28/11/09. Avui per fi he pogut quedar per escalar amb en Manel i JuanCarlos, aquest any per una cosa o un altre es dificil de coincidir. En Juan Carlos proposa, com tantes vegades, anar a la Paret de Sant Miquel a la via del Silenci i aquest cop li fem cas. Més enllà dels Puntals d' Ager, cap a l'Est hi ha la paret de Sant Miquel. La via del Silenci es la primera que es va obrir en aquesta paret. Com al·licient tenim l'endinsar-se en una paret desconeguda i la poca informació sobre la via, tret de la guia del Montsec Oest i la ressenya d'en Joan Jover (La Tribu).
ressenya Joan Jover (joanjover.cat/ressenyes)
Des de la pista localitzem per a on va la via agafant com a referència un sostre. Al peu de via trobem un fetxa picada a la roca i a uns 8 metres es veu un clau. Com de costum amb aquets parell els palets decideixem el torn, el petit comença. Doncs be l'ordre es Juan Carlos, Manel i jo.
la paret de Sant Miquel
El primer, segon llarg, comença per una placa amb uns passatges mantinguts de V, fins arribar al pitó, desprès seguim per l'esquerra fins a sortir a una gran feixa, en Juan carlos munta la reunió a un arbre del mig, quan s'acaba la corda. Fem un canvi de reunió fins a uns arbres, en la ressenya marca dos espits, no els trobem, però veiem un pitó a la placa. Muntem la reunió a un arbre.
Tercer llarg, anant buscant el pas per la placa on trobarem pitons amb dificultat mantinguda de V. La reunió amb dos espits. Ara canviem i passa en Manel.
El quart llarg flanqueja a la dreta fins agafar un díedre amb uns passatges atlètic, segueix un passatge de placa llisa amb un pitó i dos espits, el solucionem amb pas d'estrep. Seguim per díedre que cal assegurar amb dificultat de V+. Al llarg hi ha vegetació que en algun punt molesta.
El cinquè llarg es pler de vegetació, la sortida es molt bruta hi han dos pitons, desprès flanquegem a l'esquerra per sobre d'un arbre. En Manel desprès de la passatgeda pel jardí vertical, munta reunió en un arbre. Quan arribem a la reunió en Juan Carlos i jo, pensem que la reunió esta una mica més a dalt. Fem uns metres i trobem un espit, però com el terreny es fàcil seguim una mica més i al final muntem reunió a un feixa, a la mitat de el sisè llarg.
Ara em toca el torn, faig la resta del sisè llarg, que segueix per un díedre amb un pas d'entrada que invita a fer amb A0, per anar a la dreta a buscar un esperò amb unes preses excel·lents, seguim per una feixa a l'esquerra fins a trobar la reunió un espit.
El setè i darrer llarg surt per l'esquerra per unes plaques en direcció al díedre que hi ha a l'esquerra del marcat sostre que tenim a sobre. El díedre es converteix en un passatge amb Ae, passatges força llarg. La sortida es fa per un terreny vertical amb molta vegetació i que es supera en herba tracció i molta angunia... durant uns 15-20 metres, fins a sortir a la gran feixa on cal muntar la reunió.
El descens el fem seguim la llarga feixa en direcció Est, per traces evidents fins arribar a una canal que ens deixa a la pista.
Com a resum podem dir que la via ens ha portat a descubrir i endinsar-se en aquesta paret, desconeguda per nosaltres. Però en una via discontinua amb dues tirades realment herboses la cinquena i els darrers 20 metres de la setena. Escalada clàssica per terreny d'aventura. Cal portar 14 cintes i friends, aliens i tascons, per assegurar algun passatge, via semi equipada. Els passatges difícils estan protegits.
De retorn farem l'entrepà al Bar Sport de Bellcaire, parada oblicada i que segons en Juan Carlos i en Manel fan els millors "carajillos".
De baixada ens acompanya un seguit de sensacions de tons de color, el sol amb el núvols, la vegetació a la tardor, dos parapents fent piruetes i competint amb les rapinyaires. Quan hem arribat al cotxe en Juan Carlos ha fet un comentari que no pot passar per alt, a dit QUIN SILENCI.
Per Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz i Joan Asín
Manel i Juan Carlos a peu de via
primer llarg
al segon llarg
entrant al díedre del 4art llarg
el díedre del 4art llarg
al jardí del 5è llarg
al díedre del 6è llarg
a l'inici de l'Ae del setè llarg
Uff ja hi som
Manel i Juan Carlos a peu de via
primer llarg
al segon llarg
entrant al díedre del 4art llarg
el díedre del 4art llarg
al jardí del 5è llarg
al díedre del 6è llarg
a l'inici de l'Ae del setè llarg
Uff ja hi som
Ei Joan;
ResponEliminatot just l'altre dia la tenia a les mans aquesta ressenya i... pel que dius.. crec que vaig fer.. de triar-ne una altre ;))
De tota manera ja es xulo coneixer altres zones!
Felicitats per la feina!
Felicitats Joan. Aquesta paret, és la que hi ha passat el cap de Ras? Que tal la via? el diedre es veu molt xulo, per contra la zona del jardí no fa bona pinta.
ResponEliminabones, em podries fer arribar la ressenya o dir-me on para? gràcies
ResponEliminabernatjover@hotmail.com
Bones escalades
Vaja!!! aquesta la vola anar a fer fa uns dies!!!eh! Lu!! i finalment vam intentar fer-ne una altra!, tot i els comentaris, sols per anar a visitar la paret a mi ja em serveix! la seguirem tenint a la llista tot i que hihagi algun tram rostoll!
ResponEliminaEi Lux i Llorenç, per mi es com diu en Llorenç una via per descobrir aquesta paret. Te passatges molt bons però cal pagar el peatge d'herba i feixes.
ResponEliminaMingo desprès del Cap Ras hi ha les parets d'Ager, el serrat alt i la Paret de Sant Miquel.
Bernat, nosaltres l'informació la vam treure del la guia de Montsec Oest i d'en Joan Jover del bloc de La Tribu.
Bona descoberta, mai he escalat en aquesta paret, ni tan sols la coneixia...me l'apunto com una bona opció, gràcies Joan!
ResponEliminaHola
ResponEliminaCrec que cal dir que aquesta via es obra d´en Joan Armengol (Baró)mort el 2004.
En Joan, veritable explorador de parets perdudes va pujar per aquests cingles en total silenci i sol.
Va ser la primera via del sector i es facil imaginar-se al Barò concentrat amb el seu inseparable Soloist i traccionant per els murs verticalissims d´herba. Herba que, opino, es el veritable atractiu d´aquesta via.
L´escalada vegetal ens ofereix un tipus de dificultat poc i mal reconeguda.El repte de pujar sense fer-la malbe esta a l´alçada dels nostres temps.
La via es molt assequible.
La ressenya para a la guia Montsec Oeste de L.Alfonso i X. Buxó
Amadeu,soc un repetidor de les vies d'en Joan i aquesta estava en cartera. Conec l'historia i la càrrega sentimental d’aquesta via, però també cal reconèixer que una cosa es trobar herba i un altre que t'hagis d'agafar pensant que d'un moment a un altre s'anirà el pam on te’ns els peu amb una certa angunia que cal tenir en compte.
ResponEliminaTens raó Joan.
ResponEliminaAra bé,no es potser, petites dosis d´aquesta angunia el que a vegades busquem els escaladors ?