20/10/11.
La
Paret de la Font Freda és una d’aquelles parets llunyanes que costa d’anar-hi,
recentment s’ha obert la via la Cuca de Llum que trenca aquest tòpic.
 |
| la paret de la Font Freda |
Per l’aproximació haurem
d’anar a Ager i agafar la pista que porta al Cap Ras, flanquegem tota la paret
passant pel pany central, els puntals, la paret del Silenci i quan la pista fa
un revol tancat a la dreta, aquí aparquem el cotxe. Seguim un camí intermitent
on anirem trobant alguna fita seguin-lo amb intuïció direcció al peu de paret
fins a trobar un gros bloc on hem de baixar per un corriol seguint la paret del
contrafort. A la dreta trobem un marcat díedre on podem veure parabolts. 30
minuts. Ressenya a lanochedelloro
 |
| ressenya amb la variant i itinerari del tres primers llargs |
La via té dues parts ben
diferenciades, els tres primers llarg mantinguts amb bona roca i equipament, on
haurem d’afegir alguna assegurança però. El primer llarg va a buscar un marcat
díedre amb una sortida atlètica a una gran feixa. Fem un canvi de reunió i
seguim directament per la placa que és va posant cada cop més vertical. El
tercer llarg és el clau de la via, sortim per placa que ens porta a una fissura
díedre, molt mantingut amb una sortida atlètica en bavaresa.
La segona part segueix per un terreny més
d’aventura. Al quart llarg cal fitxar-se, un cop superada la placa on trobem 3
parabolts, la R4 queda amagada a la dreta d’un marcat esperó de roca trencada.
El cinquè llarg segueix per la paret de la dreta, on només trobarem dos
parabolts un pont de roca i un espit rovellat. La reunió esta en una terrassa a
l’esquerra d’un arbre, el llarg té 60m.
El sisè llarg surt
directament per una placa assegurat amb un parabolt, 6a obligat i expo caiguda a la reprisa, seguim un tram vertical
amb més assegurances i sortir a una zona més fàcil però on cal anar en compte
amb la roca. Un canvi de reunió ens deixa al peu del ressalt final, nosaltres
ens hem equivocat i l’hem fet per una placa de l’esquerra equipada amb dos ponts de roca i un espit,
per tornar a la dreta a buscar la via. Un esperó i ressalts ens porten a
l’aresta cimera.
El descens el fem seguint la
carena cap l’oest fins a trobar una canal tartera (fita) per on baixem fins a
la pista, prop d’on deixat el cotxe, una hora.
Cal portar 14 cintes exprés,
joc de tascons, micros i friends fins
el tres de Camalot.
Avui ja és nota que portem
quatre dies escalant i la segona part ens ha costat seguir l’itinerari, estem
una mica espessos, hem tingut que rectificar dues vegades per tornar a la via.
Una via amb una primera part
molt bona i una segona on calen repeticions per anar sanejant el rocam que ara
cal controlar, hi han blocs inestables!!. La via esta trencada per feixes que
li treuen continuïtat. Pot ser una clàssica de la paret amb el temps.
Per Ferran Suils i Joan Asín
 |
| al díedre del primer llarg |
 |
| a la placa del segon llarg |
 |
| en Ferran treballant-se el tercer llarg |
 |
| quart llarg la qualitat de la roca canvia |
 |
| al cinquè llarg amb poques assegurances |
 |
| sisè llarg després del passatge obligat |
 |
| nosaltres i la màquina ja estem espessos |
 |
| i al final el cim ufff |
 |
| per l'aresta tot un regal |
