Via DIRECTA CARLA ALARCÓN. PARET DEL DEVESSÓ. MALANYEU.

20/11/24. Avís de fort vent cap a Ponent i Costa central... ens refugiem a Malanyeu i l'encertem no bufa el vent. La proposta per avui és la via Directa Carla Alarcón, amb poca informació a les xarxes, només la piulada dels aperturistes (bloc sisbemessanapren). Una via amb un equipament de ponts de roca i bagues en savines, amb només 2 parabolts en un passatge de placa al tercer llarg. Via de caire d'aventura amb un primer llarg molt bo, el segon per una canal oberta a la dreta, i un tercer exigent. Amb l'equipament què hi ha és pot passar, les bagues ja tenen 10 anys i demanen ser canviades, un joc de friends pot anar bé per a completar o reforçar l'equipament. L'itinerari va cercant-se pas evitant la via de la Carla i La Carla se'n va a la Selva.

La via ens ha agradat en el seu estil aventurer...

Per acabar hem fet una línia esportiva d'un llarg a l'esquerra del primer llarg, equipada amb parabolts.

Per: Isabel Notivoli, Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 17/11/2014.

Per: Antoni Alarcón, Joan Baraldés.

Equipament: ponts de roca, bagues en savines/arbres, 2 parabolts.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends.

Dificultat: 5c. 5b/A0 obligat.

Orientació: sud.

Roca: Calcari.

Informació: sisbemessanapren

Aproximació: De l'aparcament de Malanyeu. Agafem la pista que passa per unes cases i Iglesia, direcció a la paret, fins què trobem un camí amb marques PR a l'esquerra. El seguim fins a un torrent, el creuem i pugem fins a una casa on agafem un camí (senyal PR) què ens porta a un altre torrent sec, un corriol ens porta a peu de la paret, fites.

Descens: En tres ràpels per la via Carla.

Primer llarg, per la dreta de la placa seguint ponts de roca. Bona placa típica de Malanyeu amb forats, on sempre van sortint les preses, últim tram amb roca a controlar. La reunió cal muntar-la a la dreta. Nosaltres l'hem muntat a la de la via Carla i després hem rectificat. 

Segon llarg, hem de passar un esperó/bloc a la dreta i seguir verticalment per una mena de canal oberta, trobarem algun ressalt i alguna baga i pont de roca, llarg amb trams herbosos. R2 coincideix amb la via Carla.

Tercer llarg, pugem un ressalt i flanquegem a l'esquerra fins a un pont de roca, pugem per la placa (2 parabolts) passatge tècnic, (a la dreta va la via Carla). Sortim a l'esquerra i seguim per un esperó on trobem un ressalts amb dos ponts de roca, passatge atlètic. Seguim pujant i anem a l'esquerra a buscar una fissura/díedre amb una baga en una savina a l'inici, pugem pel díedre fins el cim. R3 a muntar en un arbre.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

via esportiva X

FOTOCORDADA

Via SOL SOLET. MIRANDA DE CAN JORBA. MONTSERRAT.

19/11/24. La via SOL SOLET, és una clàssica imprescindible de la zona de Can Jorba. Una via totalment equipada amb parabolts, però on cal escalar i cercar el passatge. El pas de les cordades han deixat trams amb la roca polida què li dona un plus a la dificultat. Trobarem una escalada típica Montserratina amb bona roca i dificultat assequible. 

Per: Isabel Notvoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1993.

Per: Joan Oliva, Guillem Arias.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 13 cintes exprés.

Orientació: sud.

Roca: conglomerat.

Aproximació: De l'Aparcament de Can Jorba, anem a buscar la pista què ens porta a Can Jorba, on un camí amb alguna fita ens porta a l'inici de la canal del Joc de l'Oca. La via començà a la gran placa de l'esquerra.

Descens: en 3 ràpels per la via ESCABRONI CAPULLINI.

Primer llarg, pugem per unes branques d'arbre i agafem la línia de l'esquerra, què puja per la placa primer i després per díedre/placa fins a la R1. Primer tram amb roca polida.

Segon llarg, pugem verticalment i després en tendència a l'esquerra anem a buscar la R2. 

Tercer llarg, pugem uns metres i anem a la dreta per seguir a plena placa, amb un tram al mig on cal navegar per a trobar el passatge, seguim fins a la R3.

Quart llarg, flanqueig a la dreta a buscar una placa (arbre), pugem i seguim per la placa a la dreta d'un marcat esper, quan s'acaba anem a l'esquerra a buscar la R4.

Cinquè llarg, pugem per una placa i passem a l'esquerra a busca un esperó què ens porta a la R5. Un per sota del cim de la Miranda de Can Jorba.

FOTOCIM

Via S.A.M.E. PENYA SEGAT DE LA FALCOMERA. GARRAF.

15/11/24. Avui quedo amb l'Eric per escalar, de les propostes fetes la del Garraf guanya l'aposta. A l'Eric li fa gràcia fer la travessa de la vessant sud. Al final hem acabat fent la via SAME, amb alguna errada què ens ha fet rectificar.

La via SAME és va obrir des del mar fent l'aproximació amb barca, després és va obrir el gran flanqueig per la vessant sud de la Falconera, què serveis per altres vies què és van anar obrint. A la via trobarem de tot parabolts, ponts de roca, burins, espits, pitons, en mal estat, haurem de portar tascons, friends, bagues per a savines i ponts de roca. 

Una via curiosa en travessa on cal anar cercant l'itinerari per sortir verticalment en tres llargs. Recomanable en el seu estil.

Per: Eric Promio, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1972

Per: Josep Sánchez, Ramón Martínez.

Equipament: burins, parabolts, espits, químics, pitons, ponts de roca...en mal estat a controlar.

Material: 10 cintes exprés algunes de llargues, tascons, friends fins C3, bagues per savines.

Dificultat: 5c. Obligat 5b/A0 a equipar.

Orientació: sud.

Restriccions: NO ESCALAR de 15 de gener a 30 de maig.

Aproximació: Evident des del Port del Garraf.

Descens: de la R7, pugem per les grades herboses fins a la carena, anem a l'esquerra (oest) seguim el camí fins el coll on passem a la vessant nord per la pista fins a la Pedrera on anem a buscar el túnel què ens retorna al Port.

Farem quatre llargs en flanqueig  amb una dificultat de 4b/4c on haurem d'anar cercant l'itinerari.

La R4 està al peu d'una gran placa/díedre.

El cinquè llarg, és el més mantigut i difícil, on trobarem un pitó a l'inici (en mal estat) i un altre al final del llarg, la resta l'haurem d'equipar, els tascons van bé també friends i un pont de roca. Passatge atlètic amb fissura estreta i passem a la dreta, tram tècnic, després la dificultat baixa una mica i seguim per un esperó fins a la R5.

Sisè llarg, pugem per una canal/díedre fins a un gran bloc, sortim a l'esquerra, passatge atlètic, i seguim per un esperó i anem a l'esquerra per una cornisa herbosa, R en un arbre, burí a la placa.

Setè llarg, sortim directament per la placa amb bones preses què no és veuen a primera vista,  tram atlètic i mantingut, després la dificultat baixa i pugem per trams herbosos amb ressalts fins a muntar la R7.

FOTOCIM