MONTSERRAT. GORRO FRIGI. Via CARLES.

31/12/18. Darrer dia de l’any, l’acomiadem com de costum escalant. El dia és esplèndid i el Monestir està ple de turistes.. pugem ben acompanyats amb el funicular.

Avui no ens compliquem la vida i anem a la via del Carles, quan estem a peu de via passen el Xavi Díez i el Jordi Font, intercanviem salutacions i desitjos de bon any nou.

Al peu de via ens costa trobar l’inici els parabolts verds s’han descolorit i costa de veure’ls, al final els trobem, hi ha una fletxa picada. La via està totalment equipada i un cot encertada la línia només ens caldrà anar cercant els parabolts. Trobarem cinc llargs de corda, amb roca molt bona i bons còdols. Al tercer llarg trobem el tram més vertical i atlètic, les preses obligades ja estan relliscoses, nosaltres hem passat en V/A0. Al darrer llarg haurem d’anar en compte de passar a la placa de la dreta després del primer parabolt què trobem.

Un cop al cim podem gaudir de les vistes...

 DADES

Primera ascensió: 1997

Per: Agustí Cardona, Antoni Céspedes , Kim Prats

Equipament. Totalment equipada amb parabolts pintats de verd descolorits.

Material:   12 cintes exprés.

Dificultat: V+, obligat V/Ae.

Orientació: Sud-est

Descens: En dos ràpels 25-50m.

Per: Jaume Galban, Joan Asín

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

R4

FOTOCIM

GANIVET DE BÒIXOLS. Via BALCÓ DEL VOLTOR

22/12/18. Feia temps què volia anar a treure el nas a la Via Diamant en Brut a la Serra de Sant Joan, al Juan Carlos ja li va bé. Amb la poca informació què tenim, després de buscar el punt on deixar el cotxe amb alguna anada i tornada al final el trobem. La pujada fins a la paret ens ha costat una hora quart amb fort pendent. El sol és deixa notar i arribem força acalorats a peu de via. La via està totalment neta i costa d’encertar l’entrada al final sembla què l’encertem. El Juan Carlos va pujant fins a una savina on fa reunió a uns 40m on troba una baga. La continuació no la veiem clara després de provar varies opcions i decidim de baixar, amb la cua entre cames.

Un cop al cotxe i com ja és tard pensem en anar al Ganivet del Bóixols com a consolació.

 Aparquem just a la carretera i baixem un esperó herbós fins a peu de la paret. La via comença a la dreta d’una fissura díedre  per la gran placa, espit visible a uns 5 m.

La via és sorprès l’hem trobat molt mantinguda i vertical, amb assegurances espaiades on cal anar cercant els passatges. Un cop a l’aresta cal fer l’aèria  aresta fàcil però amb ambient.

DADES

Primera ascensió: 8/12/2007

Per: Antxi Cardús, Llorenç Vallès.

Equipament. Semi equipada amb espits i pitons.

Material:   Semàfor d’aliens i algun friend fins el #3, 10 cintes exprés.

Dificultat: V+

Orientació: Sud-est

Observacions: Via més exigent del què sembla a primer cop d’ull.

Primer llarg, comença amb un passatge difícil i atlètic fins el primer espit, després cal anar en tendència a la dreta per una placa molt mantinguda.

Segon llarg, sortim a la dreta a buscar un pitó i després anem en tendència a la dreta fins a un esperó (espit), on cal flanquejar a la dreta i pujar per una placa díedre fins trobar la R2 un espit a reforçar.

Tercer llarg, sortim a l’esquerra i pugem ditectament per un díedre fins a l’aresta, la seguim fins trobar la R3 2 espits.

Quart llarg, per l’aèria aresta fins el coll.

Avui no hem tingut un bon dia, però de tant en tant ja va bé per posar-te al teu lloc.

Per: Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

FOTOCORDADA