6/06/15. El
Pedraforca braçol de l’escalada en alta muntanya, on a l’escalada li hem d’afegir
l’aproximació i el descens, no sempre fàcils i sovint haurem de baixar per
tarteres. Aquest dissabte hem quedat per fer un altre trobada STAE-C.E. Àliga
al Pedraforca, però la muntanya per si sola i la final de la Champions han fet què
la trobada no fos gaire nombrosa, (19). 4 han anat a la clàssica Civis Genís a
la Dent de Cabirols, 5 a l’Homedes al Gat, 6 a la busca i captura de la via Fontdevila
al Cabirols Inferior, un d’excursió cap a Gósol i 3 a la “Canas y espits” a la
Dent de Cabirols.
ressenya |
El Pepe i el Xavi és deixen
enganyar per anar a la via “Canas i espit”. La via té tres llargs mantinguts
per plaques polides de dificultat mantinguda, força amanida amb espits i algun
pitó. El quart llarg flanqueja a la dreta per terreny més fàcil fins a sortir
al peu de la canal per on surt la Cerdà Albert. D’aquest punt podem baixar amb
ràpels, però paga la pena de seguir per la canal, per terreny d’aventura fàcil
on farem dos o tres llargs de corda (màxim IV).
L’inici de la via és troba a
la dreta del característic díedre de la Cerdà-Albert, en un marcat díedre, in
és veuen els espits. El primer llarg comença per la placa del díedre amb passos
molt fins a sota d’un desplom què ens obliga a anar a la dreta a buscar un
esperó per a on seguim fins a trobar la R1 a l’esquerra (45m).
El segon llarg ens obliga a
anar navegant entre assegurances per anar trobant els passatges i volem apurar
el lliure, aquest a costat trobar la seqüencia i l’hem deixat en V+/Ae.R2, 25m
El tercer llarg és molt bo
surt a la dreta de la reunió per agafar un tram en bavaresa en tendència a l’esquerra
fins a una placa molt compacte què superarem amb tres passos d’Ae i després
seguim per una agradable placa amb una dificultat de V, fins a la R3 a sota d’un
gran sostre, 25m.
El quart llarg, ja més
tranquil anem en flanqueig ascendent a la dreta fins a trobar la R4 al peu de
la canal, IV+, 20m.
D’aquí podem baixar en ràpel
però és recomanable seguir per la canal amb tres llargs de corda per terreny d’aventura
fins al cim de la Dent de Cabirols.
DADES:
Primera ascensió: 31/05/1993
Per: Joan Freixas, Toño
Sánchez, Manel Pedro
Equipament: Espits i algun
pitó.
Material: 16/18 bagues
exprés, semàfor aliens i friends fins el 2 de Camalot, si sortim per la canal
de la Cerdà Albert, un estrep opcional.
Dificultat: 6a/Ae, obligada
V+/Ae.
Descens: del cim haurem d’anar
a buscar una canal a l’Est una primera desgrimpada o millor un ràpel de 25m
fins a la canal, anem a buscar la cara Nort de la Dent de Cabirols i amb dos
ràpel anem a la Tartera, anem al coll amb l’agulla Gopal-ji i amb un ràpel de
50m tornem al peu de la via Civis Genís, desgrimpem fins a trobar la tartera de
Cabirols.
Per: Pepe Rodríguez, Xavier
Samsó i Joan Asín.
al primer llarg |
arribant a la R1 |
navegant per les plaques del segon llarg |
al tercer llarg |
quart llarg |
primer llarg de la canal |
FOTOCORDADA |
companys a la Civis Genís |
FOTOTROBADA |
FOTOTROBADA SEGON TORN |
En primer lloc, lamento no haver pogut venir a la col·lectiva, per estar amb l'ull "avariat" per una intervenció a la parpella. Més que per escalar, per a fer-ho amb la colla d'amics del STAE.
ResponEliminaEn segon lloc, enhorabona per l'ascenció, que no coneixia.
En tercer lloc, dir que "la canal de sortida" que esmentes, i per on també surt la Cerdà Albert, no és una altra cosa que la via SAME, útil als anys 70 per portar-hi cursetistes quan amenaçava pluja, i que no passa de IV. Per tant, és més correcte dir que "vareu sortir per la via SAME".
Una abraçada, grimpaires!
Jordi Joan jo també ho tenia entés així, però la Cerdà Albert està oberta d'abans i sotia per la canal, segons el llibre del Dalmau. Ho tornarè a mirar.
ResponEliminaJo tampoc coneixia aquesta via, me l'apunto que amb la calor que fa cal anar buscant zones mes altes i ventades, tot i que sembla que hi toca erl sol no?
ResponEliminaJaume a nosaltres ens va tocar el sol al primer llarg i part del segon, és ideal per l'estiu.
ResponEliminaJordi Joan la Cerdà Albert és del 7/07/1968 i la SAME 1/09/70.
Joan. En los tiempos que corren para la escalada "clásica", que nos reunamos diecinueve escaladores en el Pedra es todo un éxito de convocatoria. Y que en una colectiva de la STAE dos cordadas volvamos tarde no es más que cumplir rigurosamente con la tradición.
ResponEliminaJesús
Jesús, eso es el Pedraforca en estado puro,sabes cuando empiezas pero no cuando acabas...Un abrazo
ResponElimina