Sant Llorenç de Montgai, paret de l'Os, via J.E.Farreny

30/11/09.La primera intenció era anar al Montroig, però el dia ha sortit ventós canviem de plans i ens quedem a Sant Llorenç de Montgai a la paret de l’Os que queda més arrecerada. La via escollida es la J.E. Farreny, que ha estat re equipada i no l’hem fet ni en Ramon ni jo, cosa difícil per part d’en Ramon.
Quan arribem a Sant Llorenç el dia esta esplèndid això si amb vent i temperatura fresqueta.
Agafem les referències de l’itinerari, aquest panys de paret esta cosit de vies. Els dos desploms son evidents.

la paret de l'Os

ressenya onaclimb.com

El primer llarg, amb una dificultat de IV+, te una entrada vertical per seguir per paca ajaguda, es pot reforçar les assegurances amb aliens.
El segon llarg, va per un panys desplomat amb Ae i una sortida en lliure a l’esquerra sense problemes.
El tercer llarg surt a buscar una llastra, superació atlètica, i flanqueig a la dreta per seguir recta per plaques fins a la reunió. Dificultat V-.
Al quart llarg torna l’Ae, segueix un flanqueig aeri a la dreta que cal fer mes sense pujar, fins a la reunió, amb dificultat de V.
El cinquè llarg, es vertical i amb dificultat combinada de Ae/V,V+, passatges atlètics.
El sisè llarg surt per la via Martinetti un díedre atlètic amb només un parabolt al inici i que cal auto protegir amb friends, merlets, etc. Dificultat de IV+.
Quan arribem a dalt uns núvols negres amenaça’ns sobre del Montroig i el vent i fred ens confirmen que ha estat una bona solució la via escollida.
Via ben assegurada on cal portar algun micro, friends i bagues per reforçar i assegurar sobre tot el darrer llarg. Via recomanable per no patir, amb passtges obligats com a màxim de V. Els 6 llargs son curts.Per Ramon Samarra i Joan Asín

primer llarg

a l'Ae 2º llarg

a les plaques que porten a la R3

desplom del 4art llarg

l'atlètic 5è llarg

darrer pas de la via

al cim amb el Montroig al darrera

núvols negres al Montroig

PARET DE SANT MIQUEL, via DEL SILENCI

28/11/09. Avui per fi he pogut quedar per escalar amb en Manel i JuanCarlos, aquest any per una cosa o un altre es dificil de coincidir. En Juan Carlos proposa, com tantes vegades, anar a la Paret de Sant Miquel a la via del Silenci i aquest cop li fem cas. Més enllà dels Puntals d' Ager, cap a l'Est hi ha la paret de Sant Miquel. La via del Silenci es la primera que es va obrir en aquesta paret. Com al·licient tenim l'endinsar-se en una paret desconeguda i la poca informació sobre la via, tret de la guia del Montsec Oest i la ressenya d'en Joan Jover (La Tribu).

ressenya Joan Jover (joanjover.cat/ressenyes)

Des de la pista localitzem per a on va la via agafant com a referència un sostre. Al peu de via trobem un fetxa picada a la roca i a uns 8 metres es veu un clau. Com de costum amb aquets parell els palets decideixem el torn, el petit comença. Doncs be l'ordre es Juan Carlos, Manel i jo.

la paret de Sant Miquel

El primer, segon llarg, comença per una placa amb uns passatges mantinguts de V, fins arribar al pitó, desprès seguim per l'esquerra fins a sortir a una gran feixa, en Juan carlos munta la reunió a un arbre del mig, quan s'acaba la corda. Fem un canvi de reunió fins a uns arbres, en la ressenya marca dos espits, no els trobem, però veiem un pitó a la placa. Muntem la reunió a un arbre.

Tercer llarg, anant buscant el pas per la placa on trobarem pitons amb dificultat mantinguda de V. La reunió amb dos espits. Ara canviem i passa en Manel.

El quart llarg flanqueja a la dreta fins agafar un díedre amb uns passatges atlètic, segueix un passatge de placa llisa amb un pitó i dos espits, el solucionem amb pas d'estrep. Seguim per díedre que cal assegurar amb dificultat de V+. Al llarg hi ha vegetació que en algun punt molesta.

El cinquè llarg es pler de vegetació, la sortida es molt bruta hi han dos pitons, desprès flanquegem a l'esquerra per sobre d'un arbre. En Manel desprès de la passatgeda pel jardí vertical, munta reunió en un arbre. Quan arribem a la reunió en Juan Carlos i jo, pensem que la reunió esta una mica més a dalt. Fem uns metres i trobem un espit, però com el terreny es fàcil seguim una mica més i al final muntem reunió a un feixa, a la mitat de el sisè llarg.

Ara em toca el torn, faig la resta del sisè llarg, que segueix per un díedre amb un pas d'entrada que invita a fer amb A0, per anar a la dreta a buscar un esperò amb unes preses excel·lents, seguim per una feixa a l'esquerra fins a trobar la reunió un espit.

El setè i darrer llarg surt per l'esquerra per unes plaques en direcció al díedre que hi ha a l'esquerra del marcat sostre que tenim a sobre. El díedre es converteix en un passatge amb Ae, passatges força llarg. La sortida es fa per un terreny vertical amb molta vegetació i que es supera en herba tracció i molta angunia... durant uns 15-20 metres, fins a sortir a la gran feixa on cal muntar la reunió.

El descens el fem seguim la llarga feixa en direcció Est, per traces evidents fins arribar a una canal que ens deixa a la pista.

Com a resum podem dir que la via ens ha portat a descubrir i endinsar-se en aquesta paret, desconeguda per nosaltres. Però en una via discontinua amb dues tirades realment herboses la cinquena i els darrers 20 metres de la setena. Escalada clàssica per terreny d'aventura. Cal portar 14 cintes i friends, aliens i tascons, per assegurar algun passatge, via semi equipada. Els passatges difícils estan protegits.

De retorn farem l'entrepà al Bar Sport de Bellcaire, parada oblicada i que segons en Juan Carlos i en Manel fan els millors "carajillos".

De baixada ens acompanya un seguit de sensacions de tons de color, el sol amb el núvols, la vegetació a la tardor, dos parapents fent piruetes i competint amb les rapinyaires. Quan hem arribat al cotxe en Juan Carlos ha fet un comentari que no pot passar per alt, a dit QUIN SILENCI.

Per Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz i Joan Asín

Manel i Juan Carlos a peu de via

primer llarg

al segon llarg

entrant al díedre del 4art llarg

el díedre del 4art llarg

al jardí del 5è llarg

al díedre del 6è llarg

a l'inici de l'Ae del setè llarg

Uff ja hi som

ROC GALLINER, via dels Gallines

23/11/09. Aquesta es una via que quan vaig veure la ressenya al Vertex 223, em van venir ganes d’anar-hi. Un lloc nou, una via de dificultat obligada de V una concepció clàssica i va quedar a la llista per fer-la. Algun intent de proposar-la al company de torn era refusada. Dos intents per part d’en Mingo, conqueridor de l’inútil, i d’en Joan Gatsaule, muntanyenc, i les seves exhaustives explicacions, com sempre, em van fer ganes d’anar-hi.

Aquest dilluns he quedat amb en Joan Carles, que no sap a on va fins que puja al cotxe, però a ell aquest tipus de via li van, encara que ara no surt gaire a escalar, tot i que no es nota quan el veus escalar.

Això d’anar a un lloc que no coneixes sempre m’ha agradat, sembla mentida que encara hi hagi llocs per obrir vies i recons per descobrir. L’Alt Urgell era una d’aquestes reserves per explotar i que d’uns anys ençà no es pera d’obrir vies.

El lloc es d’aquells que quan arribes penses com han pogut trobar això, per que arribar-hi te la seva cosa. Accedim per la carretera de Perles, Alinyà i just a la sortida trobarem una indicació de l’ Alzina d’Alinyà. Abans d’arribar-hi en un rèbol surt un pista a l’esquerra, evita passar pel poble, agafem el 1er trencall a l’esquerra, desprès d’una pujada en cimentada agafem el primer trencall a l’esquerra. Arribarem al coll de la Maçana, continuem fins a trobar un cartell indicador del Pic del Galliner, en un entrant pista??. Deixem el cotxe on podem, no es fàcil. La pista en general esta força bé però millor anar amb un vehicle alt.

Aproximació: remuntem el camí pista (apta per tractors només) direcció un collet, baixem i passem per la font de la masieta, sortim a un prat i baixem per un pendent a la dreta per anar a buscar un coll on trobarem una fita i una corda fixa, que ens ajuda a baixar un primer ressalt. Seguim baixant fins a un collet a l’esquerra on trobarem un altre fita, des d’aquets punt ja es veu l’agulla per un va la via. Baixem pel camí marcat, trobarem alguna corda fixa, i amb intuïció anem a buscar el peu de paret. La via comença en una gran placa inclinada i llisa, hi ha una fletxa picada i hem refet la fita que va posar en Mingo.

ressenya de: muntanyec.blogspot.com

Començo el primer llarg per una placa força llisa i que es passa amb adherència, es pot posar algun micro per assegurar, desprès uns passatges de transició per anar a busca un esperó força equipat, la dificultat augmenta V+, hi ha un presa bona que belluga, segueix un díedre sense equipar, aquí m’entretinc fins a posar dos tascons i arribar a una savina. Només queda un flanqueig a l’esquerra, IV+ i pujar fins a la reunió. Es un llarg força mantingut, 45m

El segon llarg surt per l’esquerra, plaques amb algun matoll, per pujar recta i anar a buscar una alzina, d’aquí, desprès de barallar-se amb les branques, flanquegem a la dreta per pujar per un díedre fins a sobre d’un gendarme. La dificultat es de IV,IV+, a protegir, no hi ha cap assegurança de via, 30m.

El tercer llarg segueix recta per un esperó ajagut fins un bosquet, la reunió esta a l’esquerra on trobarem un pitó i un parabolt. Dificultat, III, IV-. 25m.

El quart llarg torna a adreçar-se, surt per una plac ajaguda fins un bloc-llastra per on passem, trobarem un pitó, fins arribar a un arbrer, a l’esquerra, sobre trobarem un parabolt que assegura un mur vertical (V), per sortir a una zona fàcil, grades, fins a muntar la reunió en un arbre. 40m.

El cinquè llarg, es de tràmit, surt per una placa ajaguda fins un bosquet on flanquejarem a l’esquerra fins l’aresta on trobarem un pont de roca sota un díedre on es veu un pitó. Dificultat IV- al inici i caminant desprès.45m. D’aquí es possible escapar per l’esquerra, al matí ens hem equivocat de coll i hem aparegut aquí.

El sisè llarg, segueix el marcat díedre molt elegant (V) per passar a l’esquerra passatge de (V+) flanquegem fins un mur amb una fissura, trobem un pitó i un parabolt, pas de 6a, sortim a balcó on hi ha una reunió (opcional) que no cal fer, segueix per un díedre obert, hi ha algun còdol a controlar, fins un passatge vertical amb un parabolt (V) i amb un flanqueig a la dreta arribem a la reunió 2 parabolts, 45m.

El setè llarg te una sortida en adherència a la dreta per anar a buscar u díedre cec (IV+), un pitó i un parabolt, desprès sortim a una zona fàcil que ens du a un díedre trencat i brut (IV-), seguim per grades fins que s’acaba la corda i es munta reunió en un arbre. 50m.

El retorn el fem seguin l’aresta fins arribar a la carena que ens deixa al prat i camí de retorn.

En resum es una via de caira clàssic on cal anar cercant la lògica del terrenys, amb llargs interessant i altres més herbosos. La via esta semi equipada amb parabolts de 8 a la part baixa i de 10 als darrers dos llargs i pitons, els que hi ha ara estan ben clavats, cal portat els aliens, friends ,tascons i bagues per a ponts de roca in sabines. Nosaltres vam portar pitons però no els varem utilitzar. Aqueta via amb el pas de cordades pot guanyar molt. No serà una clàssica però si una bona opció per conèixer el lloc.

El dia ha estat molt bo, el lloc també, el passatge de tardor amb la seva gama de colors i tons, les rapinyaires observant qui gosa anar pel seu territori i el silenci.
Per Joan Carles Mompel i Joan Asín

la fita i la corda del primer ressalt



al 1er llarg

entrant a la R-1

al díedre del 2ºllarg

al passatge de V del quart llarg

al díedre del sisè llarg

a la R-6

a l'aresta cimera al fons el coll

ja s'ha acabat

Roca gris, via Esparraguera

21/11/09. Aquest dissabte he quedat amb en Jaume a Collbato per escalar desprès de la tornada de l'estada al Marroc. Desprès d'esmorzar escollim a on anar, la cosa no esta clara ja que Montserrat esta tota coberta per la boira, al final ens decidim per anar als Plecs de la Vinya Nova i per allo de que falta anem a la Plou i fa sol.

les boires i Montserrat

Quan arribem a peu de via la cosa no pinta gaire be, el primer llarg comença en una zona plena de vegetació, senyal que no es fa gaire, tot i que l'impressió no es bona en Jaume s'hi posa . Comença la barallada amb les herbes, troba dos bagues en unes sabines i desprès un espit la propera assegurança es veu lluny i al final com ni plou ni fa sol, canviem de plans.

en Jaume immers en la vegetació

Canvi de plans, al final ens decidim per la via Esparraguera a la Roca Grisa, només l'hem fet una vegada i fa molts anys.

info. ressenya.net

la Roca Gris

Quan arribem a peu de via hi ha dues cordades, dubtem però al final ens decidim a fer-la. Comença en Jaume, quan arriba a la 1ªreunió, la cordada que va davant li comenten si volem passar i en Jaume no s'ho pensa i segueix, com anem amb cordes de 50m haig de sortir. El primer llarg va per un esperó amb una dificultat de IV i el segon per una placa vertical amb molt bona roca, que es la tònica de tota la via, i una dificultat de V mantingut. Hara segueixo jo els següens dos llargs, el primer va a buscar una placa vertical amb un pas d'entrada que cal buscar-lo i desprès segueix amb una dificultat mantinguda per mi de V, fins un collet. L'altre llarg segueix per placa de V mantingut fins agafar una aresta, fàcil fins a la reunió 50m justos. Ara segueix en Jaume amb un flanqueig a la dreta per anar buscar l'aresta, amb una dificultat de IV. El darrer llarg va per un espectacular díedre a protegir i una dificultat de IV,IV+.

Aquesta es se'ns dubte es una de les vies clàssiques de Montserrat amb una roca molt bona, dificultat per disfrutar tot i haver-hi algun pas que te'l has de mirar i que li dona el seu punt.

Acabem amb un dinar a ca l'Anna on ens tobem amb companys del Centre, Jesús, Ramón, Pep, Cañete i algun més, fem petar les piulades i com no surtem alguns projectes, ara somnis i que algun dia es poden fer realitat.... o no, però aquestes coses son les que ens animen a seguir buscant nous projectes.

Per Jaume Galban i Joan Asín

en Jaume al 1er llarg

a la placa del 3er llarg

a l'aresta 4art llarg

l'últim pas

al cim

Estany de Fontviva

14/11/09. Desprès de la primera gran nevada del passat cap de setmana, calia aprofitar-ho, per fer la primera excursió amb raquetes de l'hiver 2009-2010.

El dia surt força bo, esmorzem tranquilament i passem per Enveig a recollir a la Glòria i en Xavier. L'excursió triada es la de l'estany de Fontviva.

Un cop a Porte seguim la pista que surt a la dreta i s'endinsa per la vall, hi ha rètol indicador dels llacs. A uns 3,5 Km deixem el cotxe al primer aparcament que trobem a la dreta, just quan la pista baixa i veiem el llac del Passet.

El camí surt a l'altre costat de la pista, hi ha un indicador. Comencem amb les raquetes a l'esquena, doncs no hi ha prou continuitat de la neu, però una mica més endavant ja trobem prou neu per calçar-nos les raquetes.

inici de l'excursió

El camí va pujant en direcció a un collet, des on es veu el llac de Fontvia. Baixem i passem pel costat de les restes del refugi que se'l va endur un allau l'any 2005. La vista del llac i l'entorn nevat es magnífica i amb una soledat total.

pujant cap el collet



passant pel costat de les runes del refugi

en Xavier sobre de la taulada del refugi

Flanquegem el llac per l'esquerra i fem una parada a l'altre costat per dinar a sobre d'unes pedres en una mena de balcó amb vistes al llac mig gelat encara.

flanquejant el llac

vista del llac mig gelat

El retorn el fem per l'altre costat, seguim flanquejant fins agafar una vall direcció Est (Carlit). Baixem fins el torrent que hem de creuar per anar a buscar el camí dels enginyers cap a la dreta que ens du pel mig del bosc fins a la pista (aparcament), seguim la pista 1,5 km tot passant pel llac de Passet i arribar a on hem deixat el cotxe.

Ha estat una agradable excursió amb raquetes, amb bones vistes i millor companyia. La durada es d'unes 3h més o menys.

passant el torrent amb les raquetes

arribant a la pista

Joan, Montse, Glòria i Xavier