21/05/11. Dijous havia quedat amb en Juan Carlos i en Manel per anar a escalar el dissabte, a darrera hora del divendres també s'apunta en Jaume que finalment no té cap compromís el dissabte. Ens trobem al Thaussà, durant l'esmorzar comentem on anar. La primera idea és la Serra de Sant Joan, però no trobem la via, estem mandrosos i ens costa trobar la via, en Juan Carlos arrossega restes de grip, en Jaume ha tingut una setmana dura de feina i en Manel i jo vam tenir un sopar ahir.....no hi ha manera de trobar la via....al final però surt la proposta la baga total a la paret de primavera, mai millor dit.
S'ha fet tard entre una cosa i un altre, quan arribem a l'aparcament ja hi ha dos cotxes, en Manel encara pot encabir el seu, però jo al final torno a deixar-lo a baix a la carretera, abans d'agafar la pista.
Es pot trobar informació de via als blocs: alturgell, Domzalski i Xavi Bonatti un dels autors de la via.
 |
| recorregut de la via |
De la cadena que barra el pas de vehicles a la pista, seguim caminant, deixem el trencall que porta la via Xelo-Bam , després d'uns quans revolts i superat un contrafort, en un revolt tancat a l'esquerra i des d'on veiem clarament l'itinerari de la via, una fita marca l'entrada d'un camí que horitzontalment ens porta a una tartera per on remuntem fins a peu de via.
Sentim veus i de cop veiem la cruel realitat, tenim dues cordades de tres i una de dos al davant??. Ja és massa tard per a canviar de plans així que ens equipem,
Faig els dos primers llargs a l'ensamble per plaques fàcils, però on cal parar atenció. Ara segueix en Jaume, que puja a l'hora amb en Manel, cursa paral·lela, és passen la tercera reunió i la muntan després d'un tram equipat amb una corda fixe. Aquí en Manel i Juan Carlos és retiren, les restes de grip li passen factura a Juan Carlos. Faig el que queda del quart llarg i el cinquè junts, aquest ja amb dificultat de V. Primer per una placa vertical amb bones preses i després amb flanqueig a l'esquerra en adherència. A la R5 establim contacte amb el pilotó de cordades, agafant la posició de cordada escombra que ja no deixarem fins el cim.
Els llargs sisè i setè van per una placa vertical per on cal anar navegant amb dificultat màxima de V+ al primer tram i 6a al segon.
El vuitè llarg és de transició per anar a buscar un altre ressalt que amb dos llargs per un marcat díedre en diagonal a l'esquerra i una dificultat mantinguda de V ens deixen a la R10.
l'onzè llarg supera un ressalt de IV per sortir a un terreny ajagut, em salto la R11 i segueixo per la placa ajaguda fins el peu del ressalt final R12
Aquí ens ajuntem les quatre cordades esperant el torn......
Dos llarg de placa per a navegar d'una dificultat de V amb algun pas on apreta més, si no trobes bé el pas, ens deixa a la R14.
El quinzè i darrer llarg ens reserva la traca final amb uns passos atlètics fins el cim.
En resum via ben buscada que ens portarà a una cavalcada per plaques d'adherència amb passatges atlètics, molt assegurada on només cal portar 14 cintes exprés. la via és bastant ràpida. Millor portar cordes de 60m per empalmar algun llarg.
Per: Jaume Galban i Joan Asín
 |
| en Manel i Jaume als primers llargs |
 |
| a la via ens tocarà l'ombra |
 |
| per les plaques ajagudes del tercer llarg |
 |
| arribant a la R5 |
 |
| a la placa mantinguda del sisè llarg |
 |
| placa d'entrada a la R7 |
 |
| final del novè llarg |
 |
| al curiós decè llarg |
 |
| arribant a la R12 |
 |
| al pas difícil del tretzè llarg |
 |
| arribant a la R14 |
 |
| en Jaume a la R14, foto feta acabant el llarg |
 |
| al cim |
Ei, darrerament l'està fent tothom!! quan pugui acostar-m'hi ja estarà pulida!! llàstima els companys que es van haber de retirar, però millor fer-ho al començament que la via és llarga.
ResponEliminaEi Joan, al final vareu poder escalar que és el més important !
ResponEliminaJa t'has mirat alguna línia per obrir ??
salut i a tibar
sempre fa un puntet de rabia tenir que deixar una via...però millor als primers llargs!
ResponEliminaSembla que està colapsada la via! haurem d'esperar-nos uns dies per anar-hi...però ja hi han ganes de fer-la! matinarem!
Jaume.Joan B, Llorenç, és una via equipada ideal per quan fa calor, mireu de ser els primers si no toca esperar el torn.
ResponEliminaSi t'ha agradat és una bona referència. Tinc ganes d'anar-hi alguna tarda, a veure....
ResponEliminaJoan aquesta via és per anar-hi pel matí, a la tarda hi toca el sol.
ResponEliminahehehe!
ResponEliminaJoan, començant la temporada de vies a l'ombra!
i aquesta sembla que sera la via de moda!
bé, ja hi anire! que s'agraira l'ombreta ara..
però vigilarem amb l'embus!
Una bona opció, de les poques vies llargues que es poden fer a l'ombra a la comarca. Avui hem anat a escalar al sol i ja ens hem rostit bastant.
ResponEliminaPer cert, la vàrem fer una tarda l'any passat plegant de treballar, tot just l'acabaven d'obrir, i tampoc ens va tocar gaire el sol. Però millor escalar-la pel matí, perquè sinó pots acabar baixant de nit.
Salutacions!
Bona descripció de la via, i també bones fotografies, nosaltres erem la segona cordada de tres. Sento si us varem fer esperar, però vareu sortir aviat.
ResponEliminaLux aquesta és de les teves placa total, ideal per a un dia de calor.
ResponEliminaEi Xavi ara ja cal mirar l'orientació de les parets, una via divertida per fer metres.
Manel&Ita,l'embús encara va anar prou bé, però quan vas l'últim cal perdre-ho amb paciència, je,je