joan asín: L'ESPERÓ TITÀNIC. ROCA ALTA DE MEDES. MÒRA COMDAL.

17/11/21. Diuen què a la tercera va la vençuda, doncs sí. Després de dos intents on el temps ens va porta cap el pla B, avui no les teníem totes per què hi havia boira, però a l'arribar al coll de la Serra de Canals per anar a Anoves, el dia és esplèndid, avui Sí. Quan hem arribat al cim la boira ens ha atrapat.

Racó solitari i tranquil... Anem a l'Esperó del Titànic, darrera via oberta per Victor Tardio i Joan Vidal, amb roca variada, però que un cop sanejada queda prou bé, tot i què costa de creure, gràcies a l'equipament l'aventura queda minimitzada. Així què podem forçar el lliure al gust segons el nivell.

Una bona opció per a conèixer la zona.

Per: Ramir Aparisi, Joan Asín.

ressenya Joan Vidal

DADES

Primera ascensió: amb tres atacs, acabada el 3/06/21.

Per: Victor Tardio, Joan Vidal

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 16 cintes exprés, estrep.

Roca: conglomerat.

Orientació: sud-oest.

Dificultat: 6a/Ae. Obligat V+/Ae.

Aproximació: D'Oliana agafem la carretera què passa pel peu de la Serra de Canals direcció a les Anoves, passem un coll i baixem per l'altre vessant fins el torrent, just en aquest punt s'acaba l'asfalt i comença una pista, hem d'agafar una pista a la dreta i la seguim fins a trobar un altre pista a l'esquerra (cartell La Móra Comdal) el deixem i seguim cap el Sàlzer. Trobarem una granja i algun cobert, aparquem el cotxe. Agafem una pista cap a una granja i abans d'arribar hem d'agafar una sinuosa pista a l'esquerra, per un prat. Seguim la pista fins un rèbol tancat a la dreta, aquí hem de seguir recte cap el nord. Trobem unes fites en un corriol/camí a l'esquerra (camí de baixada) hem de seguir recte fins a peu de paret per mig del bosc.

Descens: Un cop al cim seguim pujant pel bosc uns 50m fins a trobar un camí (camí del feixant de Medes). El seguim cap a l'esquerra (oest) fins a un torrent, seguim cap a l'oest, trobem un camí què ve de l'esquerra. En aquest punt hem de trobar unes fites què ens porten cap el sud, camí sinuós amb alguna fita, va buscant el pas fins què hem d'anar a l'esquerra a buscar la base de la paret i passar pel peu del Fus, agulla característica. El camí ens porta a peu de via on agafem pla pista de pujada. 40 minuts llargs si no ens perdem. Cal anar amb intuïció.

També podem baixar per la canal de la dreta, incòmode i on anirà bé portar unes tisores de podar, segons els aperturistes.

Primer llarg, pugem per una placa vertical, primer podem fer algun passatge en lliure/A0, però després seguim en Ae, sortim a un llavi i flanquegem a la dreta, per terreny fàcil fins a un altre ressalt què va perdem verticalitat fins a la R1, 30m.

Segon llarg sortida vertical 6a+(A0) després en tendència a la dreta per una placa on trobem forats, que ens porta a un desplom, el passem per la dreta (Ae). R2, 25m.

Podem fer un canvi de reunió per una feixa, nosaltres no ho hem fet, quedant un tercer llarg de 30m.

Tercer llarg, per placa ajaguda a buscar un esperó per on pugem, fins a buscar el peu de l'esperó. La R3 queda a l'esquerra i hem de baixar. Nosaltres hem fet R en un parabolt i una savina al peu de l'esperó,

Quart llarg, pugem per un tram delicat a buscar l'esperó, uns passos d'Ae fins què podem combinar, lliure/A0 abans d'arribar a la R4, 25m.

Cinquè llarg, pugem per la placa de la dreta, on haurem d'anar navegant fins què l'esperó s'acaba i seguir per terreny fàcil fins el cim. R5, 40m.