29/09/09 SERRAT DEL MUNTANER, via PETIT GUIFRÉ.
Aquesta tarda he quedat amb l’Antoni, però ja ha començat una mica torçada, per qüestions de feina s’ha endarrerit l’hora de trobada. La via no la teníem clara calia anar a un lloc sense aproximació, al final anem al Clot de la Mònica.
Aquesta tarda he quedat amb l’Antoni, però ja ha començat una mica torçada, per qüestions de feina s’ha endarrerit l’hora de trobada. La via no la teníem clara calia anar a un lloc sense aproximació, al final anem al Clot de la Mònica.
entrem per la via 1o i seguim per 5, inf que Kpujo.com
La primera intenció es anar a la via de “Orgullo Mapuche” jo ja l’he fet i la recordava com una via agradable de fer. Faig el primer llarg una mica selvàtic amb dos curts passatges V. La segona tirada se’ns resisteix i deixem el nostre Orgull, el Mapuche segueix allí.
La tarda s’ha anat enlleganyant i per tal d’anar-se’n havent recuperat una mica d’orgull ens enfilem per la via del Petit Guifré. Es una via molt assegurada amb parabolts de 10 i 8 mm, per no patir. El primer llarg es una placa mantinguda amb presses petites i forats amb algun pas de V+. El segon llarg surt per la dreta amb un passatge força atlètic per agafar el primer parabolt desprès una placa fins un esperó amb tres passos de Ae, seguim per placa fins la reunió. El tercer llarg surt per un terreny trencat on cal anar a buscar un díedre, el superem 3 parabolts i entrem a la reunió de cim.
Des del cim amb un ràpel de 50 m arribem a la feixa (peu de via), la seguim a la dreta(mirant la paret) fins a trobar el camí de baixada.
El dia s’ha anat enterbolint, bufa vent i la llum es va apagant. Ja estem a la tardor i les escalades de tarda van tocant a seu fí, però encara podem apurar uns dies més.
Per Antoni Gómez i Joan Asín 2ºllarg desprès de l'Ae
La primera intenció es anar a la via de “Orgullo Mapuche” jo ja l’he fet i la recordava com una via agradable de fer. Faig el primer llarg una mica selvàtic amb dos curts passatges V. La segona tirada se’ns resisteix i deixem el nostre Orgull, el Mapuche segueix allí.
La tarda s’ha anat enlleganyant i per tal d’anar-se’n havent recuperat una mica d’orgull ens enfilem per la via del Petit Guifré. Es una via molt assegurada amb parabolts de 10 i 8 mm, per no patir. El primer llarg es una placa mantinguda amb presses petites i forats amb algun pas de V+. El segon llarg surt per la dreta amb un passatge força atlètic per agafar el primer parabolt desprès una placa fins un esperó amb tres passos de Ae, seguim per placa fins la reunió. El tercer llarg surt per un terreny trencat on cal anar a buscar un díedre, el superem 3 parabolts i entrem a la reunió de cim.
Des del cim amb un ràpel de 50 m arribem a la feixa (peu de via), la seguim a la dreta(mirant la paret) fins a trobar el camí de baixada.
El dia s’ha anat enterbolint, bufa vent i la llum es va apagant. Ja estem a la tardor i les escalades de tarda van tocant a seu fí, però encara podem apurar uns dies més.
Per Antoni Gómez i Joan Asín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada