joan asín: Via PIRENAIC. LA MÒMIA. MONTSERRAT.

26/04/22. El Monestir és va despertant i les parades de mató van ocupant els seu lloc. Encarem la pujada a Sant Benet per les escales dels pobres, piano-piano amb un dia espectacular i una llum especial que il·lumina les majestuoses Agulles, donant-li caràcter. Arribem a Sant Benet, un entorn què destil·la tranquil·litat i respecte. Davant l'imponent Mòmia amb la via Pirenaic (La Pirenaica), una de les grans clàssiques de les imprescindibles i que vaig fer l'any 1977, ara fa 45 anys. Avui tornem amb el Felip, ell fa 30 anys també la va fer.....

La via va ser re-equipada amb parabolts, deixant pitons i algun burí antic, no està demés portar alguna bagueta de 5mm, per substituir en algun pitó o burí. Al tercer i quart llarg farem anar els flotants en fissures, nosaltres hem passat amb un joc complert de Totems, del negre al taronja.

Avui hem gaudit de l'autèntica escalada combinada de Montserrat, exponent de una època, cercant sempre la lògica a la recerca de les fissures i díedres.

Per: Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascenció: octubre 1962

Per: J. Castelltort, J. García, J. Ortiz.

Equipament: Pràcticament equipada amb , parabolts, pitons, burins.

Material: 22 cintes exprés, joc complert de Totems (fins #2), 1 plaqueta, estreps.

Dificultat: V+/A1

Orientació: sud

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Del Monestir pugem a Sant Benet per les escales dels pobres. De l'Ermita-Refugi agafem el camí direcció a la Trompa de l'Elefant i Mòmia, trobem una bifurcació, agafem el de la dreta direcció al pla de Trinitats, a l'alçada de la vertical entre la Mòmia i la Momieta pugem per una canal fins a peu de via (gran alzina).

Descens: Del cim cap a l'oest, baixem per un passamà (cable) fins el punt de ràpel. El ràpel és de 60m, si anem en cordes de 50 haurem de fer un de 40 fins la cornisa herbosa, no hi ha instal·lació de ràpel , haurem de fer un altre per la canal des d'un arbre directament.

Primer llarg, sortim de l'alzina i anem en flanqueig a l'esquerra fins a la vertical de l'ull, pugem fins a la R1 (15m). Trobarem dos espits, 1 pitó, 1 parabolt. Compte el segon, pèndul en cas de caiguda.

Segon llarg, pugem uns metres fins a sota d'un desplom on comença l'Ae, primer per placa vertical i després segueix una fissura on ja podem anar en V+/A0, entrem a la R2 en flanqueig a la dreta. R2 (30m). Totalment equipat amb parabolts, pitons, burins, hi han bagues a pitons i algun burí, portar algun per a canviar opcional.

Tercer llarg, comença per un tram de placa en Ae, per seguir per un díedre on haurem de posar-hi algun friend o tascó, trobarem un cap de burí on cal posar-hi plaqueta. R3 25m.

Quart llarg, comença per un passatge desplomat per arribar a un parabolt, nosaltres hem fet un pas d'Ae i després seguim pel díedre, al final s'ajeu i anem a l'esquerra a buscar la R4 en un cornisa, comú amb la Haus. R4 (20m).

Cinquè llarg, flanqueig a la dreta a buscar una fissura-díedre per on pugem (elegant) fins a un parabolt, passem a l'areta i pugem fins el peu d'una llastra, pugem en bavaresa fins a la R5 (25m). 2 parabolts.

Sisè llarg, sortim directes de la R i pugem per la placa on cal navegar fins el cim. R6 (40m). Llarg net.