cota 2375 DÔME DE LA MINA
05/12/09.Si busqueu aquest cim no el trobareu en lloc, es el nom amb que hem anomenat un punt marcat al plànol amb la cota 2375. La gràcia d’anar amb raquetes es la de buscar itineraris adaptats per poder gaudir de l’excursió, es a dir pendents no gaire pronunciades. Sovint es fan les ascensions a cims amb pendents importants i que amb les raquetes no ho passes gaire bé.
Avui tot i les nevades dels darrers dies a la Cerdanya, no es veu gaire neu als cims, possiblement per les ventades. Quan ens trobem amb la Glòria ien Xavier, desprès de veure diferents possibilitats ens decidim per anar al Coll de Puimorents. Quan arribem es veu força neu així que ens calcem les raquetes i agafem la pista que surt en direcció al Pic de la Mina.
Avui tot i les nevades dels darrers dies a la Cerdanya, no es veu gaire neu als cims, possiblement per les ventades. Quan ens trobem amb la Glòria ien Xavier, desprès de veure diferents possibilitats ens decidim per anar al Coll de Puimorents. Quan arribem es veu força neu així que ens calcem les raquetes i agafem la pista que surt en direcció al Pic de la Mina.
L’itinerari comença força planer per una pista que va seguint pel llom fins arribar a una cabana. Seguim a l’esquerra direcció a una pista d’esquí (avui no funciona aquesta part), ara es redreça i pugem amb ziga-zagues pel pendent, quan soparem aquesta zona deixem la pista i ens dirigim a un bony que hi ha a la carena de la dreta. Quan arribem trobem un ferro, com el dia i la temperatura acompanyen aprofitem per dinar. Les vistes son espectaculars amb tots els cims que ens envolten.
Retornem pel mateix camí amb la sensació d’haver fet una agradable excursió amb raquetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada