Elefantet (esq), via CHACHI PIRULI

30/06/10. Tot pujant cap a Montserrat a Monistrol em trobo amb en Jaume, Armando i Monsio que van a fer la Pique Longue, salutacions i arribo a la tanca del monestir on m'espera l'Antoni, entrem amb un sol cotxe. Després de les preparacions i just al davant una cara coneguda (de les virtuals clar) és en Joan Casòliva, Gatsaule, presentacions i xerrada que és va allargant, però com hem vingut a escalar quedem per fer-ne alguna la propera setmana.

Avui la primera intenció era anar a la Boy Roca, però els núvols de l'arribada i la mandra de pujar escales ens decantem per anar a la Chachi Piruli.

Avui entrarem per la variant de l'esquerra que no hem fet. El primer llarg comença per una placa amb una llastra, assegurada amb dos ponts de roca, que és va adreçant fins un petit desplom, amb una dificultat màxima de cinquè.

El segon llarg flaqueja a la dreta fins despenjar-se d'un pitó amb una baga, és travessa una terrassa i és munta reunió en un arbre i parabolt.
El tercer llarg segueix una immensa placa, entrem per la variant però enseguida ens adonem que cal tibar de valent, així que s'imposa un flanqueig per anar a buscar l'original per on seguim, però que tampoc regala, passos de 6a i V+.
El quart i cinquè llarg els empalmen, una sortida vertical V i en tendència a la dreta IV+ a buscar una canal. Al final una placa de IV per arribar a la reunió. Amb 60m és molt just millor fer les dues tirades.
El sisè llarg surt en oposició per anar a buscar la placa de l'esquerra per on és segueix navegant amb una dificultat de 6a al inici i V+ després. Un cop superat la placa vertical s'ajeu fins a la reunió.
El darrer llarg va a buscar el darrer ressalt assegurat amb dos parabolts IV+ i després fàcil fins el cim.
En resum un via que regala res amb tres plaques mantingudes i verticals. Via equipada portar unes 12 cintes exprés. Trobareu la ressenya a escalatroncs i a la noche del loro

Per Antoni Gómez i Joan Asín

SANT HONORAT, via Núria

25/06/10. A Sant Honorat feia temps que tenia ganes d'anar-hi, però mai trobava el moment o amb qui. La piulada d'en Mingo em va fer en recordar que encara estava pendent. El dimarts passat en Joan B, em va dir que hi havia quedat amb l'Eduard per anar-hi el divendres, l'endemà mi apunto.

Quedem al Bar Massana d'Oliana a les 11:15h, la intenció és entrar una mica tard per que no hi toqui el sol. Quan ens trobem les presentacions amb l'Eduard una altre conegut virtual, la Neus i la Montse que faran una excursió m'entres nosaltres tres fem la via.

La calor ja és fa sentir de debò quan arribem a l'ermita de Sant Llobre on deixem el cotxe. Seguim la pista fins a la primera cruïlla, la Neus i la Montse segueixen a l'esquerra per anar a l'ermita de Sant Honorat, en runes. Nosaltres agafem el trencall de la dret fins un revolt on un fita ens indica un corriol a l'esquerra, d'aquí seguim alguna fita , traces i una dosí important d'intuïció fins a peu de l'esperó.

Una grimpada per un esperonet ens deixa en una bauma on és veuen els espits. No hi ha reunió i cal muntar-la amb un arbret i el primer espit. Es millor equipar-se abans. L'Eduard s'ha deixat el casc i és demana les dues darreres tirades que sembla que son les més descompostes, en Joan B farà la tercera i quarta i jo les dues primeres.

El primer llarg comença amb un fort desplom amb tres o quatre passos d'A0 i després comença el festival navegant per la placa tot seguint els espits que allarguen un pel i abans de xapar sempre tens el passet que t'has de col·locar. Tot i que la dificultat que marca és de V cal anar molt atent.

El segon llarg segueix la mateixa tònica, l'Ae però esta abans d'entrar a la reunió.Aquests dos llargs son mantinguts i verticals, després l'esperó s'ajeu considerablement.

Segueix en Joan B, el tercer llarg te un seguit de ressalt, amb una dificultat de III,IV.

El quart llarg més senzill amb una dificultat de III.

Relleu i canvi, ara li toca a l'Eduard, un cinquè llarg per una placa ajaguda ens porta sota el ressalt final.

El darrer llarg va a buscar l'aresta de la dreta, molt estètic, foto obligatòria, per encarar una llastra amb roca més delicada i molt assegurada amb espits sobre trobem una reunió que no cal fer, seguim fins el cim.

El sol escalfa força, ja estem a pler estiu. El descens seguim l'aresta cap a l'esquerra , seguin fites fins a retrobar la pista que ens du a Sant Llobre on ens retrobem a la Neus i la Montse. Tots plegats anem cap a Oliana a la recerca de la cervesa.

Via molt estètica, amb dues parts ben diferenciades els dos primers llargs més verticals i mantinguts i la segona per un esperó més ajagut. Portar unes 14 cintes exprés i algun friend mitja i/o petit per algun forat, nosaltres només em vam posar un al primer llarg.

Per Eduard, Joan B. i Joan A.

a la R0 i primer llarg

l'Eduard i en Joan B al segon llarg

tercer llarg

l'Eduard a l'estètica aresta del sisè llarg

perfil de l'esperó i cim

reunió de blocaires

TRENCABARRALS, via Sonata in Blue

22/06/10. Avui hi quedat amb en Joan B, em proposa anar a la via Sonata in blue que te ganes de fer-la i jo mi apunto. Pugem amb el funicular i fem l'aproximació en baixada, això no és el que era però la veritat que desprès de menjar s'agraeix.

El Trencabarrals queda minimitzat pels Gorros i la panxa del Bisbe però és d'aquelles agulles que has de pujar-hi.

Ens costa una mica trobar el peu de via però al final la trobem un gros arbre i dos burils ens ho marquen.
En Joan B comença, els primers passos son els més fins i amb molsa, després baixa la dificultat , trobem una reunió a la dreta que no cal fer, seguim una mica més fins a R1, les assegurances allarguen una mica, aquesta serà la tònica de la via.

El segon llarg és del mateix estil amb un tros al mig un pel més exigent. La R2 en una bona terrassa.

El tercer llarg és el que dona caràcter a la via, comença amb un fort desplom, diuen 6c, que el solventem amb Ae, quan arriba a la verticalitat cal tibar de veritat, hi ha molt bona presa però cal escalar entre assegurances. En Joan B tiba a fons.

Un ràpel volat ens deixa de nou al terra. Veiem una cordada a la part final del Gorro Frigi, aquestes hores per aquí dalt és pot escoltar el silenci i el contrasta de llum i pedra. La tornada la fem pel pla dels ocells, ara feia temps que no hi passava. Pel final de festa una canya i unes olives a Monistrol per celebrar Sants Joans.

Via equipada amb burils en bon estat, portar 13 cintes exprés, algun alien pot ser útil.

Per Joan Baraldes i Joan Asín

en joan B a l'inici i a la R1

al passatge més vertcal del segon llarg

a l'Ae del tercer llarg

Joans al cim

Peladet Oriental, tot obrint pas

19/06/10. Fa un parell d'any vaig fer un intent d'obrir una via al Peladet Oriental amb en Manel, però no era el dia i vam acabar fent la Maduritas Calientes. Quan vaig veure la piulada dels Kutrescaladors de la nova via Dos birres i unes braves, hem van venir vell records.

Un comentari en un correu a en Llorenç, va desencadenar un seguit d'intercanvi d'informació que em van fer tornar a venir ganes d'obrir via. Aprofitant el dissabte passat per repetir la via dos birres i unes braves, els ulls només anaven mirant les compactes plaques de l'esquerra, tot dibuixant possibles línies.

El dilluns un correu expressant els dubtes a en Llorenç acaba en meditar-ho durant la setmana. Al final però quedem el dissabte a les 6,30h a Pallejà.

Ara bé la segona part en Llorenç i jo només ens coneixem d'haver intercanviat comentaris en els blocs. Quan ens trobem ja tenim una sensació extranya de coneixent-se, durant el viatge i l'esmorzar ens posem més o menys al dia.
Fem la llarga pista fins a Rúbies, no hi ha ningú i podem gaudir de la tranquil·liat d'aquest entorn. Una ullada a la paret acaba amb una línia bastant clara. Preparem el material el necessari i el per si de cas, total un munt.

tram obert i continuació per la via Guineu lliure

En Llorenç em cedeix el primer llarg que ens prepara una entrada de roca compacte, al final però trobem un possible entrada a la dreta per anar a buscar un díedre fins a una terrassa amb força vegetació. Tornen els records i el plaer d'anar pujant tot cercant les debitats del rocam. Quan puja en Llorenç aprofita per sanejar pedres i blocs inestables. Quan estava muntant la reunió em xafo el dit gros de la mà esquerra, déu n'hi do la sentida, sembla però que podem continuar.

El segon llarg surt en tendència a l'esquerra per anar a buscar una fissura, que és segueix fins entrar a una terrasseta a la dreta , sota d'un sostre en forma de quatre. Llarg característicde la zona, placa i fissura. En Llorenç s'ho ha treballat de valent.

Sant tornem-hi, el pany que segueix és on tenim més dubtes, surt recte per la placa per flanquejar a l'esquerra a buscar el díedre del sostre. Seguim superant un a placa per entrar a una terrasseta i anar a buscar un compacte passatge a la dreta on s'imposa 2 passos d'Ae. A la sortida un mar de blocs inestables, fan augmentar les precaucions, sanejo el possible, tot tenint en compte que en Llorenç esta a sota, esquivant pedres i blocs voladors. En aquests punt ja és comença a notar l'acumulació de tensió, un flanqueig a l'esquerra dona pas a un mur, vilanoví, amb dificultat més assequible, pujo fins a la feixa sense posar cap assegurança. Un cop muntada la reunió puja en Llorenç, que és pren el seu temps per anar tirant blocs a plaer.

tram obert

Quan ens reunim a la R3, el temps ha anat passant i empitjorant. Ens mirem la continuació que no és veu fàcil i que caldrà estudiar. Decidim per sortir per la via Guineu Lliure. Flanquegem fins a trobar la reunió, segueix en Llorenç, ara gaudint de la placa. Un darrer llarg curt i fàcil ens deixa al cim.

Contens per la feina feta, repassem el tros obert i el pendent?.....El temps ens a respectat tot i que fent els llarg de la Guineu lliure han caigut gotes.

Ha estat un plaer en comptar amb bona companyia i coincidir amb unes idees semblants. Hem deixat la feina mig feta, ens cal acabar la via i mesurar la dificultat un cop sanejada i equipada. Ara però tindrem que esperar al setembre de ben segur.

L'historia continuarà, Llorenç Valles i Joan Asín.

primer llarg

en Lloreç treballant-se el segon llarg

tercer llarg

arribant a la feixa R3

a la placa de la Guineu Lliure

sortint al cim

continuarà

Magdalena Superior, via Amistat d'estiu

16/06/10. Aquesta tarda de dimecres com de costum havia quedat amb en Antoni, a mig matí una trucada inesperada de Joan Baraldes, conegut virtual, hi que s'acaba apuntant.

Després de les presentacions concretem la via que en principi era l'amistat d'estiu, però els núvols més aviat negres, ens fan dubtar. Finalment s'imposa el seny si hi ha d'haver-hi merder doncs cap amunt.

Quan arribem a peu de via sembla que aguantarà, o no?. En Joan B ja ha fet aquesta via varies vegades i no l'importa fer-la de segon, així que Antoni farà les dues primeres tirades i jo les altres dues.

ressenya d' escalatroncs

Una grimpada de II,III ens deixa a peu de via. El primer pas de la via és potent, cal col·locar-te bé i fer una forta tibada, la resta anant fent, tot buscant els espits perduts en un mar de roca, l'Antoni se'n deixa un. La dificultat de IV.

El segon llarg va guanyant verticalitat i assegurances, sempre però amb bones preses marca de Gorros. La dificultat fins a V-.

El tercer llarg és molt vertical amb bones preses que cal anar buscant, al mig hi ha el pas més complicat és millor passar per la dreta dels espits, després de xapar s'imposa un repòs en el meu cas, un pas més i la dificultat va baixant, sempre amb bon canto. Dificultat 6a.

El darrer llarg segueix per la placa fins un llavi amb roca vermella i presa més petita. Dificultat de V

Al darrer llarg els núvols passen de negre a negríssims, el cim ens acull amb les primeres gotes. Fem els dos ràpels cagant llets. Un cop a baix una fina pluja ens acompanya durant el camí de retorn.

En resum una via ràpida, ben assegurada amb espits, amb roca marca Gorros bons còdols i més continuïtat amb la dificultat que les vies veïnes.

Per Joan Baraldes, Antoni Gómez i Joan Asín

primer llarg, pas déntrada i primer metres.

En Joan B al segon llarg

encarant el vertical tercer llarg

primers metres del quart llarg

avui la foto l'hem fet després dels ràpels

Peladet Oriental, Rubies, via "Dos birres i unes braves"

12/06/10. Aquest dissabte amb en Juan Carlos vam quedar per anar a fer aquesta nova via a Rúbies, també s'afegeix en Jesús a darrera hora. El Peladet de Rubies, és la darrera descoberta del Montsec, des de fa uns anys és van obrint vies força atractives. Rúbies és el balcó del Montsec on és respira tranquil·litat amb les parets a prop, amb unes vistes impressionants cap el Montsec Oest, per arribar-hi cal fer una pista d'uns 14 Km.

Quan vaig veure la piulada de la primera ascensió dels Kutrescaladors ja em van venir ganes d'anar-hi, sense deixar temps però en Mingo la repeteix.

Quan estem preparant el material arriba un altre cotxe, intercanvi de salutacions, ens coneixem d'altres trobades accidentals, tot seguit l'interrogatori, a quina via aneu?........ bé hi ha sort, ells van a la Guineu Lliure.

Avui comença en Jesús.

El primer llarg supera un contrafort pel punt més factible amb una seguit de díedres i una placa que ens porta a la R1 sobre el contrafort. (IV+).

En Juan Carlos li ha tocat el segon llarg que segons comentaris és el millor de la via.

El segon llarg segueix una gran placa, ben equipada, amb una dificultat de V i algun passatge de V+. La R2 sobre d'un arbre ben visible. És la típica placa de zona que és va adreçant de mica en mica.

Ara em toca el torn, canvi de cordes.

El tercer llarg puja per la placa fins a situar-se sota d'un gran sostre , que barra el pas, un aeri flanqueig a l'esquerra ens deixa sota el punt més feble per a superar el sostre, amb un passatge força atlètic, V+. Seguim per una placa més ajaguda, per anar a la dreta a buscar la R3, terreny amb roca delicada els darrers metres. Llarg variat molt ben trobat.

El temps s'està complicant els núvols és tornen negres, així que segueix-ho i la darrera la farà en Juan Carlos.

El quart llarg surt a la dreta per anar a buscar un marcat díedre que ens regala un passatge força elegant, seguim per terreny més fàcil però una mica trencat. R4. V.

El darrer llarg segueix per la placa fins posar-se sota una fissura, tres passos d'Ae. En Juan Carlos treu l'esterp, ens fiquem amb ell de broma i ens regala una sortida força atlètica, hi ha bones preses a la paret de l'esquerra, però cal tibar de valent 6a?. Un cop superat aquest pas un mur amb una dificultat de V ens deixa a la R5.

Via molt ben trobada i assegurada, cal portar algun tascó i friends per a reforçar algun passatge, 12 cintes exprés. De ben segur serà una clàssica que amb el pas de cordades la deixarà bé, encara hi podem trobar alguna pedra solta.

Per Jesús Carruesco, Juan Carlos Sanchez i Joan Asín

en Jesús als díedres del primer llarg

en Juan Carlos navegant per les plaques del segon llarg

inici tercer llarg i arribant al sostre

al díedre del quart llarg

en Juan Carlos superant el darrer llarg

els núvols ens acompanyen al cim

Serrat d'en Muntaner, via Black Sad

05/06/10. Avui només hi havia temps per una matinal ràpida, així que amb en Manel després d'esmorzar a Collbató decidim anar a fer la via Black Sad del Serrat d'en Muntaner. Aquesta la tinc pendent i ell també. El sol ja comença a notar, aquesta via esta orientada a l'Oest ideal per un matí d'estiu.

El primer llarg té una entrada fina i vertical més propera al V+ que al V que marca la ressenya, segueix un desplom amb preses però que cal tibar de valent, així que ens ajudem una mica A0.
la placa va perdent verticalitat i dificultat progressivament, fins a R1 35m.

El segon llarg surt per un díedre, cal anar per la dreta de les assegurances, al final hem d'anar amb tendència a l'esquerra per una placa vertical, els parabolts estan a contra ma.Aquí hi ha el pas clau, tot i fer A0 no arribo al parabolt, em falta una presa pel peu esquerra, al final un ganxo amb un estrep per col·locar el peu i puc xapar. Segueix una placa vertical i mantinguda, on cal anar buscant les preses fins a la R2 40m.

El tercer llarg surt per un fort desplom amb preses bones, però cal tibar força, el primer pas és de buscar la col·locació. Després la dificultat baixa i la placa s'ajeu fins a la R3.

La via és de la tònica de les veïnes, ben assegurada només cal portar 12 cintes exprés, un ganxo i estrep opcional.

per Manel Diaz i Joan Asín

GORRA FRÍGIA, via del Carles

01/06/10. Aquesta tarda amb en Manel i en Toti, hem quedat per anar a Montserrat, al final ens decidim per anar a Gorros a fer la via de moda recent reequipada (operació parabolt verd).

info ressenya a escalatroncs

Quan estem arribant veiem una cordada que esta sortint al cim, després quan hem baixat hi havia un altre cordada començant.
En quan a la via pel seu equipament i dificultat és una de les més repetides. Tota la via és de placa amb una excel·lent roca i còdols de bona mida . El tercer llarg és el més vertical un pel desplomat, amb bona presa però que cal tibar.

.

preparant-se i en Manel al primer llarg

en Toti al segon llarg

entrant a tros més vertical del tercer llarg

inici del quart llarg

superant el pas desplomat del cinquè llarg

per Jordi Puyal, Manel Benavent i Joan Asín