joan asín: SANT LLORENÇ DE MUNT, ROCA DE LES ONZE HORES, PUNTA D'EN CLERC

11/06/15. Aquesta tarda és presenta rufa amb prediccions d’algun xàfec... cal anar a un lloc amb poca aproximació i fàcil retirada, així què pot ser un gran dia per anar a la Punta Clerc, a la Roca de les Onze Hores, Sant Llorenç de Munt.

No és el nostre terreny habitual i aquest conglomerat vermellós i terrós ens fa un cert respecte, sobre tot, quan la dificultat puja.

ressenya

Realment l’aproximació és curta i amb pocs minuts ja estem a peu de via. La via està totalment equipada amb parabolts i burins, te tres llargs de corda. El primer ens agafa en fred i cal adaptar els índexs sensitius a aquest conglomerat amb denominació d’origen pròpia. Un díedre polit amb presa petita ja et posa al lloc, un cop superat anem a la dreta a buscar l’esperó on trobem un tram vertical i obligat, és veuen el passos però falta confiança, (aguantarà) així què posem la cinta i repetim el pas, ara sí doncs aguantaven les preses. La placa per verticalitat de mica en mica fins el passatge abans d’entrar a la reunió on trobem un desplom, pas atlètic de desició, en aquest llarg les assegurances estan on ha d’estar. El segon sembla més tranquil, sortim directament amb uns passatges atlètics amb grans còdol, anem en tendència a la dreta i pugem per una placa/díedre obert fins a trobar la R2, les assegurances son justes i el conglomerat segueix vermellós. El tercer llarg és molt bo, la qualitat de la roca canvia a molt bona amb forats què ens fan agafar confiança. Sortim directes per la placa per anar en tendència a l’esquerra i pujar per la placa, molt assegurada amb forats, què et fa més valent, la placa perd verticalitat i anem a la dreta fins a posar-se a sota del darrer ressalt, desplomat, on trobem un passatge molt atlètic, per nosaltres V+/A0, 6b+ en lliure diuen. Al cim no hi ha R l’haurem de muntar en un arbre. Un cop al cim el temps s’ha anat empitjorant i arribem justets al cotxe, quan marxàvem s’ha posat a ploure, avui l’hem encertat.

DADES:
Primera ascensió:J.Vidales, E.Mayoral, R.Vallribera.
Equipament: Reequipada amb parabolt, trobarem també burins.
Material: 14 cintes exprés.
Dificultat: 6b+, obligada V+/A0.

Aproximació: Hem d’anar a Matadepera, aparquem an comença el camí què puja a la Mola. La paret la tenim enfront, pugem pel camí de la Mola i a l’alçada del peu de paret flanquegem a l’esquerra.

Descens: Del cim seguim en direcció a la Mola i enseguida trobem el camí què ens porta cap a l’est a l’aparcament.

En resum una via curta però intensa amb un tercer llarg molt bo. Recomanable.

Per: Antonio Gómez i Joan Asín