MONTGRONY. LA CUBIL via de l'Alicorn

30/05/10. Aquesta via l'havia vist al llibre "El plaer de l'escalada" de Ramón Majó, un cop amb l'Antoni de retirada per mal temps de la Dent d'en Rossell ens vam arribar, però és va posar a ploure. Aquest diumenge aprofitant que estem a Gombrèn ens hi arribem amb en Jaume.

l'itinerari

L'aproximació la fem per una pista que surt en un revolt, uns cinc-cents metres abans d'arribar al santuari de Montgrony, passem pel refugi forestal de les Planelles i arribem al coll Roig, on deixem el cotxe. La paret queda a la dreta. Baixem a buscar el torrent i trobarem fites que en deu minuts ens deixen a peu de via.

Quan arribem ens trobem amb una grata sorpresa la via ha estat reequipada amb químics.

El primer llarg fa un ressalt amb una placa calcària d'una qualitat excel·lent, aquesta serà la tònica de tota la via. Sortim a una feixa l'a travassem fins a trobar la R1 30m al peu d'una immensa placa.

El segon llarg té una entrada atlètica fins sota un desplom, intento fer el pas però no el trobo, pas de trampa per xapar, ho torno a intentar i ara surt. Davant la placa ratllada amb canalons per on cal pujar fent pressió amb una dificultat mantinguda de V. A la meitat una zona més fàcil fins sota un altre desplom, pas curiós i tornem-hi canalons a munt. R2 45m

El tercer llarg segueix per la placa ara però més tranqui-la, IV,IV+, per anar a buscar una fissura atlètica, primer un ressalt de V i després un passatge en bavaresa V+ per entrar a la R3 40m.

El quart llarg de tràmit per un esperó de III, 20m.

El descens trobem uns senyals vermells a la canal de l'esquerra (mirant el cim) i un camí, sembla que continua fina a baix?, nosaltres però com hem deixat la motxilla a peu de via ens arribem fins a la R3 i d'aquí amb tres ràpels dos de 50m i un de 25 amb una corda.

La via ens a agradat molt, tota una troballa, amb un calcari de primera. La via esta equipada amb químic, és pot dur algun friend mitja i tascons nosaltres vam posar un alient carbassa al segon llarg i un tascó a la fissura del tercer llarg, portar 10/12 cintes exprés. Molt recomanable.

Per Jaume Galban i Joan Asín

primer llarg

immensa placa del segon llarg

a la placa tercer llarg par anar a buscar ala fissura que és veu a dalt

darrer llarg

al cim i rapelant

Excursió, Santuari de Montgrony

29/05/10. Aquest cap de setmana estarem a Gombrèn en pla fonda, el dissabte fem una excursió força recomanable. Des de Grombèn pujarem fins el Santuari de Montgrony i l'església de Sant Pere de Montgrony. La baixa la farem pel coll de Pardinella per anar a busca el coll del Jubilars i arribarem al mateix lloc on hem començat. L'informació molt bona per cert, l'hem trobat al bloc; Fer muntanya.

planol : bloc Fer muntanya

el camí esta força ben marcat

va pel mig del bosc

volta pel Santuari i l'església de Sant Pere de Montgrony

la baixada passa per sota la cinglera on trobem cordades fent escalada esportiva

Una excursió circular amb una agradable pujada i una baixada una mica més salvatge però interessant per no tornar pel mateix lloc de pujada.
Per Àngels, Montse, Jaume i Joan

Agulla del Mirador o Cara de Mico, via Sampietro

26/05/10. Aquesta via feia temps que tenia ganes d'anar-hi, aquesta tarda amb l'Antoni ens ho proposem. Quan arribem al Monestir ens adonem que el funicular de Sant Joan ja funciona, així que avui no hi ha excusa.

Fem l'aproximació pel camí de Sant Joan a Sant Jeroni, abans d'arribar al mirador, un cop passat el Gorro Frigi surt un corriol que seguim fins arribar a l'alçada del Sentinella. D'aquí flanquegem a l'esquerra seguint el peu de paret de l'agulla del Mirador, al final pugem per una canal fins el peu d'un díedre on es veuen parabolts, després de veure a la placa un buril i un espit vells.

ressenya lanochedelloro.com

El primer llarg segueix el díedre amb una dificultat de IV, fins sortir a la dreta a buscar un esperó. on trobarem la R1.

El segon llarg, segueix l'esperó amb una dificultat de III. Aquests dos llarg és poden fer en un si es vol.
El tercer llarg després d'una sortida vertical de V agafa una Ae, amb alguns passos llarg, una sortida de quart ens deixa a la R3. Calen unes 18 cintes exprés.

El quart llarg va per una placa mantinguda en el IV+, molt elegant.

En resum una via equipada amb parabolts, ben buscada ideal per un matí d'estiu.

Per Antoni Gómez i Joan Asín.

al díedre del primer llarg arribant a la R1

espró del segon llarg

a l'Ae del tercer llarg

a la placa del quart llarg

al cim i l'ombra projectada

Serra de Sant Joan, via: Xics "Antirobo"

22/05/10. Aquest dissabte havíem quedat amb en Juan Carlos per anar a fer la via Xics Antirobo, que va veure al bloc d'en Pastes de pedra i just aquesta darrera setmana en Wolfgang (La Tibu) la van fer el passat dissabte, amb les seves explicacions ens van acabar de convèncer. En Jaume també s'apunta així que repetim cordada.

Un cop a Montinessell seguim la pista i un cop passat el coll, per anar a les vies del pany central, seguim fins a trobar una casa en runes on deixem el cotxe. L'efecte blocaira fa que ens trobem una cordada de Lleida preparan el material, petem la xerrada i fem el mateix.
A l'altre costat de la pista hi ha una fita que ens indica el camí. Tota l'aproximació esta amb fites, amb una pujada forta i constant, cal comptar en 45/60 minut. En Jaume te la panxa regirada hi ha fet una parada d'emergència.

Avui comença en Jaume, el primer llarg va per unes plaques amb la roca una mica trencada, però sanejada, fins un ressalt vertical A0, amb un passatge obligat al final, per la dreta del parabolt surt millor. Després un flanqueig a l'esquera per terreny més fàcil ens deixa la R1. Quan arribem a la reunió en Jaume decideix baixar doncs la panxa segueix fent de les seves, així que un ràpel i cap a baix.
En Juan Carlos i jo seguim, petita negociació i al final segueix-ho jo. El segon llarg podríem dir que és com una escala al revés, un seguit de sostres que et fa dubtar de que puguis passar-hi. Uns primers passos de Ae porten a una sortida espectacular en lliure V+, per equipar un pas amb un friend i seguir amb A1 fins sortir en lliure fàcil i entrar a la R2, el llarg va passant i flanquejant sostrets.
El tercer llarg segueix per un díedre de roca vermella amb sensació de trencada però que aguanta,uns passos d'A1 i sortida per terreny vertical V+ fins a la R3.
El quart llarg és el més tranquil, sortida amb flanqueig a la dreta i pujar recte IV+, fins un ressalt A1 un cop superat segueix un díedre mantingut en V on cal posar alguna assegurança. R4.
El cinquè llarg surt a l'esquerra per un llarg flanqueig per sobre de desploms, foto obligada de la via, un cop s'acaba el flanqueig segueix per un díedre, atenció la reunió esta a la dreta i cal fer un flanqueig per una placa. R5.
El sisè llarg surt per una placa ajaguda que dona pas a un desplom amb una entrada atlètica de V+, uns passos de A1 , seguim amb una dificultat de IV+, fins sota d'un altre desplom que és pot assegurar amb friends, el passatge és estrany cal col·locar-te be i quan fas el pas sembla més fàcil. Unes grades ens deixen a la R6.
D'aquí un curt llarg de III fins el cim.

El descens nosaltres l'hem fet seguint la carena cap l'oest, per corriols fins un coll on trobarem un ràpel de 25. Seguim una feixa cap a l'est fins trobar una canal per on podem des grimpar un ressalt. Després anem baixant per intuïció en direcció a la pista, on hem arribat en 1h, en Jaume ens ha vingut a buscar amb el cotxe, cal comptar uns 15 o 20 min. més.
En resum via atlètica i espectacular, molt ben trobat el traçat i assegurada. Cal portar alients, friends fins el 3 de Camalot i tascons que és poden posar molt bé. Via dura que de ben segur és tornarà una clàssica.
Per Juan Carlos Sánchez i Joan Asín

primer llarg, les plaques d'entrada i el pas del desplom

superant l'espectacualr segon llarg, ballant amb sostres

al díedre del tercer llarg

tercer llarg pas després del pas d'A1

quart llarg flanqueix i passatge d'A1

l'espectacular flanqueig del cinquè llarg

sisè llarg

al cim i fent el ràpel

La granota, via Pique Longue

19/05/10. Aquesta tarda anem cap el Monestir de Montserrat la primera intenció era pujar a Gorros però el funicular no funciona, un cartell ens diu tancat temporalment ?. El pla B ha estat la Pique Longue de la granota, amb poca aproximació i uns quans metres de via. Avui amb l'Antoni s'ha apuntat en Xavi , així que som tres.

bona ressenya com sempre a escalatroncs

Un cop a peu de via el ritual del sorteig, em toca començar. Faig els dos primers llargs del sòcol, el primer molt assegurat amb espits i el segon amb parabolts i més separats, amb una dificultat de V.

Un petita caminada ens deixa al peu de l'esperó, jo diria que el altre cop que la vaig fer vaig entrar directament per aquí?. Ara continua en Xavi el tercer llarg per una placa mantinguda, força equipada amb espits i dificultat de V. El quart llarg curt i menys difícil IV+.

Hem vingut aquí per evitar el sol i calor que ja comença a fer però estem passant més aviat fred, coses de la meteorologia que no para d'incordiar.

Ara li toca el torn de l'Antoni, el cinquè per un díedre - placa de V i el sisè un muret de 6a amb tres parabolts.

El darrer llarg em torna a tocar una curta aresta força mantinguda en V, quan estic al cim em despenjo i els companys el fan amb top rope.

És una via còmode i llarga amb una dificultat mantinguda de V i un muret de 6a que li dona la nota.

Només cal portar cintes exprés.

Per Xavier Ariño, Antoni Gómez i Joan Asín

primer llarg

segon llarg

a la placa esperó del tercer llarg

al quart llarg

plac díedre del cinquè llarg

al muret del sisè llarg

a l'aresta del darrer llarg

una mica de sol

ROC DEL MIGDIA, via L'esperó del silenci

15/05/10. Aquest dissabte he quedat amb en Juan Carlos que ja s'ha recuperat de la tendinitis del colze i també s'ha apuntat en Jaume. Sempre que apareix una ressenya a un lloc on no hi anat és desperta la curiositat d'anar-hi, un d'aquest llocs és el Roc del Migdia a Valldan on han obert l'esperó del silenci.

Després d'esmorzar a Oliana i fer un repàs acurat a les ressenyes de la zona que hi ha al bar, deu n'hi do la feina que hi ha per fer encara per la zona, marxem cap a La Valldan. Informació a ressenya.net . benvinguts al paradis. Kutrescaladors.

Deixem el cotxe a l'entrada del càmping, retornem enrere i agafem una pista amb un senyal de direcció prohibida, després de passar una gran bassa d'aigua, seguim una mica, hi ha una tanca paral·lela al camí. Hi ha un lloc amb una pintura a un arbre, deu ser per aquí. Nosaltres vam passar de llarg una mica més endavant trobem la tanca ajaguda (forçada), passem i enfilem directe pel bosc fins a peu de l'esperó.

El lloc és molt tranquil i acollidor amb una bona col·lecció de parets on és dibuixem possibles línies, però la roca no fa gaire bona pinta. Un cop a peu de via ens repartim els llargs, començaré jo seguirà en Juan Carlos i en Jaume ens traurà de la via.

El primer llag, entrem per una placa, el contacte amb la roca és sospitósa però enseguida veus que aguanta, seguim per un díedre, dos parabolts, flanqueig a la dreta trobem un parabolt i recta per la placa vertical amb bones preses, sobre trobem la R1.

Fem un canvi de reunió i assegurem des d'un arbre sota el desplom. El segon llarg és més tècnic, comença amb un passatge amb lliure per agafar l'Ae, amb algun pas desplomat, surt a una mena de díedre que dona pas a una xemeneia, un pas d'opocisió per arribar a xapar un parabolts i obrir-se per fora . R2 en un tronc d'arbre !!! al lloro!! hi han dos parabolts tapats per l'herba que costa de veure.

El tercer llarg és curt va de flanqueig a l'esquerra, les assegurances estan muntades a desmà i convida a fer algun A0.

El quart llarg és molt bo, segueix per una placa amb tendència a l'esquerra fins arribar al fil de l'esperó, amb una dificultat de V i bona roca, l'entrada a la reunió és més fina V+.

El cinquè llarg, és molt estètic, segueix el fil de l'esperó primer per l'esquerra, per acabar flanquejant a la dreta. Les assegurances allarguem una mica on la dificultat és mou en el IV,IV+. A l'entrada de la reunió hi ha un passatge de V+.

El sisè llarg, esta molt assegurat, segueix pel fil de l'esperó fins el cim , IV+.

Del cim és un bon mirador de la zona i ens dona un altre punt de vista de l'Alt Urgell i el Solsonés.

El descens és fa seguin per l'aresta direcció a ponent fins un coll molt marcat fita i dos ràpels un de 45m i un altre de 20m.

En resum. Via ben trobada, estètica i variada, amb roca que ha estat sanejada i que el pas de cordades l'acabaran deixant força bé. Cal portar 12-14 exprés, alguna baga, micros i friends opcionals i estreps. El temps ha acomponyat , sol però amb temperatura fresqueta.

Per Jaume Galban, Juan Carlos Sancchez i Joan Asín

al díedre del primer llarg amb el sostre a sobre

entrada i Ae 2ºllarg

díedre i xemeneia 2º llarg

flanqueig del tercer llarg

magnífica placa del quart llarg

estètic cinquè llarg, una cordada a la R2

en Jaume al darrer llarg

contents al cim

CAM NOU BARRIS, via IMMA

13/05/10. Aquesta tarda he quedat amb en Jaumegrimp, company virtual. És curiós que quan et veus per primera vegada sembla que ja fa molt que et coneixies. Anant cap a Montserrat cau un bon xàfec, però a Montserrat sembla que no hi plou. Ens trobem al bar muntanya de Collbató, un café i cap a escalar.
En Jesús amb va parlar d'una nova via que han obert la colla de veterans a la dreta de la via Esther a CAM NOU BARRIS, la proposta a en Jaume li sembla be així que sense més informació anem cap allà.
Un cop situats a peu de via de l'Esther, la nova via comença per una placa de l'agulla que hi ha just a la dreta.

En Jaume comenta que li agrada començar així que ataca el primer llarg per una placa força mantinguda amb un ressalt al final més vertical, d'una dificultat de V+.

El segon llarg flanqueja per terreny fàcil cap a l'esquerra per baixar a la canal i seguir per una placa a la dreta de la via Esther. Amb una dificultat de IV,V. La reunió coincideix amb la de la via Esther.

l tercer llarg després d'un ressalt va a buscar la placa amb un pas curiós per agafar el primer parabolt, si agafar , segueix uns metres més tranquil per entrar a una placa desplomada amb bona presa, però cal tibar de valent o en Ae durant 3 parabolts. la dificultat V+,Ae.

Un cop al cim encara és aviat, els núvols negres sembla que aguanten, rapelem i fem el darrer llarg de l'Esther, també de V+,Ae.

Els núvols sembla que ja s'han cansat de nosaltres i en el darrer ràpel comença a descarregar. El material el fem arracerats als cotxe.

Ha estat una tarda aprofitada amb bona companyia que esperem repetir. Gràcies Jaume.

Per Jaume Planell i Joan Asín

en Jaume al primer llarg

a la 1ªreunió

a la placa desplomada del 3er llarg
darrer llarg via Esther
al cim

final de festa, ràpel, núvols i pluja.