20/03/10. Aquests dissabte he quedat amb en Jesús que fa temps que no escalem plegats. Posar-se d'acord en la via a fer ens ha costat lo seu, uns 80 anys arrossegant-se per les parets entre els dos te aquestes coses, al final però la trobem, la Juan Rayo de la Cajoleta.
El dia no esta del tot clar, quan arribem a peu de via la cosa ha canviat i ja toca el sol. Sí, si el sol avui sembla que no passarem fred. Per entrar a la via trobem encara restes de neu. Ara toca repartir-ne els llarg, al final decideix la pedreta, comença en Jesús.
El primer llarg segueix una placa ajaguda de IV, assegurada amb dos parabolts. Quan en Jesús arriba la reunió s'anima i empalma el segon llarg. Comença amb un desplom amb burils, seguits però de l'època, una sortida en lliure molt difícil per anar a agafar un forat amb bona presa, segueix per la placa en V mantingut fins un altre ressalt que és deixa fer en Ae/V.
El tercer llarg va per una magnífica placa vertical on cal anar buscant les preses, amb les assegurances justes.
El quart llarg surt a la dreta, pont de roca, pugem vertical i anem en tendència a l'esquerra fins a trobar una reunió, dificultat de IV.El cinquè llarg de tràmit fins el cim, III,II, la reunió és munta a la instal·lació de ràpel.
El cim te una vista preciosa de l'aresta Arcarons i la resta de Plecs,Mongros, Talaia, etc.
Via recomanable, amb un pas força difícil de sortida d'estreps al segon llarg. La via esta equipada, portar alguna baga per a merlet, darrer llarg. Nosaltres portàvem aliens i camelots fins el u però no els vam fer servir.
Per Jesús Carruesco i Joan Asín
Buenas
ResponEliminaI la pluja d'idees i la de l'esq de la que vau fer ?
Guapes i molt millor equipades (excepte el 1er bolt de la segona via).
Innoveu !
Records
Pere F
Enhorabona. Lo dels 80 anys no ho he acabat d'entendre.
ResponEliminaSalut
Renoi amb la Rimaïa! nosaltres ahir vàrem flipar amb la neu que queda al peu de la Miranda de Santa Magdalena.
ResponEliminaAquí a la Cajoleta ja n'hi tinc dues pendents amb aquesta! me l'apunto.
No insistiré en la fantasia de la rimaia! I quin entorn més guapo el de la Cajoleta!
ResponEliminaPere, de mica en mica les anirem fen. Que passa amb les ressenyes de Montserrat de Onaclimb?.
ResponEliminaMingo que fa molts anys que escalem, però encara ens agrada fer vies que no hem fet i trobar-ne alguna ens costa.
Jaume és un lloc tranquil amb una aproximació llargueta.
Jordi, és un racó encantador lluny d'aglomeracions. Records.
Hola Joan, felicitats als dos per la via i la cantitat d'anys acumulats! La via està prou assegurada per no passar gaire por? (ho dic per les assegurances velles)
ResponEliminaHola de nou, Joan
ResponEliminaLes ressenyes de Montserrat d'Onaclimb ara estan a
www.lanochedelloro.com
Pere F
PS
Veu trobar ben re-equipada la Ivan del Timbaler ?
Joan, els burils estan be però son vells, com nosaltres, la sortida d'estreps és dura i després hi ha un tros de V sense assegurances.
ResponEliminaPere, ja he vist el canvi. La via del Timbaler esta força be, dura però i obligadeta, gràcies per la informació.