ressenya.net09/06/09
El dissabte passat quan estava fent la via Canvi Climbàtic veia com en Manel i Ramon estaven fent la Infinity, el comentari posterior va ser que no estava mal.
Així que el dimarts per la tarda torno a la plantació amb Antoni. Deixem el cotxe a l’aparcament de dalt del clot de la Mònica, la aproximació la fem en 40minuts. Al peu de via hi ha una petita fletxa amb una i que ens indica el començament, l’altre referència d’un pont de roca no hi es deu haver saltat.
La via dels germans Masó segueix tota una aresta Bruc, es curiós que encara quedin arestes per obrir,que puja directa al cim de l’agulla. Darrerament ens tenen acostumats a encadenar hàbilment plaques i contraforts fins arribar a l’agulla desitjada.
El primer llarg esta perfectament assegurat, segueix una placa molt mantinguda en V grau, s’ha netejat les pedres que podien saltar, però cal controlar una mica fins que el pas de cordades l’acabin de netejar. A nosaltres no ens va saltar cap pedra. La reunió es fa en un arbre.
El segon llarg amb roca excel·lent presenta una sortida vertical on cal "apretar" sobre tot del segon al tercer espit, pas obligat de V+, desprès l’aresta per verticalitat cal seguir la intuïció fins la reunió tram sense assegurances.
El dissabte passat quan estava fent la via Canvi Climbàtic veia com en Manel i Ramon estaven fent la Infinity, el comentari posterior va ser que no estava mal.
Així que el dimarts per la tarda torno a la plantació amb Antoni. Deixem el cotxe a l’aparcament de dalt del clot de la Mònica, la aproximació la fem en 40minuts. Al peu de via hi ha una petita fletxa amb una i que ens indica el començament, l’altre referència d’un pont de roca no hi es deu haver saltat.
La via dels germans Masó segueix tota una aresta Bruc, es curiós que encara quedin arestes per obrir,que puja directa al cim de l’agulla. Darrerament ens tenen acostumats a encadenar hàbilment plaques i contraforts fins arribar a l’agulla desitjada.
El primer llarg esta perfectament assegurat, segueix una placa molt mantinguda en V grau, s’ha netejat les pedres que podien saltar, però cal controlar una mica fins que el pas de cordades l’acabin de netejar. A nosaltres no ens va saltar cap pedra. La reunió es fa en un arbre.
El segon llarg amb roca excel·lent presenta una sortida vertical on cal "apretar" sobre tot del segon al tercer espit, pas obligat de V+, desprès l’aresta per verticalitat cal seguir la intuïció fins la reunió tram sense assegurances.
El tercer llarg surt recte fins sota un desplom que es supera amb ajut de tres espits, la roca en aquest passatge esta descomposta quan acabi de saltar totes les pedres soltes es podrà forçar en lliure, de segon només hi fet un pas d’A0 al segon espit. Un cop passat el desplom segueix una placa ajaguda fàcil, també sense assegurances.
Desprès cal seguir per una canal herbosa i terra fins el cim. Hi ha un pot amb el llibre de visites, segons les dades hem fet la 5ª ascensió de la via.
El descens es amb un ràpel de 50 m, una mica desplomat, fins la canal.La via es molt recomanable i val la pena fer l’excursió, també es pot combinar amb altres vies de la zona, roca de Sant Cugat, La Presidenta, etc. Nosaltres hem trigat 1h 30min. i no hem posat res de material, encara que no esta de més portar alguna cosa.
Per Antoni Gómez i Joan Asín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada