14/08/15.
Deu n’hi do amb la recuperació
activa, portem quatre dies de puja baixa per aquestes magnífiques muntanyes,
avui toca provar d’escalar una mica. Amb l’Antonio i el Rafel anem a la via de
la Rampa al Ciavazes.
ressenya |
La via és mou amb una dificultat de IV grau
amb un passatge més difícil de IV+ al sisè llarg. La via va seguint fissures i
plaques per enllaçar-les durant set llargs de corda. De la R7 sortim a la dreta
per entrar a una canal per on pugem amb un ressalts de III+ fins a la R8,
d’aquí superem un primer ressalt i ja per terreny fàcil uns 55m ens deixem a la
feixa on acaba la via. El descens el fem seguint la feixa penjada cap a l’Oest
amb algun tram equipat, fins trobar una canal per on baixem desgrimpant algun
passatge. Al darrer ressalt podem desgrimpar o fer un ràpel de 20/25m.
Al sisè-setè llarg el cel s’ha ennuvolat i ha
començat a tronar, descarregant un bon aiguat, què ens ha deixat ben mullats.
Aquest ruixat no estava previst i ens ha agafat per sorpresa, sort que portàvem
la jaqueta de pluja. Després la pluja para i torna a sortir el sol. Al darrer tram del descens torna a caure un
altre xàfec i arribem plovent al cotxe.
DADES
Primera ascensió: 1935
Per: S. Del Torso, E. Lezuo
Equipament: Algun pitó i reunions equipades.
Material: 6/8 cintes exprés, semàfor aliens i
friends fins el Camalot 3.
Dificultat: IV+
Una bona clàssica, (ideal per a la
recuperació activa del peroné)
Per: Rafel Martínez, Antonio Gómez i Joan
Asín.
el Rafel i l'Antonio després dels xàfec |
FOTOFEIXA |
descens |
2 comentaris:
Molt be Joan ! així que el turmell ja funciona!!! enhorabona; a Dolomites hi ha molta feina a fer, aquí els tercers desplomen hahaha
Ei Jaume estem en recuperación activa, poc a poc i en vies clàssiques de IV.
Publica un comentari a l'entrada