diumenge, 29 de juny del 2014

MONTSERRAT, ROCA D'EN SANDHIA, Via HOMO MONTSERRATINUS


28/06/14. Aquesta via estava adormida, però els darrers anys ha sortit a la llum i ja s’ha convertit en una clàssica, en el seu estil, de les cal tenir el currículum podríem dir. 
La segueix un itinerari lògic seguint díedres i fissures, amb poc equipament on haurem d’anar amanint els llargs amb tota mena d’assegurances flotants.

De Santa Cecilia haurem d’anar a buscar la canal de la llum, quan arribem al trencall de la Font de la Llum el seguim passem per la font i seguim flanquejant fins a peu de via.
ressenya
Un primer llargs de díedre ens dona la benvinguda i ja avisa del què trobarem. El segon llarg és espectacular, seguim el díedre fins sota al sostre què el flanquejarem cap a la dreta, aquí el podem fer al gust en artificial, combinat i lliure, en el nostre cas hem agafat la segona opció. L’entrada a la reunió ens regala uns atlètics passatges amb bona presa.
El tercer tot és picant, sortim cap a la dreta per encastar-se en un llastre per on pujarem amb oposició i placa, tram mantingut (Camalot del 4 o 5 útil, nosaltres no els portàvem).
El quart segueix un marcat díedre mantingut, quan arribem a una savina amb un pitó, hem de flanqueja horitzontalment per l’esperó cap a l’esquerra, trobem una canal i la R4.
El cinquè tot i ser de tràmit té un inici per un ressalt on haurem de vigilar la roca, després flanquegem cap a l’esquerra fins a trobar la R5, al peu d’una fissura.
El sisè llarg és l’estrella, una fissura que ratlla tota la placa final de 30m. Un pas desplomat (Ae  o 6a+) dona pas a la fissura totalment neta on haurem d’amanir-la al gust. Llarg mantingut.
Del cim baixem en tres ràpels el primer de 30m (aconsellable fer-ho amb una corda de 60) fins a la R5. D’aquí baixem directament per la placa amb dos ràpels.
DADES
Primera ascensió: 12/07/1998.
Per: David Hita
Equipament: algun pitó i tancs de fusta als llargs, espits i parabolts a les reunions.
Material: 16 cintes exprés i un bona assortit de friends fins el Camalot del 3, aconsellable un del 4 o millor 5, repetir semàfor d’aliens i algun de mitja, tascons i alguna baga per savines. Estrep útil si anem justos de grau.
Dificultat obligada: V+,A1 a equipar.
La roca és bona en general tot i què haurem d’estar atents, sobre tot al cinquè llarg.
Avui hem gaudit de l’escalada tot i ser una via curta, és molt intensa i mantinguda.
Molt recomanable.

Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
díedre del primer llarg

inici del segon llarg

acabant el flanqueig
a la R2

segon llarg des de la r2


iniciant el flanqueig
arribant a la R2

inicinat el tercer llarg


arribant a la R3

al díedre del quart llarg

entrant a la R4

cinquè llarg


sisè llarg

sisè llarg

sisè llarg

FOTOCIM

iniciant el ràpel

dijous, 26 de juny del 2014

PENYA SEGAT GARRAF, CARA EST, Directa espits blaus.


25/06/14. El Penya segat de Garraf te moltes vies clàssiques i esportives en estat de degradació, senyals del què va ser. Però  hi ha manera de trobar-hi informació, als finals dels 70 i inici del 80 i va haver-hi força activitats a la zona, recordo fer moltes ascensions, però no he trobat cap ressenya.
Penya segat des del Port del Garraf

Avui anem a fer alguna línia de la cara E, Port de Garraf, amb aparença de Cantera. De l’esperó d’a prop del mar cap a la dreta anirem trobant línies de burins i espits rovellats. Com el què va a obrir una via ens fixem amb una línia què te continuïtat fins el cim, sembla.

Pugem seguint la paret fins el peu d’una fissura díedre força marcada (reunió al peu), les assegurances retenen un cert color blau, què ens marcarà el camí en aquest mar d’assegurances. El nom de la via és inventat.
ressenya

La via està totalment equipada amb espits recoberts de “sica”, la roca tot i ser bona s’haurà de vigilar en algun tram, sobre tot al primer llarg. Té quatre llargs curts d’un 20m, si volem arribar al cim haurem de fer un darrer ressalt i després anar a buscar l’aresta què seguirem cap l’Est i què ens porta a l’aparcament, recomanable.

El primer llarg puja per una evident fissura díedre amb passatges atlèctics, la reunió està al costat d’un gran arbre. (V,V+).

El segon llarg puja per una placa vertical amb bones preses, superat el primer ressalt s’ajeu Reunió en dos espits al peu d’una placa amb ressalts. (IV+,IV)

El tercer llarg sortim directament per la placa  vertical amb tres ressalts, tram mantingut, el darrer més difícil passem amb V+/6a,Ae.Després s’ajeu i trobem la R3 al peu d’una placa taronja.

El quart llarg puja per la placa amb adherència, fem un pas d’A0  i sortim a un esperó, la R està a l’altre banda.

D’aquí tenim dues opcions rapelar per la via o sortir al cim, més recomanable, haurem de superar un darrer curt ressalt de IV i sortim a una zona herbosa què ens parta a l’aresta i cim, fites.

Una zona què necessita un pla de renovació, però què encara dona de si. Una via entretinguda, equipada estil esportiu. Cal portar cintes exprés i un estrep opcional.

Per: Antonio Gómez i Joan Asín
a la fissura díedre del primer llarg

a la placa del segon llarg

als difícils ressalts del tercer llarg

a la placa en adherència del darrer llarg

a la R4

FOTOCIM

CIM

dilluns, 23 de juny del 2014

MONTSERRAT, CAVALL BERNAT, Via PUNSOLA

23/06/14. La via Punsola és una via molt estètica que segueix l’aresta del Cavall Bernat, una via plaent per un dia especial com el d’avui el meu ”60 aniversari”. El Cavall Bernat és un símbol i què millor què tornar-hi a pujar amb bona companyia per a celebrar l’aniversari.
De la via poca cosa direm ja què és una gran clàssica. El cim però destil·la misticisme i és un bon mirador per a preparar nous projectes….. continuarà.
Per: Juan Carlos Sánchez  i Joan Asín. 









FOTOCIM


diumenge, 22 de juny del 2014

DENT D'EN ROSSELL, Via DELS DUIS

la Dent d'en Rossell
21/06/14. Avui fem aquesta via com a consolació. La intenció estava fixada a la via Tardor de Nebjeperura, però avui no era el dia. Fem el primer llarg i rapelem, resta doncs  pendent. Abans d’anar-se amb la cua entre cames, tot i el sol anem a la via dels Duis.
la nostra aventura d'avui

bona ressenya del LUICHY a la nochedelloro
La via dels Duis, ha estat reequipada amb parabols i claus. El primer llarg cal auto assegurar-se, entrem per la placa i seguim per la dreta d’un gendarme on trobem uns passatges atlètics. El segon llarg segueix íntegrament una placa anant buscant-se el camí hàbilment, les assegurances allarguem i el passatge de V+ no és obligat, tot i que el llarg és força mantingut. De la R2 sortim a l’esquerra i ens posem a sota d’un desplom, un pitó i un parabolt asseguren el passatge (V+,no obligat), seguim per un díedre i al final sota l’herba trobem un pitó, d’aquí flanquegem a l’esquerra a buscar la R3. El darrer llarg l’hem partit en dos, sortim per una placa en tendència a l’esquerra, trobem una R antiga amb un parabolt, com no és veu clar l’itinerari la fem. Després de dubtar seguim per una zona herbosa a l’esquerra i accedim a una llastra en bavaresa (placa amb molsa) un cop superada, seguim uns metres i haurem de flanquejar descaradament a l’esquerra a buscar una placa amb molsa (parabolt visible) seguim fins a trobar a la R4. El descens l’hem fet caminant, seguim en ascens amb  tendència a l’esquerra fins arribar a l’aresta. Trobem fites i un passatge equipat amb una corda, què porta al coll, per un baixem anant a busca el camí de pujada des de Queralbs.
Una via característica de la zona, amb bona roca, trams amb molsa i herba. Cal portar cintes exprés, joc de friends fins el 3 de Camalot (útil a primer llarg).

Per: Jaume Galban i Joan Asín.
al primer llarg de la Tardor

arribant a la R1 de la Tardor

a la R1 de la via dels Duis
a la mantinguda placa del segon llarg


al tercer llarg

arribant a la R3

iniciant el darrer llarg

déu n'hi do

arribant a la R4

FOTOCIM

hi tornarem