Timbaler del Bruc, via IVAN

14/03/09. Aquest diumenge, només podia fer una matinal, la previsió era bona per fi un dia amb sol, a la temperatura encara li manca grau, però tot arribarà. Quedem amb en Manel per anar a Montserrat Sud, desprès d'esmorzar li proposo una via que em van recomanar, en Pere F. i en Pere Joan B., un dia que vam dinar plegat a Ca l'Anna. La via es l'Ivan del Timbaler del Bruc, a la zona del Vermell, ha estat reequipada amb parabolts del 8 i de 10 a les reunions, encara queden però alguns espits en prou bon estat.

Deixem el cotxe a l'aparcament del Vermell, bastant pler per cert. L'aproximació és rapida pugem direcció al vermell i el Timbaler del Bruc és la primera agulla de la dreta.

A peu de via ens dividim la via en Manel farà les dos darreres i jo les tres primeres.

El primer llarg comença per una bavaresa amb bona presa, fins arribar a una parabolts, seguim per una díedre, on cal vigilar la roca de la banda esquerra (descomposta), tot i que la dificultat és de V, la roca li posa un plus. R1 20m.

El segon llarg surt per una bavaresa espectacular, que és deixa fer força be, (V,V+). Segueix un flanqueig a l'esquerra, és pot posar un alien groc en una fissura, per una placa desplomada, passem en Ae,V+, la ressenya marca 6a+, després del flanqueig encarem una placa, on cal anar buscant el passatge, la dificultat baixa V, fins a la reunió. R2 30m.

El tercer llarg és de transició, a anar a buscar la reunió en una canal de l'esquerra, cal controlar la roca solta, III,IV. La reunió la faig en una arbres, després descobreix-ho que esta muntada a la placa, però pinta incòmoda.

El quart llarg li toca a en Manel, una mica de Tarzan per l'arbre i a la placa, un flanqueig a l'esquerra curiós si més no, de presa petita deixa sota una placa vertical, ben assegurada, però cal anar fent sortides Ae, 6a (6b) . Superat el tram de placa segueix per una fissura fins a sortir a una zona més ajaguda per entrar a la reunió. R4 30m.

El darrer llarg, fem un flanqueig fins a una fissura díedre, sota el sostre. Un parell de passos d'A1, seguim pel díedre per un passatge molt elegant. Llàstima que no duri més. R5 20m.

Via curta però intensa, dificultat obligada V+/6a, equipada amb parabolts de 8 als llargs, de 10 a le reunions, també és troben espits i claus. Nosaltres vam porta el semàfor d'aliens i friends fins el 2 de camalot, útils a les dues primeres tirades.

El descens és rapit, baixem fins el coll hi anem a buscar una canal a l'esquerra fins a trobar un camí.

pel Manel Díaz i Joan Asín

arribant a la R1

acabant el flanqueig i entrant a la R2

a l'herbosa R3

a la placa del quart llarg

al sostre i díedre del cinquè llarg

tot i el sol el vent és gelat