20/09/11. Aquesta tarda amb en Manel ens arribem fins a la Cara del Mico a fer la darrera via oberta per en Guillem Arias. És curiós com una via en poc temps és pot popularitzar sobre tot quan és presenta com una via força equipada amb parabolts i dificultat obligada de IV o IV+ a tot estirar. Així que podem trobar tota mena d'informació, oficial a ressenya.net, bona ressenya a col·leccionista de vies, en solitari conqueridor de l'inútil, amb rescat a la via del costat el tercergradista, , primera repetició sibesmessanapren, en reconeixement a la tasca d'en Guillem Domzalski i el pare de la criatura Guillem Arias. Així que d'informació no en falta per poder escollir. Aquesta tarda tot i escalar a una cara oest, el canvi de temperatura ja s'ha notat i aquest sol del que n'amagàvem la setmana passada avui era d'agrair.
En quan a la via poca cosa a afegir, els llargs més interessants son el primer i el quart amb una entrada a un díedre on trobem el pas més difícil, per mi més tirant a V+ que a 6a (si és fa en lliure). La roca encara està tendra i cal vigilar en algun passatge.
Per Manel Benavent i Joan Asín
 |
| en Manel al primer llarg |
 |
| a la placa ajaguda del segon llarg |
 |
| al tercer llarg |
 |
| entrant al díedre i a la R4 |
 |
| al cim |
Pues si señor tienes razon la 1ª y la 4ª son las mejores y la roca se limpiara pronto con el paso de la gente,nosotros mal contados eramos 10 personas
ResponEliminaFelicitaciones
Suga
Hola Joan,
ResponEliminaAquesta via, per la curta aproximació ( si es puja amb el funicular) l'equipament i la dificultat, és una opció ràpida per quan es te poc temps o per complementar amb alguna altra via de la plantació o gorros.
Ei ja és veu que serà una via amb cua.
ResponEliminaJoan cada cop ens tornem més còmodes i aquestes vies hi ajuden, je,je.