27/02/10. Després d'un mal divendres on veus una vegada més lo fràgils que som i que en pocs segons tot pot canviar, necessitava anar a escalar. Havia quedat amb en Juan Carlos, la primera intenció va ser anul·lar-lo però al final quedem igualment a Collbató.
El dia tot i estar núvol sembla que s'aguanta. Després de veure diferents propostes, ens decidim per la via Drac Gos, però per assegurar el tret pujarem caminant, hi han masses fracassos quan és fa una via de la Miranda de Can Jorba abans o és puja pel joc de l'oca. Tot va força bé fins arribar a peu de via on comença a caure una fina pluja que va mullant la paret. Ens refugem una estona sota un desplom esperant que parí. El temps passa i no millora, així que decidim seguir baixant pel Joc de l'Oca, tot mullat i relliscós, no ens deixa un altre alternativa que d'anar fent ràpels.
Un cop a baix el dia no millora, tornem a Collbató fem un café i cap a casa. Un altre cop serà.
Per Juan Carlos Sanchez i Joan Asín
El dia tot i estar núvol sembla que s'aguanta. Després de veure diferents propostes, ens decidim per la via Drac Gos, però per assegurar el tret pujarem caminant, hi han masses fracassos quan és fa una via de la Miranda de Can Jorba abans o és puja pel joc de l'oca. Tot va força bé fins arribar a peu de via on comença a caure una fina pluja que va mullant la paret. Ens refugem una estona sota un desplom esperant que parí. El temps passa i no millora, així que decidim seguir baixant pel Joc de l'Oca, tot mullat i relliscós, no ens deixa un altre alternativa que d'anar fent ràpels.
Un cop a baix el dia no millora, tornem a Collbató fem un café i cap a casa. Un altre cop serà.
Per Juan Carlos Sanchez i Joan Asín