dimecres, 24 d’agost del 2011

ARIÈGE, CALAMES, LE PILIER DES CATHARES

14/08/11. A l'Ariège hi ha una colla d'indrets d'escalada, avui amb en Jaume ens arribem fins a Calames una zona que be val la pena una visita.
Per arribar cal anar a Ax les Thermes i seguir fins a Tarascon. A la sortida hem d'anar fins el poble de Bedeilhac, al travessem i a la sortida trobarem un aparcament (al costat del cementiri) on deixem el cotxe. 

les parets de Calames

De l'aparcament surt un camí senyalat que passa pel costat de l'Esglesia i es dirigeix cap a la paret. Passem a tocar de la paret i després d'una cova agafem el primer corriol que trobem a la dreta que ens portarà al peu del Pilier des Cathares, nom pintat a peu de via. 
A l'aparcament trobarem cartells amb les aus i plantes que podem trobar a la zona, amb indicació de les èpoques de sensibilització per la nidificació. Ens ha cridat l'atenció que en cap lloc parla de prohibició rotunda com a casa nostra, un concepte molt més pedagògic i responsable. A Sinsat, a un altre zona de l'Ariège, fins hi tot diuen a quines vies no pots escalar, podem dir que és una gestió responsable del medi ambient. 

itinerari
La zona esta força farcida de vies, cal anar en compte doncs és fàcil de sortir-se de la via.


composició de l'informació que és pot trobar a cafma.free.fr
Tota la informació de la zona i altres és pot trobar a http://cafma.free.fr/ 

El primer llarg comença pujant per un ressalt, per anar en tendència a l'esquerra a buscar una placa que és veu llisa a primera vista, però que vas trobant bones preses, justes. Seguim fins a la R1.
El segon llarg és curt, surt per un terreny més vertical i mantingut per anar en tendència a la dreta a trobar la R2.
El tercer llarg segueix per placa vertical i mantinguda però un pel més difícil que l'anterior. La R3 és munta sota d'un marcat desplom de blocs.
El quart llarg encara directament el desplom, amb passos atlètics però franc que ens farà gaudir. Un cop superar sortim a una zona més ajaguda de plaques que seguim en tendència a la dreta fins a trobar la R4 sota d'un altre ressalt.
El cinquè llarg va buscar el ressalt vertical i un pel desplomat assegurat amb dos parabolts, el passatge està força polit, però és pot fer sense problemes amb A0 (6a). Un cop superat amb una dificultat mantinguda anem cap a l'esquerra fins a sortir del tram vertical. Seguim per una aresta més ajaguda fins a la R5.
Aquí cal fer un canvi de reunió per una zona fàcil fins el peu de la paret final.
El sisè llarg segueix per una placa per anar a buscar un marcat díedre a la dreta, un cop superat un darrer ressalt ens deixa a l'aresta cimera.
El descens el fem a peu seguint l'aresta fins al cim on hi ha les restes d'una torre dels Càtars, d'on un camí ens porta al coll on trobem el camí principal per on hem pujat per l'aproximació.
Una via recomanable equipada i amb bon calcari.
Per Jaume Galban i Joan Asín

primer llarg

placa d'entrada a la R1

vertical segon llarg

mantinguda placa tercer llarg

espectacular passatge atlètic quart llarg

cinquè llarg

canvi de reunió per terreny fàcil

sisè llarg

al cim i restes dels Catars

a

8 comentaris:

  1. Llorenç25 d’agost del 2011, a les 10:00

    Ep!! bona troballa! caldrà tenir-ho en compte per properes visites...amb soparet i dutxa inclós!!! je je je!no has parat!

    ResponElimina
  2. Gatsaule25 d’agost del 2011, a les 12:21

    Aquí vaig estar-hi fa un parell d'anys i me'n vaig emportar la mateixa sensació que tu: la d'una zona civilitzada d'escalada. Amb l'aparcament i les ressenyes en plafons, els lavabos,...., una mica com a casa nostra!

    ResponElimina
  3. Joan Baraldes25 d’agost del 2011, a les 12:49

    Ei Joan

    Aquesta via la vaig fer ara farà uns 10 anys i em va agradar molt.
    La zona és una bona alternativa quan vas a la Dent d'Orlú i et trobes que hi fa mal temps
    Salut i a tibar

    ResponElimina
  4. en Girbén25 d’agost del 2011, a les 20:14

    I no us vàreu acostar a la cova de Bedeilhac? És tan brutalment enorme que els nazis van muntar-hi una fàbrica d'avions al seu interior!

    ResponElimina
  5. ALBERT25 d’agost del 2011, a les 22:05

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. ALBERT25 d’agost del 2011, a les 22:05

    Una via que sembla molt guapa i que, curiosament, em fa pensar amb la dels SONS AMAGATS que, avui, em repetit amb en Latox i que ens ha semblat una molt bona via. Em derrapat una mica amb lo de la calor, i ho em pagat sobretot a la baixada. Pero ha estat un bon dia. Felicitats per la via i per l'activitat.

    ResponElimina
  7. joan asin25 d’agost del 2011, a les 22:53

    Lorenc a veure si es veritat, je,je.
    Joan igual que a casa nostra???
    Joan B una bona opcio poca aproximacio i bona roca.
    Ei Jordi quan temps. Aixo de la cova ho tindrem en compte per un altre vegada. Records.
    Albert, nosaltres al primer atac tambe vam derrapar amb una deshidratacio. Gracies.
    PD aqui a Londres no hi ha accents.

    ResponElimina
  8. Bloc Empotrat25 de maig del 2015, a les 16:45

    Hola Joan!,

    L'altre dia vàrem fer aquesta via i ens va anar molt bé la informació del teu blog. Moltes gràcies!
    Si tornes a escalar per l'Arièja i t'interessa he trobat aquest enllaç on hi surt la toponímia original de la zona:
    http://toponimiaoc.webs.com/

    ResponElimina