dissabte, 13 de juny del 2009

Paret Nord d'Agulles, via la que no estava oberta

13/06/09
Aquest dissabte la predicció era de pujada de temperatures, es bon moment per fer una visita a la paret nord d’agulles. En Jaume havia comentat i recomanat varies vegades la via" la que no estava oberta". No hi ha gaire informació però es pot consultar a ressenya.net i al llibre de Montserrat de David Hita. En Juan Carlos va proposar d’anar a fer-la, així quedem.

Quan arribem a peu de via hi ha un altre cordada, ens preparem i esperem el nostre torn.
El primer llarg va per una placa amb una fissura a l’esquerra on hi ha alguna assegurança però que cal reforçar amb algun fiend i savines. La dificultat es de IV+,V.

El segon llarg va per una fissura a la dreta de la reunió, els primers metres no hi ha cap assegurança, nosaltres posem friends del 1, 2 de camalot i un alien blau el passatge més dur es arribar a la primera assegurança de via, una mica desplomat, si es fa en lliure sembla que es 6ªa+, desprès segueix per la fissura fins la reunió. A0, V+,V (6ªa+).
El tercer llarg segueix una canal xemeneia, on cal fer atenció a la roca. IV+.



El quart llarg es el més espectacular una xemeneia de dificultat mantinguda de V+ i ben assegurada amb espits cada 4 o 5 metres, pot haver-hi algun passatge de 6ª. Aquesta tirada es la que dona caràcter a la via.







El sisè llarg des de la reunió cal retornar a la fissura de l’esquerra, el primer tros segueix la tònica de dificultat de V,V+ amb la roca a controlar per entrar desprès a una canal terrosa fins a la reunió al coll.


La roca es la típica de la cara nord que cal controlar, es convenient que no hi hagi cap cordada al davant, si no vas rebent la caiguda d’alguna pedra i terra. En el nostre cas a les dues darreres tirades ens vam tenir que esperar a que sortís la cordada que anava davant. La via esta ben assegurada amb espits, burils, escarpes caseres, pont de pedra i un tac, cal portar friends variats fins el 3 de camalot per a completar les assegurances i unes 16 bagues.

 Per JuanCarlos Sanchez i Joan Asín

a

4 comentaris:

  1. Mingo15 de juny del 2009, a les 11:24

    Enhorabona per l'activitat.
    No és molt cutre el segon llarg? un cop que hi vaig passar des de baix no feia bona pinta la pedra.

    ResponElimina
  2. joan asin15 de juny del 2009, a les 11:35

    Hola Mingo més que cutre es assegurar-se per arribar al primer segur. La roca en general es la de la cara nord i com es una via netejada hi ha restes de terra. La via et deixa bon regust.

    ResponElimina
  3. Unknown18 de juny del 2009, a les 13:04

    Hola Joan,

    sóc el Wolfgang, érem la cordada que teníeu davant.
    A nosaltres ens va agradar força la via, és el que dius tu: roca tipus paret nord, bon regust de boca.
    Per on vau baixar finalment? Us vam estar esperant una estona a la reunió de l'agulla del costat que té una instal.lació de ràpel molt moderna, però al no venir, vam decidir tirar avall.

    Salut i bona roca!

    ResponElimina
  4. joan asin19 de juny del 2009, a les 10:02

    Hola Wolfgang, ens vam esperar a que sortíssiu de la via pel rotllo, sorra i pedretes que queien, desprès vam pujar al cim de la dreta per fer la foto de rigor i cercar el ràpel, que es llarg. el retorn el vam fer per les portelles. Records

    ResponElimina