EL COGULLO DE TURP, via DEL GUILLEM

5/12/11. Sempre que apareix un racó que no conec enseguida tinc ganes d'anar-hi, aquest cop ve de la ma d'en Guillem Arias. Una via però envoltada de polèmica, com és pot veure al bloc dels Kutrescaladors, que tot i així enseguida ha estat força repetida.

Aquest dilluns del pont de la Constitució? hem coincidit una bona colla per la Cerdanya amb la intenció de fer una escalada. La Cerdanya tot i el bon temps està força freda per escalar. Per un altre banda la setmana passada em vaig fer una capsulitis al dit petit de la ma esquerra. Amb aquest panorama ens arribem fins el Cogulló de Trup, una cara sud, amb una via curta i equipada.

Quan arribem al lloc on deixem el cotxe, en trobem un d'aparcat. El lloc és preciós i solitari d'aquells que m'agraden, veiem la paret ben solejada.  A peu de via ja trobem a una cordada, però van a la via de l'esperó (made in A.Ballart), és l'Edu i un company que ja està començant el primer llarg, petem la xerrada i ens posem a la feina. El Cogullo a la porta del Solsonès em fa recordar que és un gran desconegut per a mi amb racons que haurem d'anar descobrint, quanta feina que hi ha.

Nosaltres anem cinc, ens repartim en dues cordades primer anirem en Felip i jo,ens seguiran L'Armando, el Jaume i en Xavier. La via no té pèrdua només cal seguir els " plagabolts" grocs.

el dit immobilitzat

RESSENYA (Kutrescaladors):

Via equipada per: Guillem Arias 2011

Equipament: Parabots de 10mm

Material: 12 cintes exprés si xapem tots els parabolts.

Dificultat obligada.: V/Ae

Roca: Calcari amb trams de bona roca i altres de delicat que amb el pas de cordades s'anirà sanejant.

Aproximació: Del poble de Perles seguim la carretera passant pel poble d'Alinya, el travessem, continuem uns quants kilòmetres més fins arribar a un marcat coll on veiem el cartell del Solsonès just abans d'arribar agafem un trencall a la dreta. Seguim uns metres per la pista fins a trobar una pista cimentada que seguim a l'esquerra fins el final. Seguim  per un altre pista a la dreta, deixem una pista que surt a l'esquerra, continuem. La seguim passant un tram amb mal estat (no agafar una pista que surt a la dreta) després la pista planeja i ja és veu la paret quan arribem a un coll ja podem deixar el cotxe, també podem seguir uns metres on hi ha un altre lloc per deixar el cotxe. Seguim caminant per la pista en forta pujada fins a trobar una mena de tartera, fita, per un pugem, anirem trobant cintes grogues als arbres que ens porten a peu de paret. 30min.

L1 15m V, Segueix un díedre d'esquerra a dreta amb un pas al mig, difícil de xapar per la col·locació dels parabolts.

L2 30m V, sortim per l'esquerra pujant uns metres per la placa, flanquegem a la dreta fins a posar-se sota d'un bloc, el superem amb un passatge atlètic, seguim uns metres més fins a la R2.

L3 30m V+, aquest és el llarg més mantingut. Sortim a l'esquerra amb uns passos estranys per entrar al díedre, el seguim fins a un passatge vertical amb roca delicada, un cop superat anem a l'esquerra a buscar un díedre, a sobre trobem la R3.
L4 25 m V+, sortim directe per la placa vertical als primers metres, després va baixant la dificultat i la verticalitat.
El descens el fem directament cap el nord on trobem un camí fressat que ens porta a la pista per on retornem al cotxe. 40min.
Informació: ressenya.net, col·leccionista de vies, conqueridor de l'inútil, Benvinguts al Paradís.
Una via en un entorn que per si sol val la pena de visitar, molt equipada amb parabolts col·locats a l'atzar on costa xapar algun d'ells sobre tot en els passos més difícils si anem en lliure. Per la qualitat de la roca en algun passatge cal prestar atenció.
Per Xavier Samsó, Armando Cobo, Jaume Galban, Felip Linares i Joan Asín.

al primer llarg i l'Edu assegurant al company

en Felip al passatge atlètic del segon llarg

en Xavi i en Felip a la R2

entrant a la R3

quart llarg

parets d'Oliana, Serrat de Sant Joan, Narieda des del cim

Armando, Joan, Felip, Xavier i Jaume

l'Edu i company al darrer llarg de la via de l'esperó