ROC DEL RUMBAU, via Sioux Connection

12/12/09. El Roc de Rumbau es una paret propera i alhora llunyana, propera per que es veu com a taló de fons d’Oliana i llunyana per que el tipus de roca, conglomerat fràgil i l’estil clàssic de les vies obertes on cal anar buscant l’itinerari i posar assegurances, han mantingut aquesta paret amb la seva càrrega de reserva per anar-hi. Fa anys vaig fer un intent amb en Jaume i en Min (Ramon), vam tastar l’estil de la paret a la via del Bombers, però no era el dia ens esperaven a dinar i la via era entretinguda, va quedar en cartera però mai trobava l’ocasió ni el company.
Els temps i els estils van canviant i de cop apareix una atractiva línia que ens deixa en Joan Vidal així que cal buscar una oportunitat per anar-hi, desprès d’alguns intents sense èxit al final quedo amb en Jaume i en Monsio (Ramon).
Quan arribem a Oliana el dia esta fred i ennuvolat, esmorzem i no tenim clar si fer un altre cafè o anar a escalar???, doncs a escalar..... L’arribada a l’aparcament tampoc es molt alentidora, fa fred i vent ??, com el pla B no esta clar, ens preparem i anem fins a peu de via.

ressenya del bloc Alt Urgell

L’aproximació es curta però en fort pendent i perfectament fitat, per arribar a peu de via s’ha obert un camí per la vegetació als darrers metres. Sembla que el vent aquí no ens molesta, queda arrecerat, però la temperatura segueix baixa. No deien que el fred vindria diumenge?... Es veuen els parabolts, fem el sorteig i comença en Monsio.

El primer llarg, comença per una placa vertical per entrar en matèria, tota la via ha estat sanejada i les posteriors repeticions l’han deixat bastant bé, nomes cal tenir confiança de que aguantarà i a nosaltres ens ha aguantat aquesta serà la tònioca de tota la via. Un curt flanqueig a l’esquerra en deixa en un altre ressalt vertical que dona pas a una placa ajaguda en tendència a l’esquerra fins a la reunió.

El segon llarg surt per l’esquerra per una zona fàcil fins anar a la dreta tot seguint les assegurances, amb la dificultat al gust.

Ara fem el canvi de torn i em toca a mi. El tercer llarg surt per una placa amb una dificultat de V on cal anar buscant els passatges, desprès s’ajeu fins a la reunió.

El quart llarg torna a adreçar-se i la tònica de la via en quan a la dificultat, em surt amb algun A0.
Tornem a canviar li toca a en Jaume. El cinquè llarg segueix la tònica de l’anterior però amb algun passatge de Ae. De segon m’ha sortit en A0.

El sisè i setè llarg tret dels primers passos del sisè llarg amb una dificultat de V, la resta va per plaques ajagudes amb algun ressalt més vertical sense problemes.

primer llarg

segon llarg

a la placa d'entrada a la R3

darrers metres del quart llarg

el vertical cinquè llarg


pasatge de V al començament del sisè llarg

a la R7

Per fi he pogut pujar aquesta paret que tant he mirat i pensat que tenia que escalar. La via esta ben buscada i equipada amb reunions còmodes. En quant a la roca el pas de cordades la deixaran de segur molt bé, ara encara pot saltar alguna pedra i cal vigilar una mica. Via recomanable on hi hagut una bona feinada en l’obertura i que es d’agrair, amb una dificultat obligada de V.
En quant al descens la via esta equipada per rapelar. A mi personalment sempre que puc m’agrada baixar caminant i en aquest cas crec que es una opció molt recomanable. Vaig llegir al bloc COLLA XAPOUTOT, el comentari de la baixada i hem va quedar clar que era una bona opció. Del final de la via cal baixar per la carena fins a creuar el torrent de l’esquerra. Seguim amb tendència a l’esquerra fins un collet on anirem trobant traces fins arribar a un camí més marcat que ens du a la pista i el cotxe amb mitja hora amb un recorregut molt agradable pel bosc.
Per Jaume Galban, Ramon Prades i Joan Asín

el dia segueix tapat