diumenge, 27 de març del 2011

SANT HONORAT, AGULLA DELS TRES PONTS , ARESTA IDIL·LICA

vista des del coll de Mu i grup d'agulles
26/03/11. Sant Honorat és un d'aquells racons amb personalitat pròpia que val la pena de conèixer. Un conjunt d'agulles de conglomerat, amb un aeri i bonic camí que les voreja, un espectacle per si sol. Un entorn on és respira tranquil·litat i solitud per a poder gaudir d'una escalada sense aglomeracions.  
Amb en Jaume ens hi arribem, la passada setmana la boira ens va fer canviar els plans, avui però el dia és presenta bo.
L'ascensió a l'agulla dels tres ponts per l'aresta Idil·lica, ens deixarà un bon regust,  on gaudirem d'una comoda aproximació amb vistes impressionants, una escalada d'un grau obligat de V/Ae, ben equipada als passos difícils i menys en els fàcils. La traca final la tenim al segon ràpel un espectacular volat d'uns 40m de la cúpula dels tres ponts. 

itinerari de l'aresta Idil·lica i el segon ràpel
Com a bona clàssica trobarem un munt d'informació entre altres; bloc d'escalatroncs, bloc Kutrescaladors, ressenya.net.......


L'entrada a la via la fem amb un pas Ae en un burí per anar a la dreta a buscar un ressalt vertical (2 parabolt) un cop superat anem en tendència a l'esquera a buscar la R1 15m, ens la saltem i seguim navegant per la placa sortint a la dreta i passat el primer ressalt anar a buscar l'aresta de l'esquerra fins a la R2, 50m justos si fem L1+L2.
El tercer llarg segueix per placa, superant un ressalt i seguir per terreny més ajagut on la dificultat va baixant a mesura que anem pujant, R3 en un savina. Fem un canvi de reunió caminant fins el peu del següent tram R4.
El cinquè llarg és el més mantingut, segueix per un marcat díedre fins sota un desplom que superem amb Ae, del darrer parabolt fem un aeri flanqueig a l'esquerra per buscar el punt feble per a superar el ressalt. A sobre trobem un espit i a la dreta  la R5 sobre del díedre.
El sisè llarg surt amb uns passatges d'Ae seguit d'una placa que en tendència a l'esquerra porta a la R6. Un darrer ressalt de 15 m, amb roca delicada ens porta al cim. Aquests dos llargs també és poden ajuntar.
El descens és fa en  4 ràpel per la canal de l'esquerra de l'agulla, 25, 45m volat, 25,25m.
En resum ha estat una jornada amb bones sensacions per gaudir de l'entorn i una escalada amb ambient.


Per Jaume Galban i Joan Asín

a la placa i aresta del segon llarg

ressalt i placa ajaguda del tercer llarg

superant el díedre i desplom del cinquè llarg

passos d'Ae a l'inici del sisè llarg

darrer pas abans d'arribar al cim

al cim abans dels rapels

l'espectacular ràpel de la cúpula dels tres ponts

9 comentaris:

  1. Veig que finalment vas trobar company Joan, una via molt interessant, a aquesta zona fa temps que tinc ganes de fer-li una visita.

    ResponElimina
  2. Enhorabona per l'ascensió. Després de parlar amb tu em va saber greu, doncs estava una mica descol.locat i potser t'hagués estat bé anar a Escales.

    ResponElimina
  3. Jaume és un racó que val la pena d'anar-hi, no te la perdis.
    Mingo un altre dia serà, al final en Jaume que en principi no podia sortir va poder...

    ResponElimina
  4. La via no està malament, però el millor de tot és l'entorn i el rappel!

    ResponElimina
  5. Joan,és una via que pel lloc, aproximació, escalada i baixada la fan una clàssica de les s'han de fer.

    ResponElimina
  6. Ei Joan,

    Pel que expliques, hauré de buscar a algú que vulgui anar-la a fer.

    salut i a tibar

    ResponElimina
  7. Un lloc fantàstic! només per anar-hi a passejar ja val la pena.

    Salutacions!

    ResponElimina
  8. Ei Xavi és pot dir que és un passeig vertical...

    ResponElimina