ROC GALLINER, via dels Gallines

23/11/09. Aquesta es una via que quan vaig veure la ressenya al Vertex 223, em van venir ganes d’anar-hi. Un lloc nou, una via de dificultat obligada de V una concepció clàssica i va quedar a la llista per fer-la. Algun intent de proposar-la al company de torn era refusada. Dos intents per part d’en Mingo, conqueridor de l’inútil, i d’en Joan Gatsaule, muntanyenc, i les seves exhaustives explicacions, com sempre, em van fer ganes d’anar-hi.

Aquest dilluns he quedat amb en Joan Carles, que no sap a on va fins que puja al cotxe, però a ell aquest tipus de via li van, encara que ara no surt gaire a escalar, tot i que no es nota quan el veus escalar.

Això d’anar a un lloc que no coneixes sempre m’ha agradat, sembla mentida que encara hi hagi llocs per obrir vies i recons per descobrir. L’Alt Urgell era una d’aquestes reserves per explotar i que d’uns anys ençà no es pera d’obrir vies.

El lloc es d’aquells que quan arribes penses com han pogut trobar això, per que arribar-hi te la seva cosa. Accedim per la carretera de Perles, Alinyà i just a la sortida trobarem una indicació de l’ Alzina d’Alinyà. Abans d’arribar-hi en un rèbol surt un pista a l’esquerra, evita passar pel poble, agafem el 1er trencall a l’esquerra, desprès d’una pujada en cimentada agafem el primer trencall a l’esquerra. Arribarem al coll de la Maçana, continuem fins a trobar un cartell indicador del Pic del Galliner, en un entrant pista??. Deixem el cotxe on podem, no es fàcil. La pista en general esta força bé però millor anar amb un vehicle alt.

Aproximació: remuntem el camí pista (apta per tractors només) direcció un collet, baixem i passem per la font de la masieta, sortim a un prat i baixem per un pendent a la dreta per anar a buscar un coll on trobarem una fita i una corda fixa, que ens ajuda a baixar un primer ressalt. Seguim baixant fins a un collet a l’esquerra on trobarem un altre fita, des d’aquets punt ja es veu l’agulla per un va la via. Baixem pel camí marcat, trobarem alguna corda fixa, i amb intuïció anem a buscar el peu de paret. La via comença en una gran placa inclinada i llisa, hi ha una fletxa picada i hem refet la fita que va posar en Mingo.

ressenya de: muntanyec.blogspot.com

Començo el primer llarg per una placa força llisa i que es passa amb adherència, es pot posar algun micro per assegurar, desprès uns passatges de transició per anar a busca un esperó força equipat, la dificultat augmenta V+, hi ha un presa bona que belluga, segueix un díedre sense equipar, aquí m’entretinc fins a posar dos tascons i arribar a una savina. Només queda un flanqueig a l’esquerra, IV+ i pujar fins a la reunió. Es un llarg força mantingut, 45m

El segon llarg surt per l’esquerra, plaques amb algun matoll, per pujar recta i anar a buscar una alzina, d’aquí, desprès de barallar-se amb les branques, flanquegem a la dreta per pujar per un díedre fins a sobre d’un gendarme. La dificultat es de IV,IV+, a protegir, no hi ha cap assegurança de via, 30m.

El tercer llarg segueix recta per un esperó ajagut fins un bosquet, la reunió esta a l’esquerra on trobarem un pitó i un parabolt. Dificultat, III, IV-. 25m.

El quart llarg torna a adreçar-se, surt per una plac ajaguda fins un bloc-llastra per on passem, trobarem un pitó, fins arribar a un arbrer, a l’esquerra, sobre trobarem un parabolt que assegura un mur vertical (V), per sortir a una zona fàcil, grades, fins a muntar la reunió en un arbre. 40m.

El cinquè llarg, es de tràmit, surt per una placa ajaguda fins un bosquet on flanquejarem a l’esquerra fins l’aresta on trobarem un pont de roca sota un díedre on es veu un pitó. Dificultat IV- al inici i caminant desprès.45m. D’aquí es possible escapar per l’esquerra, al matí ens hem equivocat de coll i hem aparegut aquí.

El sisè llarg, segueix el marcat díedre molt elegant (V) per passar a l’esquerra passatge de (V+) flanquegem fins un mur amb una fissura, trobem un pitó i un parabolt, pas de 6a, sortim a balcó on hi ha una reunió (opcional) que no cal fer, segueix per un díedre obert, hi ha algun còdol a controlar, fins un passatge vertical amb un parabolt (V) i amb un flanqueig a la dreta arribem a la reunió 2 parabolts, 45m.

El setè llarg te una sortida en adherència a la dreta per anar a buscar u díedre cec (IV+), un pitó i un parabolt, desprès sortim a una zona fàcil que ens du a un díedre trencat i brut (IV-), seguim per grades fins que s’acaba la corda i es munta reunió en un arbre. 50m.

El retorn el fem seguin l’aresta fins arribar a la carena que ens deixa al prat i camí de retorn.

En resum es una via de caira clàssic on cal anar cercant la lògica del terrenys, amb llargs interessant i altres més herbosos. La via esta semi equipada amb parabolts de 8 a la part baixa i de 10 als darrers dos llargs i pitons, els que hi ha ara estan ben clavats, cal portat els aliens, friends ,tascons i bagues per a ponts de roca in sabines. Nosaltres vam portar pitons però no els varem utilitzar. Aqueta via amb el pas de cordades pot guanyar molt. No serà una clàssica però si una bona opció per conèixer el lloc.

El dia ha estat molt bo, el lloc també, el passatge de tardor amb la seva gama de colors i tons, les rapinyaires observant qui gosa anar pel seu territori i el silenci.
Per Joan Carles Mompel i Joan Asín

la fita i la corda del primer ressalt



al 1er llarg

entrant a la R-1

al díedre del 2ºllarg

al passatge de V del quart llarg

al díedre del sisè llarg

a la R-6

a l'aresta cimera al fons el coll

ja s'ha acabat