada amb en Jaume vam anar xemeneia Picazo-Cullell, anàvem sense ressenya i no vam trobar la sortida de la cúpula final, volíem sortir per la dreta però després ens vam assabentar que era per l'esquerra. La cosa va acabar rapelant la via i un bivac improvisat prop del pantà. Encara esta pendent aquesta via, la més assequible d'aquesta Paret.
L'altre via clàssica ,però amb una dificultat més exigent és la Manowar. Quan quedo amb en Ferran li proposo aquesta via, a ell tot i estar fent 7a en esportiva, aquestes vies també li van.
És pot trobar una bona explicació de l'aproximació i descens a ressenya.net i un bon croquis de la via a la nochedelloro
Un cop al alt de la Fontllonga. Seguim una pista de terra direcció sud fins arribar a unes torres elèctriques on deixem el cotxe. Anem direcció nord a buscar una pista que a mà esquerra va cap un coll. Quan acaba la pista comença un camí on anirem trobant fites. El camí és obra d'enginyeria natural que buscant el pas entre grades i ressalts. El camí baixa fins prop del pantà, hem d'anar a l'esquerra a buscar el peu de la paret, la seguim fins que canvia d'orientació, quan trobem un arbre que ens obliga a passar per sota, uns metres més endavant trobarem l'inici de la via una fletxa i espit visible.
El primer llarg comença amb un desplom important un pas d'Ae i sortir per la placa força obligada la paret s'ajeu, la continuació recomana da és anar a l'esquerra a busca una mena d'esperó, l'altre opció que hem fet nosaltres és seguir recte a buscar una placa que la superem en tendència a l'esquerra, dificultat obligada sense poder assegurat i roca escamosa. Superat aquets pas pugen per l'esperó fins a la R1.
El segon llarg segueix per un díedre i placa, que en tendència a la dreta va a buscar un marcat díedre, el seguim fins sota un sostret on flanquegem a l'esquerra per pujar per una fissura on trobem un pitó, passem a la placa de la dreta, espit, amb presa petita de mans i peus amb adherència, uns metres amb més presa abans d'entrar a la R2. Aquí ja veiem com anirà la via, en tot el llarg només hem trobat un pitó i un espit.
El tercer llarg va per un magnífic díedre, on només hi ha un pont de roca equipat, de dificultat contínua amb dos ressalts una mica més difícils. R3 en un balconet a la dreta.
El quart llarg és de transició pujar fins una llastra i en tendència a l'esquerra és van superant ressalts fins a muntar la R en un arbre, baga.
Travessem la feixa fins a la base d'un marcat díedre i una torre, fletxa i TAK picat. Des d'aquí la sortida no és veu gens clara ??.
El cinquè llarg segueix tot el díedre amb la mateixa tònica, trobem algun pont de roca, dificultat mantinguda amb ressalts més difícils al mig i entrant a la reunió. La R5 és munta en un balcó amb vistes.
El sisè llarg és curt i cal flanquejar a la dreta, més espectacular que difícil, fins l'altre costat de la torre on muntem la R6.
El setè llarg surt a la dreta a buscar un marcat díedre, mantingut en una dificultat de V, on només trobarem dos ponts de roca.
El vuitè llarg, comença per una placa que ens porta sota d'un desplom amb una fissura ampla, uns passatges obligats per placa i fissura ens deixen a una zona on la paret per verticalitat, seguim per una fissura fins el ressalt final, una placa desplomada amb bones preses i assegurada amb un pitó i tres ponts de roca, un cop superada sortim a una zona més fàcil, nosaltres no hem trobat la R hem improvisat una.
Un darrer ressalt ens deixa al cim.
Pel retorn cal anar seguin traces i la intuïció a prop de la paret direcció al coll on retrobem la pista del camí de l'aproximació.
En resum via atlètica i exigent, on cal portar friends del 0 el 4 de Camalot, tascons i unes 14 cintes. A la via tret dels passatges més difícils on trobarem alguna assegurança la resta és a equipar. En referència a la roca trobarem de tot, alguns trams a controlar i uns altres de bona.
Per Ferran Álvarez i Joan Asín
 |
| Entrada explosiva al primer llarg |
 |
| al segon llarg |
 |
| al díedre del tercer llarg |
 |
| sortint a la feixa |
 |
| al díedre del cinquè llarg |
 |
| arribant a la R6 final d'un flanqueig amb vistes |
 |
| al díedre del setè llarg |
 |
| al passatge més obligat del vuitè llarg |
 |
| amb la feina feta. |
Felicitats, aquesta via no és gens fàcil i les vies del Marmo acostumen a ser exigents.
ResponEliminaFelicitats!! Via boníssima... ja tinc ganes de tornar-hi. En la meva opinió és una via complerta i exigent.
ResponEliminaEi Joan, felicitats per la via i per poder escalar cada dia !!!
ResponEliminaAquesta vegada no et va caldre fer vivac ni veure aigua del pantà, je je je.
Estàs fet un bou.
salut i a tibar
Em trec el barret!! aquesta paret no la conec, sempre me n'ham parlat com a molt descomposta i exposada...i veig que d'exposada si que n'és però descomposta no ho sembla tan, vaja amb el company 7a d'esportiva!!
ResponEliminaFelicitats a tots dos.
Mingo una via que s'ha de treballar.
ResponEliminaYlerget, estic d'acord no et deixa indiferent.
Ei JoanB, vaig agafar un festa perduda, això sempre va bé.
Jaume anava ben acompanyat, de fet no sé qui acompanyava a qui.
Quina bona pinta que fa el diedre.... Si la roca no és tan dolenta com per no poder pujar, s'hi haurà d'anar!
ResponEliminaJoan una via on cal treballar però de les que no et deixa indiferent
ResponElimina