13/07/22. Les Tenailles de Montbrison criden l'atenció quan les veus i desperten les ganes d'anar-hi. L'any 1994 vaig fer l'esperó Renaud. Avui la via escollida és la IOAN, una clàssica de les més accessibles, tot i així és una via exigent.
Cal tenir en compte l'aproximació, la via i el descens de caire Dolomític, amb des-grimpades i tarteres treballoses, que omplen una bona jornada.
La via va ser re-equipada l'any 1990 per Fiaschi/Dauge, amb parabolts. Caldrà portar però un joc de friends. Via de caire clàssic, on cal seguir la lògica, per plaques, díedres, xemeneia. El primer llarg cal anar atent, nosaltres ens ha costat encertar l'itinerari, al final ens hem en sortit, però.
Via recomanable en el seu estil.
Per: Xavier Samsó, Jaume Galban, Joan Asín.
DADES
Primera ascensió: 1986.
Per: J.Guy, A.Hallot, Aldo Ioan, H.Payrant.
Re-equipada: 1990 per Fiaschi/Dauge.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: 12 cintes exprés, bagues per blocs, joc de friends fins C2 o C3, estrep.
Dificultat: V+/Ae.
Roca: Calcària.
Orientació: sud.
Aproximació: De Briançon a Gap, agafem el trencall a Les Vigneaux, seguim fins a Villard Meyer on una pista a l'esquerra, ens porta a les granges de Bouchier, la pista segueix direcció nord, en pitjor estat. Aparquem abans d'un torrent, espai limitat. Al costat del torrent surt un camí que ens porta a peu de l'esperó, per la via Ioan, haurem de pujar a l'esquerra per uns tartera, nom pintat a peu de via. 1-1:30h
Descens: Del cim fem un ràpel de 30m, i seguim unes fites que ens porten a la tartera i peu de via, descens delicat amb des-grimpades. 2h.
Quan trobem el nom pintat, seguim per terreny fàcil amb grades fins a peu de paret, R0.
Primer llarg, pugem per un díedre què porta a una terrassa, on hem d'anar a l'esquerra a buscar l'esperó per on pugem seguint una fissura fins a trobar la R1.
Segon llarg, seguim per unes grades fins a una cornisa què seguim a la dreta on trobem la R2.
Tercer llarg, pugem verticalment i flanquegem a la dreta per la placa, algun passatge en descens, fins a un díedre per on pugem a la R3.
Quart llarg, seguim un marcat díedre, passatges atlètics, assegurances a la placa de l'esquerra, millor portar friends fins C2-C3, un cop superat anem a l'esquerra i pugem per un esperó fins a la R4.
Cinquè llarg, seguim per l'esperó-díedre, passatges atlètics, sortim a una cornisa i la seguim a l'esquerra (fàcil) fins a peu d'una llastra, R a muntar en uns blocs.
Sisè llarg, pugem per la placa de la llastra en Ae i seguim per una xemeneia fins a la R6.
Setè llarg, per tartera, anem a la dreta a buscar un díedre, R a muntar.
Vuitè llarg, pugem pel díedre amb sortida atlètica, després per grades fins a la R8, sota del cim.
Per buscar el ràpel hem de passar a la vessant nord on trobem la instal·lació.
grades per arribar a la R0 |
primer llarg |
segon llarg |
tercer llarg |
quart llarg |
díedre quart llarg |
cinquè llarg |
sisè llarg |
setè llarg |
vuitè llarg |
R8 |
R8 |
FOTOCIM |
ràpel |
decens dolomític |
Felicitats! Escalades Alpines on no hi regalen res. Veig que heu superat el Tour de France !
ResponEliminaGràcies Jaume
ResponEliminaHola Joan, voldria anar a fer aquesta via en breu. Em podries dir com estar el camí que comentes: "en pitjor estat". Tinc una furgoneta i no sé si podria passar. Gràcies.
ResponElimina