SERRAT DEL MUNTANER, via PETIT GUIFRÉ

29/09/09 SERRAT DEL MUNTANER, via PETIT GUIFRÉ.
Aquesta tarda he quedat amb l’Antoni, però ja ha començat una mica torçada, per qüestions de feina s’ha endarrerit l’hora de trobada. La via no la teníem clara calia anar a un lloc sense aproximació, al final anem al Clot de la Mònica.

entrem per la via 1o i seguim per 5, inf que Kpujo.com

la via Petit Guifré va per l'esperó de l'esquerra

La primera intenció es anar a la via de “Orgullo Mapuche” jo ja l’he fet i la recordava com una via agradable de fer. Faig el primer llarg una mica selvàtic amb dos curts passatges V. La segona tirada se’ns resisteix i deixem el nostre Orgull, el Mapuche segueix allí.
La tarda s’ha anat enlleganyant i per tal d’anar-se’n havent recuperat una mica d’orgull ens enfilem per la via del Petit Guifré. Es una via molt assegurada amb parabolts de 10 i 8 mm, per no patir. El primer llarg es una placa mantinguda amb presses petites i forats amb algun pas de V+. El segon llarg surt per la dreta amb un passatge força atlètic per agafar el primer parabolt desprès una placa fins un esperó amb tres passos de Ae, seguim per placa fins la reunió. El tercer llarg surt per un terreny trencat on cal anar a buscar un díedre, el superem 3 parabolts i entrem a la reunió de cim.
Des del cim amb un ràpel de 50 m arribem a la feixa (peu de via), la seguim a la dreta(mirant la paret) fins a trobar el camí de baixada.
El dia s’ha anat enterbolint, bufa vent i la llum es va apagant. Ja estem a la tardor i les escalades de tarda van tocant a seu fí, però encara podem apurar uns dies més.
Per Antoni Gómez i Joan Asín

2ºllarg desprès de l'Ae

al díedre del tercer llarg

havent recuperat una mica d'orgull, una mica però

ROCA NARIEDA CARA SUD, via GRAN MANITÚ 260m

27/09/09 ROCA NAIREDA, via Gran Manitú
L’Alt Urgell esta que es surt, darrerament s’estan obrin moltes vies en aquests indrets de tots tipus i llargades. Aquest diumenge havia quedat , des d’abans de l’estiu amb en Jordi Lluch per anar a escalar, quan vam quedar el divendres li vaig proposar d’anar a fer la via Gran Manitú de la Roca de la Naireda i en Jordi la va comprar.
Amb en Jordi i la Montse, vaig començar a endinsar-me en el mon de l’escalada de dificultat, vies llargues en parets llunyanes, Dolomites, Calenques, Vercors i com no, en el nostre Pirineu, Montserrat, etc. Van ser uns quants anys recorrent indrets. Avui tornem a fer cordada.
En quant a la via escollida es una incògnita només tenim la ressenya apareguda a Onaclimb, però que no pinta malament. Aquest punt de poca informació li dona una mica més d’emoció, en Jordi, fidel als seus principis com sempre, comenta d’anar en cordes de 50m tot i dir la ressenya que s`han de dur cordes de 60m, per si no hi ha prou incertesa en posem una mica més.
Quan estàvem esmorzant a l’aparcament arriba un altre cordada, ell van amb la intenció d’anar a la “Sal de Frutas Eno”. Les via en el primer tros van paral·leles així que ens farem companyia. Desprès veiem un altre cordada que també fa la Sal de frutas Eno, sembla que aquesta via de dificultat s’està repetint força.

ref. onaclimb.com

La nostre via va per la dreta de la paret, fem l’aproximació pujant en direcció a la postra de músic, així que al final hem de flanqueja a la dreta fins entrar a una canal, on trobem a peu de via amb el nom escrit.
El primer llarg comença per una placa amb llastres, es veu el primer parabolt una mica lluny, desprès de la primera placa la via segueix per la dreta superant ressalts, tot seguint les assegurances, no gaires, fins a la reunió. 50m, IV.
El segon llarg surt per l’esquerra pujant per un esperonet, desprès en tendència a la dreta fins superar un ressalt i seguir per una placa canal fins la reunió. 50m IV+.
El tercer llarg surt per una placa ajaguda en adherència, fàcil però sense cap assegurança, la primera esta bastant a dalt i cal veure-la per no equivocar-se. Seguim per una placa que dona pas a una xemeneia díedre, on es concentren les dificultats del llarg, al final sortim a una zona herbosa, la reunió esta a la esquerra. 60m, si es va amb cordes de 50, el segon pot sortir una mica sense problemes. La dificultat es de V,V+.
El quart llarg es un canvi de reunió, una sortida per una placa, III grau, per seguir caminant per una feixa fins al peu d’una immensa placa. 40m.
El cinquè llarg es el clau de la via, des de bon començament ja es veu la tònica, una placa molt compacte, amb les assegurances molt allunyades 1 cada 8m aproximadament. La dificultat es molt mantinguda amb el V,V+, sense descans, es pot posar alguna baga a savines i algun micro. El llarg es de 60m, nosaltres vam muntar una reunió penjada de un parabolt ,una savina i un micro, als 50m. Desprès vam fer un canvi de reunió.
El sisè llarg segueix la mateixa tònica, desprès del primer parabolt cal anar a buscar el segon a la dreta, aquest passatge ens consta de trobar al final però ens surt. La placa ens du fins un placa desplomada però amb unes presses d’aquelles que fan mal. 50m, V/V+, IV+.
El descens es pot fer rapelant però personalment crec que es millor fer-ho caminant, en aquest cas cal anar flanquejant a la dreta fins arribar a la carena on trobarem el camí de baixada.
La via m’ha agradat, el traçat que esta ben buscat, les assegurances justes, la dificultat obligada i que cal escalar entre assegurances. Els llargs claus son els dos darrers de placa, que dona caràcter a la via.
No m’ha agradat que els dos llargs més difícils 3er i 5è(V+) son els de 60m, es podrien dividir, però es el que hi ha.
En resum via interessant, llàstima que no arribi al cim, de dificultat mantinguda als llargs difícil. Cal portar cordes de 60m, algun micro i/o friend mitjà, bagues per savines i/o ponts de roca i 13 cintes exprés. El parabolts son de 8mm.
La jornada la vam acabar tot dinant a Pons i recordant altres temps.
Per Jordi Lluch i Joan Asín

el nom escrit a peu de via

a la placa d'entrada de la via

al segon llarg

en Jordi arribant a la tercera reunió

a la placa del quart llarg abasn de la feixa

a la compacta placa del cinquè llarg

en Jordi a la cinquena reunió amb tota la placa

la mateixa cordada l'any 77 a Brenta Dolomites, amb l'equipament de l'epoca
Edit. Desnivel 233 escaladas de dificultad de los Alpes

autors Jordi Lluch i Ramon Samarra

PARET BUCÒLICA, via Anís del Mono

19/09/09 PARET BUCÒLICA, via Anís del Mono.
L’estiu va deixant mica en mica pas a la tardor, el sol esta perdent pistonada així que ja va sent hora d’anar cap les cares suds de les nostres parets. Tot buscant noves vies vaig veure la ressenya d’una nova a la Paret Bucòlica, al bloc de roca i neu i Domzalski. Aquest dissabte anem amb en Ramon i Jaume.
Durant el viatge el dia estava molt ennuvolat i amb boira però quan hem passat Oliana, s’ha obert davant nostre tot un espectacle de parets amb un sol radiant i al final la paret Bucòlica.

Deixem el cotxe a l’aparcament, quan baixem estem a l’ombra i cal tapar-se, preparem el material i anem cap a la paret.
L’aproximació la fem seguint la carretera fins arribar a la punta dreta de la paret don surt una rampa canal amb forta pujada, la via va pel primer esperó que trobarem. Hi ha el nom escrit en una pedra. 10minuts aproximadament.
La via segueix un traçat lògic , amb un equipament generós (parabolts de 8mm i claus). En quant a la ressenya cal tenir en compte que tant la llargada de les tirades com les graduacions son orientatives tirant a l’alça.

info roca i neu

L-1+L2,45m, els fem junts, primer anem per una placa inclinada en direcció al marcat díedre que tenim a sobre, en dificultat de III, passem de llarg la R-1 seguim pel díedre ara molt més assegurat amb una dificultat de V.
L3,25m,es el més mantingut se surt per l’esquerra per agafar una fissura amb dos pitons uns passos de placa ens porten a un esperó per arribar a una placa un pel desplomada i atlètica ens deixa a la R-3. Dificultat de V+/6a.
L4+L5,45m se surt recta per seguir per la dreta d’una llastra, no hi ha assegurances, un cop sobre es veu la R4 a l’esquerra, passem de llarg ara segueix una placa més dreta molt assegurada amb roca una mica més discreta. Dificultat de V.
L6, 25m, segueix la mateixa tònica amb tendència a la dreta . Dificultat de V.
L7, 15m. Surt per la dreta de la reunió amb un passatge fort d’entrada a una placa fins sota d’una savina, desprès d’últim parabolt hi ha un passatge vertical amb mala roca, es pot posar un alien vermell, es un passatge de decisió. Dificultat V+/6a. Llibre de visites a la R7, nosaltres hem fet la 10ª ascensió.
L-8, llarg de transició per una aresta II,III, la reunió es fa en un arbre.
En resum via equipada, nosaltres només hem posat un alien vermell. Roca bona amb trossos de menys qualitat que el pas de cordades netejarà. La dificultat no es obligada.
El descens l’hem fet seguint unes traces a la dreta travessant dues canals fins una canal més oberta que remuntarem fins arribar a l’aresta cimera, la seguim fins a trobar les fites que ens portaran al camí de baixada, a l’esquerra de la paret.
Per Jaume Galban, Ramon Prades i Joan Asín

al díedre del 2ºllarg

al 3erllarg

sortida del sisè llarg

al passatge clau del setè llarg abans de la savina

a l'aresta del vuitè llarg

darrera el arbre de la R8

TERRADETS, via Vidal Farreny fins la feixa

16/09/09 Terradets, via Vidal Ferreny fins la feixa.
Avui he quedat a l’hotel de Bruc per una cita d’escalada a segues, en trobem la Natàlia, Hector i en Ferran, jo només conec al Ferran però no hem escalat mai junts. La cosa es que tenim un projecte pel mes d’octubre i ens aviem de veure i quina cosa millor que fent una escalada.
L’idea era anar al Montsec, al final decidim anar a Terradets, la primera intenció era anar a la “ Bodas y banquetes”, però quan arribem a peu de via ja hi ha una cordada. Desprès de fer diverses propostes ens decidim per anar a la Vidal Farreny. Fem dues cordades la Natàlia amb en Ferran i en Hector amb mi.

ressenya.net

L’entrada fins el jardí la fem per la via Pies Muertos, un llarg de 50m de V,V+ força equipat amb parabolts i molt agradable de fer, es una bona alternativa d’entrada al jardí.
Un llarg fàcil de transició ens deixa a peu de via.
El primer llarg va per una placa amb dificultat de V.
El segon llarg cal flanquejar a la dreta i seguir per un díedre fins a la reunió. Dificultat de iV,IV+.
El tercer llarg surt recte per flanquejar a l’esquerra fins posar-se sota d’una fissura, aquí ja ens adonem que hi ha parabolts que han estat tallats. El passatge d’entrada a la placa es el més dur de la via si es fa en lliure, a placa fissura cal reforçar amb alguna assegurança, es un tros bastant mantingut. Dificultat 6a, V+/Ao.
El quart llarg surt per la dreta per pujar per un mur mantingut i ben assegurat amb pitons, amb una dificultat de V, per anar a l’esquerra i pujar per una díedre a protegir sense cap assegurança. La reunió esta a l’esquerra darrera de l’esperó.
El cinquè llarg segueix per una placa primer per anar buscar desprès un díedre, amb poques assegurances. Per entrar a la reunió cal flanquejar a l’esquerra fins posar-nos sota d’un desplom on es poden veure els parabolts. Dificultat de V.
El sisè llarg comença per un Ae, desplomat, però ben equipat fins un díedre vertical sense cap assegurança, hi ha restes de dos parabolts tallats, es pot assegurar amb friens i/o tascons. Dificulta de Ae,V.
El setè llarg coincideix amb la laboriosa de la CADE, el primer tros, molt polit, només hi ha un parabolt d’entrada on cal posar algun micro, la segona part baixa una mica la dificultat però hi ha moltes assegurances. La reunió es fa amb un arbre. Dificultat V mantingut i relliscós
El vuitè llarg es de transició fins a la feixa, nosaltres vam agafar la sortida clàssica de la CADE, ja que la intenció era sortir per la feixa. Dificultat IV.
Tant en Ferran com ja havíem fet aquesta via i la recordàvem més assegurada. La veritat es que on han estat tallats els parabolts es pot protegir amb friens i/o tascons. En resum una via més exigent del que sembla on cal portar joc de micros , friens fins 1 o 2 de laCamalot i joc de tascons.
La cita a segues va acabar molt bé amb un dinar-berenar a l’Hostal del llac, repetirem.
Per Natàlia Valdes, Ferran Suils, Hector Penyaranda i Joan Asín

a la placa de Pies Muertos

a la placa del primer llarg

sortint del díedre del segon llarg

l'Hector al passatge d'entrada a la placa fissura del tercer llarg

anant a buscar el díedre sense protegir del quart llarg

la placa de sortida del cinquè llarg

al vertical díedre de sortida de l'Ae a protegir

a la laboriosa de la CADE

prenent l'ombra a la feixa

Magdalena Superior i Inferior

14/09/09 Magdalena superior i inferior

Avui es un dia especial he quedat amb en Manel, fa molts anys que no havíem escalat junts, ell ara esta sortint d’una llarga lesió i torna a barallar-se amb les cordes. Es un d’aquells dies que es més important amb QUI que el QUE. L’idea era anar a fer alguna ascensió tranquil·la, el dia esta una mica ennuvolat la qual cosa ens fa decidir per anar a Gorros. Durant l’aproximació hem anat recordant i repassant 28 anys de la nostra vida.
La primera proposta ha estat LA QUE FALTAVA de la Magdalena inferior, recentment reequipada amb parabolts de color verd.

Via La que Faltava a la Magdalena inferior

ressenya,net

El primer llarg presenta una entrada amb roca polida i una mica relliscosa que a mesura que vas pujant va guanyant amb adherència i presa fins un passatge més vertical per entrar a la reunió.
El segon llarg segueix amb molt bona roca i més vertical.
El tercer llarg més curt on la dificultat baixa una mica ens deixa al cim.
Es una via de placa amb bona presa que cal anar buscant el passatge entre assegurances, no sempre es recte. La dificultat es constant en el IV,IV+, encara que segons et compliquis es pot trobar algun pas de V. Via recomanable.

arribant a la 2ªR

tercer llarg
cim

Quan arribem al cim encara ens queden ganes de fer alguna cosa més, en Manel proposa la Acròmion de la Magdalena superior, rapelem i ens anem cap a peu de via.

Via Acròmion a la Magdalena superior

ressenya.net

El primer llarg el fem sense corda, es una rampa de II i III.
El segon llarg surt en franqueig a l’esquerra fins arribar a l’aresta que es presenta vertical i una mica desplomada, el primer pas escup i fem un pas de baga, desprès en A0 fins que ja es pot sortir en lliure.
El tercer llarg va per un esperó a l’esquerra la dificultat baixa però hi ha continuïtat.
El quart llarg també en tendència a l’esquerra fins la canal que es passa seguim per la placa fins el cim.
Via marca Guillem, molts parabolts, encara que el passatge de Ae, pot ser dur si es va amb alguna persona que s’iniciï.

primera reunió

sortint de l'Ae

tercer llarg

cim

Curiosament no ens ha plogut, desprès ens assabentem que per Sabadell i Barcelona n’ha caigut una de bona, avui hem tingut sort i quedem per repetir la trobada.

Per Manel Benavent i Joan Asín

PEDRAFORCA, via Mª Antonia-Estrems

11/09/09 Pedraforca, Cabirols Superior via Mª Antonia-Estrems

Amb en Jaume i en Gelo baixem de la Cerdanya al Pedraforca on hem quedat amb en Ramon . Ens trobem a la plaça de Saldes, en Ramon te ganes de fer una clàssica i proposa la Mª Antonia, jo preferiria anar a un altre però al final enfilem cap al Cabirols Superior a la Mª Antonia. En Jaume i en Gelo van a la Civis Genis de la Dent del Cabirols.

Quan arribem a peu de via hi ha una cordada a la Homedes, desprès d’intuir l’entrada comencem la via. Els dos primers llargs van per unes rampes ajagudes primer per anar a buscar, desprès a la dreta, una canal-xemeneia per on va el tercer llarg força elegant.
El quart llarg es el millor de la via 40m de díedre amb alguna assegurança que cal reforçar amb friends i tascons.
El cinquè llarg surt per una placa primer amb bona roca fer seguir desprès per un esperó fins una canal amb roca bastant trencada on cal vigilar.
Els dos llargs següents un de curt i un altre molt llarg ens deixen a prop de l’aresta.
En Ramon que porta la ressenya intueix que ha arribat l’hora d’anar a buscar l’aresta, on en teoria hi ha una reunió que no troba. A partir d’aquí entrem a la zona d’embarcament ????, seguim per una canal a l’esquerra de l’esperó, trobem un taco i desprès ve un passatge desplomat amb roca de mirem però no hem toquis fins a sortir a una zona més humana. Seguim dos llargs més i arribem a la cresta.
La via esta molt poc equipada i les reunions s’han de muntar, tret d’un parell. Cal tenir referències clares ja que es perdedora, jo l’he fet varies vegades però la darrera va ser l’any 96 i no me’n recordava gaire. Es una via d’aventura garantitzada.
La baixada la fem seguint la cresta direcció al Cabirols Inferior, baixem per la primera canal que trobem fins que queda tallada on hi ha un ràpel de 30m que ens deixa a la tartera del gat.
Per Ramon Prades i Joan Asín

primeres rampes

per la canal-xemeneia

el llarg del díedre

la roca ja canvia

arribant a l'esperó abans de l'embarcament

per la canal que ens durà a la cresta