27/09/09 ROCA NAIREDA, via Gran Manitú
L’Alt Urgell esta que es surt, darrerament s’estan obrin moltes vies en aquests indrets de tots tipus i llargades. Aquest diumenge havia quedat , des d’abans de l’estiu amb en Jordi Lluch per anar a escalar, quan vam quedar el divendres li vaig proposar d’anar a fer la via Gran Manitú de la Roca de la Naireda i en Jordi la va comprar.
Amb en Jordi i la Montse, vaig començar a endinsar-me en el mon de l’escalada de dificultat, vies llargues en parets llunyanes, Dolomites, Calenques, Vercors i com no, en el nostre Pirineu, Montserrat, etc. Van ser uns quants anys recorrent indrets. Avui tornem a fer cordada.
En quant a la via escollida es una incògnita només tenim la ressenya apareguda a Onaclimb, però que no pinta malament. Aquest punt de poca informació li dona una mica més d’emoció, en Jordi, fidel als seus principis com sempre, comenta d’anar en cordes de 50m tot i dir la ressenya que s`han de dur cordes de 60m, per si no hi ha prou incertesa en posem una mica més.
Quan estàvem esmorzant a l’aparcament arriba un altre cordada, ell van amb la intenció d’anar a la “Sal de Frutas Eno”. Les via en el primer tros van paral·leles així que ens farem companyia. Desprès veiem un altre cordada que també fa la Sal de frutas Eno, sembla que aquesta via de dificultat s’està repetint força.
L’Alt Urgell esta que es surt, darrerament s’estan obrin moltes vies en aquests indrets de tots tipus i llargades. Aquest diumenge havia quedat , des d’abans de l’estiu amb en Jordi Lluch per anar a escalar, quan vam quedar el divendres li vaig proposar d’anar a fer la via Gran Manitú de la Roca de la Naireda i en Jordi la va comprar.
Amb en Jordi i la Montse, vaig començar a endinsar-me en el mon de l’escalada de dificultat, vies llargues en parets llunyanes, Dolomites, Calenques, Vercors i com no, en el nostre Pirineu, Montserrat, etc. Van ser uns quants anys recorrent indrets. Avui tornem a fer cordada.
En quant a la via escollida es una incògnita només tenim la ressenya apareguda a Onaclimb, però que no pinta malament. Aquest punt de poca informació li dona una mica més d’emoció, en Jordi, fidel als seus principis com sempre, comenta d’anar en cordes de 50m tot i dir la ressenya que s`han de dur cordes de 60m, per si no hi ha prou incertesa en posem una mica més.
Quan estàvem esmorzant a l’aparcament arriba un altre cordada, ell van amb la intenció d’anar a la “Sal de Frutas Eno”. Les via en el primer tros van paral·leles així que ens farem companyia. Desprès veiem un altre cordada que també fa la Sal de frutas Eno, sembla que aquesta via de dificultat s’està repetint força.
ref. onaclimb.com
La nostre via va per la dreta de la paret, fem l’aproximació pujant en direcció a la postra de músic, així que al final hem de flanqueja a la dreta fins entrar a una canal, on trobem a peu de via amb el nom escrit.
El primer llarg comença per una placa amb llastres, es veu el primer parabolt una mica lluny, desprès de la primera placa la via segueix per la dreta superant ressalts, tot seguint les assegurances, no gaires, fins a la reunió. 50m, IV.
El segon llarg surt per l’esquerra pujant per un esperonet, desprès en tendència a la dreta fins superar un ressalt i seguir per una placa canal fins la reunió. 50m IV+.
El tercer llarg surt per una placa ajaguda en adherència, fàcil però sense cap assegurança, la primera esta bastant a dalt i cal veure-la per no equivocar-se. Seguim per una placa que dona pas a una xemeneia díedre, on es concentren les dificultats del llarg, al final sortim a una zona herbosa, la reunió esta a la esquerra. 60m, si es va amb cordes de 50, el segon pot sortir una mica sense problemes. La dificultat es de V,V+.
El quart llarg es un canvi de reunió, una sortida per una placa, III grau, per seguir caminant per una feixa fins al peu d’una immensa placa. 40m.
El cinquè llarg es el clau de la via, des de bon començament ja es veu la tònica, una placa molt compacte, amb les assegurances molt allunyades 1 cada 8m aproximadament. La dificultat es molt mantinguda amb el V,V+, sense descans, es pot posar alguna baga a savines i algun micro. El llarg es de 60m, nosaltres vam muntar una reunió penjada de un parabolt ,una savina i un micro, als 50m. Desprès vam fer un canvi de reunió.
El sisè llarg segueix la mateixa tònica, desprès del primer parabolt cal anar a buscar el segon a la dreta, aquest passatge ens consta de trobar al final però ens surt. La placa ens du fins un placa desplomada però amb unes presses d’aquelles que fan mal. 50m, V/V+, IV+.
El descens es pot fer rapelant però personalment crec que es millor fer-ho caminant, en aquest cas cal anar flanquejant a la dreta fins arribar a la carena on trobarem el camí de baixada.
La via m’ha agradat, el traçat que esta ben buscat, les assegurances justes, la dificultat obligada i que cal escalar entre assegurances. Els llargs claus son els dos darrers de placa, que dona caràcter a la via.
No m’ha agradat que els dos llargs més difícils 3er i 5è(V+) son els de 60m, es podrien dividir, però es el que hi ha.
En resum via interessant, llàstima que no arribi al cim, de dificultat mantinguda als llargs difícil. Cal portar cordes de 60m, algun micro i/o friend mitjà, bagues per savines i/o ponts de roca i 13 cintes exprés. El parabolts son de 8mm.
La jornada la vam acabar tot dinant a Pons i recordant altres temps.
Per Jordi Lluch i Joan Asín
El primer llarg comença per una placa amb llastres, es veu el primer parabolt una mica lluny, desprès de la primera placa la via segueix per la dreta superant ressalts, tot seguint les assegurances, no gaires, fins a la reunió. 50m, IV.
El segon llarg surt per l’esquerra pujant per un esperonet, desprès en tendència a la dreta fins superar un ressalt i seguir per una placa canal fins la reunió. 50m IV+.
El tercer llarg surt per una placa ajaguda en adherència, fàcil però sense cap assegurança, la primera esta bastant a dalt i cal veure-la per no equivocar-se. Seguim per una placa que dona pas a una xemeneia díedre, on es concentren les dificultats del llarg, al final sortim a una zona herbosa, la reunió esta a la esquerra. 60m, si es va amb cordes de 50, el segon pot sortir una mica sense problemes. La dificultat es de V,V+.
El quart llarg es un canvi de reunió, una sortida per una placa, III grau, per seguir caminant per una feixa fins al peu d’una immensa placa. 40m.
El cinquè llarg es el clau de la via, des de bon començament ja es veu la tònica, una placa molt compacte, amb les assegurances molt allunyades 1 cada 8m aproximadament. La dificultat es molt mantinguda amb el V,V+, sense descans, es pot posar alguna baga a savines i algun micro. El llarg es de 60m, nosaltres vam muntar una reunió penjada de un parabolt ,una savina i un micro, als 50m. Desprès vam fer un canvi de reunió.
El sisè llarg segueix la mateixa tònica, desprès del primer parabolt cal anar a buscar el segon a la dreta, aquest passatge ens consta de trobar al final però ens surt. La placa ens du fins un placa desplomada però amb unes presses d’aquelles que fan mal. 50m, V/V+, IV+.
El descens es pot fer rapelant però personalment crec que es millor fer-ho caminant, en aquest cas cal anar flanquejant a la dreta fins arribar a la carena on trobarem el camí de baixada.
La via m’ha agradat, el traçat que esta ben buscat, les assegurances justes, la dificultat obligada i que cal escalar entre assegurances. Els llargs claus son els dos darrers de placa, que dona caràcter a la via.
No m’ha agradat que els dos llargs més difícils 3er i 5è(V+) son els de 60m, es podrien dividir, però es el que hi ha.
En resum via interessant, llàstima que no arribi al cim, de dificultat mantinguda als llargs difícil. Cal portar cordes de 60m, algun micro i/o friend mitjà, bagues per savines i/o ponts de roca i 13 cintes exprés. El parabolts son de 8mm.
La jornada la vam acabar tot dinant a Pons i recordant altres temps.
Per Jordi Lluch i Joan Asín
el nom escrit a peu de via
a la placa d'entrada de la via
al segon llarg
en Jordi arribant a la tercera reunió
a la placa del quart llarg abasn de la feixa
a la compacta placa del cinquè llarg
en Jordi a la cinquena reunió amb tota la placa
la mateixa cordada l'any 77 a Brenta Dolomites, amb l'equipament de l'epocaEdit. Desnivel 233 escaladas de dificultad de los Alpes
autors Jordi Lluch i Ramon Samarra
Felicitats per la via i per tots els anys d'escalada !!
ResponEliminaAquesta ja la tenia a la llista i ara encara en tinc més ganes
salut i a tibar
Ostres! una nova via a la roca Narieda i no la coneixia!! Gracies!!!
ResponEliminafa bona pinta!! molt bona!!
ara que...les fotos.. jiji tinc el meus comentaris....
pocs parabolts que dius que hi ha i us en salteu un!! ;) aneu sobrats!!
i la foto de brenta.... que xula... però no es pot ampliar?... ;)))
o avui tinc el dia quejica...
no hi ha un acord tacit de no canviar l'esperit de les obertures a la paret..
el gran manitu?¿¿¿??
segur que el dinar va donar per molt! el que diu el Joan Felicitats! la via es el de menys ;)
avant!
Felicitats per la via i la companyia!
ResponEliminano fèia calor a Narieda? haurem de pujar a entrenar l'adherència que aquestes plaques es veuen molt maques.
Gràcies Joan, espero la teva piulada quan la facis.
ResponEliminaLux avui estas inspirada, el parabolt que vam utilitzar esta en un tros de III i en Jordi va anar per on portava la lògica, aixos de l'escalada on cal llegir la paret i no mirar on hi ha l'altre parabolt.La foto esta escanejada d'un llibre. No només el dinar si no tot el viatge va donar molt de sí. Records
Jaume la temperatura va estar ideal ara ja es pot anar a escalar per aquestes parets. Les dues tirades d'adherència valen la visita.
Una altra de l'amic Gustavo!!! ja en te de bona pinta, apuntada queda.
ResponEliminaCon diu la Lu, molt xula la foto de brenta ;-)
salu2
Pel dibuix les tirades de baix es veuen una mica "matojeras", val la pena la via? o és una via més?.
ResponEliminaEnhorabona per l'activitat
Flx,Mingo. Jo vaig anar amb l’incògnita de que podia ser un invent de via, però vaig tenir una sorpresa grata, ben segur que es repetirà sovint.Records
ResponEliminaVaja!! aquesta la vam posar a la llista aquest divendres quan vam veure una cordada que hi pujava mentre nosaltres feiem la postres!
ResponEliminaTe bona pinta tot i que les primeres tirades semblaven bastant matojeres....les plaques superiors son impresionants!
felicitats i merci per la piada!
Hola Joan! Gràcies per la piada i la ressenya. Si demà ens deixa el temps l'anirem a fer. A veure què tal. Quina alegria més gran poder gaudir d'una escalada, després de molts anys, amb els amics de sempre.
ResponEliminaRecords!
Llorenç les primeres tirades la vegetació no molesta, es pitjor la vista que la realitat.
ResponEliminaXavi, normalment es al revés sempre miro el teu bloc per veure les novetats de l'Alt Urgell que esta de moda i on s'estan obrin més vies. Records