joan asín: SERRAT DE LA PASTERETA, via HAVANA CLUB

4/10/09 SERRAT DE LA PASTERETA, via HAVANA CLUB
Aquest diumenge he quedat amb en Jaume i en Xavier per fer una matinal a Montserrat. Mentre esmorzem decidim a quina via anar, que no sigui molt llarga, etc. Al final proposo la via Havana Club de la Pastereta, jo la vaig fer un dia que ens vam ficar sense tenir referències, pensàvem que era un altre via i no vam fer la placa del quart llarg, així que estava pendent.
El dia avui es preciós el cel blau, el color de les parets, la temperatura i com no la companyia. En Xavier i en Jaume, cosa estranya, encara no han escalat a la Pastereta així que dona més al·licient a la visita de la zona.

inf. ressenya.net

la via va per l'esperó de l'esquerra de la placa central

El primer llarg, comença per un díedre (V) el primer parabolt esta una mica lluny però es pot posar un alient (verd) en una de les fissures que hi ha, sense problemes. Segueix una placa assegurada (6a,A0) que dona pas a un esperó (IV) fins a la reunió, sota la placa desplomada vermella.
El segon llarg va per una placa desplomada, amb forats i preses excel·lents, depèn del nivell es 6c+, o Ae,6a. Nosaltres la fem en Ae amb sortides en lliure, al mig hi ha una sortida obligada. Es pot posar un camalot del 2 (groc) en un forat, en un passatge que allarguen les assegurances, cap el final del llarg.
El tercer llarg surt per un curt díedre (V), amb un passatge que cal encertar, cal sortir del díedre per l’esquerra. Es surt a una zona de roca solta i amb herba, cal anar a l’esquerra i baixar una canal fins el peu d’una placa. Reunió en un arbre.
El quart llarg segueix una magnífica placa amb dificultat mantinguda (V,V+) i assegurances justes.
El cinquè llarg es de tràmit en flanqueig a la dreta (II) fins a l’aresta, hi ha un passatge de (III) abans d’arribar.
El descens el fem amb 3 ràpels per l’aresta.
Via recomanable i variada, díedres, plaques, Ae,, roca excel·lent a les plaques, sanejada als díedres, i solta a les zones fàcils. Cal portar 14 cintes, 1 Camalot del 2 i un alient verd.
Per Jaume Galban, Xavier Samsó i Joan Asín