DOLOMITES, CIAVAZES, Via LA RAMPA.

14/08/15. Deu n’hi do amb la recuperació activa, portem quatre dies de puja baixa per aquestes magnífiques muntanyes, avui toca provar d’escalar una mica. Amb l’Antonio i el Rafel anem a la via de la Rampa al Ciavazes.

ressenya

 Pujant cap el Passo de Sella passem a prop de la paret, aparquem i fem l’aproximació amb uns 20minuts. A l’arribar al peu de via trobem dues cordades què estan escalant, aquesta via és la més fàcil i clàssica d’aquesta paret.

La via és mou amb una dificultat de IV grau amb un passatge més difícil de IV+ al sisè llarg. La via va seguint fissures i plaques per enllaçar-les durant set llargs de corda. De la R7 sortim a la dreta per entrar a una canal per on pugem amb un ressalts de III+ fins a la R8, d’aquí superem un primer ressalt i ja per terreny fàcil uns 55m ens deixem a la feixa on acaba la via. El descens el fem seguint la feixa penjada cap a l’Oest amb algun tram equipat, fins trobar una canal per on baixem desgrimpant algun passatge. Al darrer ressalt podem desgrimpar o fer un ràpel de 20/25m.

Al sisè-setè llarg el cel s’ha ennuvolat i ha començat a tronar, descarregant un bon aiguat, què ens ha deixat ben mullats. Aquest ruixat no estava previst i ens ha agafat per sorpresa, sort que portàvem la jaqueta de pluja. Després la pluja para i torna a sortir el sol. Al  darrer tram del descens torna a caure un altre xàfec i arribem plovent al cotxe.

DADES

Primera ascensió: 1935

Per: S. Del Torso, E. Lezuo

Equipament: Algun pitó i reunions equipades.

Material: 6/8 cintes exprés, semàfor aliens i friends fins el Camalot 3.

Dificultat: IV+

Una bona clàssica, (ideal per a la recuperació activa del peroné)

Per: Rafel Martínez, Antonio Gómez i Joan Asín.

el Rafel i l'Antonio després dels xàfec

FOTOFEIXA

descens