dimarts, 31 de maig del 2016

SERRA DE QUERALT, Vies MOSSÈN RAMON, MOSSÈN TRONXO

31/05/16. La predicció no és gaire bona, anuncien pluges a la tarda. Avui anem amb el Manel a la Serra de Queralt, per conèixer aquesta zona de Berga. Les vies van per una no paret de plaques verticals barrejades amb vegetació abundant. Les línies doncs van enllaçant plaques tot intentant evitar la vegetació.
Un cop passat Berga agafem la carretera cap a Sant Llorenç de Morunys BV-424, agafem el trencall cap a Queralt i aparquem al costat d’un dipòsit d’aigua.
Agafem un camí què surt al costat d’una casa , retrocedim una mica. El camí està senyalitzat amb pintura verda i blanca, quan estem a l’alçada de les vies pujarem directament a buscar una mena de tartera què seguim fins a trobar el peu de via. Nosaltres ens hem fet un bon embolic , fent un puja baixa fins a trobar el pas.
Comencem per la via Mossèn Ramon, la via està pràcticament equipada, encarà què podem posar algun flotant. És millor fer els quatre llargs, encara què és poden enllaçar, per evitar fregament. El primer va buscant-se pas per plaques, mantingut en el V. El segon és curt (10m) fem un ressalt i en seguida trobem la R2. El tercer és curiós, hem de flanquejar a l’esquerra, fent el “tarzan”, entre parabolts, bagues i arbres, també és curt. R3 incòmoda. El quart llarg és l’estrella de la via, sortim amb passatges atlètics per enllaçar amb una placa compacta, on s’imposa l’adherència, equipat amb parabolts per no patir.
El descens el podem fer amb un ràpel de 60m o dos de 30 (aconsellable).
Quan arribem a terra comencen a caure gotes...dubtem, però al final decidim anar  a fer la Mossèn Tronxo. Flanquegem a peu de paret cap a l’est fins atrobar el peu de via, pont de roca visible. El primer llarg enllaça plaques amb una dificultat de IV+,V. El segon trobem un ressalt i després seguim per terreny fàcil fins el peu d’un altre placa, ara ja no son gotes i està plovent. El darrer llarg també és molt bo, mantingut en el cinquè, encara que mullat et fa anar més atent. Del final de la via pugem fins a trobar el camí què ens retorna a l’aparcament, direcció est.
La pluja també ens acompanya en el descens.
Vies amb algun llarg interessant, però recorregut poc estètic i manca d’ambient. A tenir en compte com a pla B quan anem pel Bergadà a escalar.
Per: Manel Benavent i Joan Asín.

primer llarg mossèn Ramon
a la placa del quart llarg de la Mossèn Ramon
primer llarg mossèn Tronxo
arribam a la R3 mossèn Tronx0

FOTOCIM

divendres, 27 de maig del 2016

MONTSEC D'ARES, CAP DEL RAS, Via DOS TONTOS MUY TONTOS

26/05/16. Aquesta nova via oberta al Cap del Ras, té tots els ingredients de via de consum, amb un traçat molt ben buscat i espectaculars tercer i cinquè llarg (foto record obligatòria). Amanit amb parabolt per no patir, només ens faran falta els friends pel segon llarg i opcional al sisè. La via és variada, el primer llarg de placa cercant el camí més adient fins a trobar el punt per superat una franja desplomada, després marxa a la dreta fins a trobar la R1. El segon llarg és atlètic i mantingut, haurem de col·locar algun flotant. El tercer llarg és un flanqueig espectacular per una mini reprisa sinuosa, amb un passatge al mig difícil (possible A0). El quart llarg és fa íntegrament en bavaresa/díedre, a l’haver-hi parabolt és pot gaudir més de l’escalada “en zona de confort”, encara què també és podia haver deixat per equipar-la amb flotants, cosa què hauria fet pujar el compromís. El mateix passa al cinquè llarg en l’espectacular flanqueig atlèctic, a la dreta per sota el sostre. El sisè llarg segueix la placa esperó fins un ressalt un trobem un passatge desplomat per a superar-lo.
La via tal com està equipada és per gaudir del gest i provar els passatges més difícils sense por de prendre mal.
La via acaba a la feixa per on podrem baixar anant cap l’est.
Una via molt recomanable pel traçat i l’equipament (Love climb).
DADES
Primera ascensió: 16/04/2016
Per: Miguel Angel  García i Juan Gutiérrez.
Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts.
Material: 12 cintes exprés, joc d’aliens, friends fins el 2 de Camalot i tascons.
Dificultat: 6a+/b, obligada V+/A0 (graduació amable).

Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.


primer llarg
primer llarg
atlèctic segon llarg
a la placa d'entrada a la R2
al flanqueig tercer llarg
flanquei tercer llarg
al quart llarg
quart llarg des de la R
arribant a la R4
a l'espectacular cinquè llarg
darrer llarg
arribant a la R6
FOTOCIM (FEIXA)

dijous, 26 de maig del 2016

MONTSERRAT, ROCA DEL CORB, Via PUIGARNAU - ESPUNYES

25/05/16. Aquesta tarda quedem amb el Jaume per anar a la Roca del Corb. Els dos ja hem fet aquesta via, en el meu cas ja fa bastants anys. Del record passem a la realitat.
Quatre llargs ben intensos, tot i què està equipada, cal escalar.
Al primer llarg trobem un passatge de placa amb presa petita què et gafa desprevingut, després la dificultat va baixant a mida què anem pujant.
El segon llarg una entrada desplomada on s’imposa un pas d’Ae o 6b, per  accedir a la fissura-díedre, el passatge següent és difícil (polit)  fins posar-se sobre d’un gran còdol, després segueix en díedre i una placa per entrar a la R2.
El tercer llarg és molt mantingut, comencem per una placa per accedir després a un desplom què barra el pas a la gran xemeneia, fem un pas d’Ae i després alternem el lliure amb A0’s.
El quart llarg és molt bo haurem d’anar alternant els passatges en  placa, en díedre o encastament, al gust. Millor no dur motxilla.
Amb 12 cintes i un estrep (opcional) passarem.
En resum bona escalada i millor companyia.
Per: Jaume Planell i Joan Asín.
al  primer llarg
segon llarg
segon llarg
arribant a la R2
tercer llarg
quart llarg
quart llarg
quart llarg
arribant a la R4
FOTOCIM

dimecres, 25 de maig del 2016

RIGLOS, MALLO COLORADO, Via CARLA

21/05/16. Avui és el dia de tornada i després de la via d’ahir, toca fer alguna cosa ràpida i sense complicacions. El Mallo Colorado, és el Gorro de Riglos. Vies equipades de 4 o cinc llargs. El Josep i el Remi van a la via Martona (6a+) i amb el Juan Carlos anem a la via Carla (V).

La via Carla està totalment equipada amb parabolts de color negre destenyits. La dificultat és V mantingut amb dues panxes de V+ una al primer llarg i un altre al tercer en escalada de placa.
Només cal portar cintes exprés. La via Martona els companys comenten què el primer llarg cal vigilar amb la roca.
Ens retrobem al cim i baixem amb un ràpel des d’una savina per la cara est al coll (40m).

Per: Remi Brescó i Josep Santasusana, via Martona

        Juan Carlos Sánchez i Joan Asín, via Carla.