24/01/17.
L’octubre del 2012 amb el
Llorenç anàvem a obrir un esperó evident al Serrat de les Canals, portàvem dues
opcions d’entrada, però a la primera vam veure un parabolt (ja estava oberta) i
a la segona una corda fixa. Aquell dia ens vam entornar amb la cua entre cames,
algú s’havia avançat. Vam esperar què la
ressenya sortís a la llum, però el temps ha anat passant sense saber-ne res. Un
dia parlant amb el Xacó, em va dir què les havia fet i tenia les ressenyes, fa pocs dies me
les va passar el Xavi Díez de part del Xacó. De fet és una via amb dos variant
una a la part baixa i un altre a la de dalt, després d’estudiar-la sembla què
la millor opció és entrar per la variant de la dreta i seguir per la via
original la segona part.
Portem uns dies amb fred i pluges, però avui
sembla què hi ha una treva, amb el Manel aprofitem per anar-hi. Quan arribem a
Oliana encara hi ha boira i la temperatura és força baixa, preparem el material
i fem l’aproximació curta però selvàtica.
Aproximació:
Venint de Pons direcció a la Seu, passem
Oliana i a la sortida agafem un trencall a mà dreta, poc després un altre
trencall a l’esquerra ens porta a l’Ermita de Sant Andreu del Castell, on
aparquem. Pugem per un corriol per unes torres elèctriques i anirem direcció a
la base de la paret, corriols sinuosos i selvàtics. Un cop a la base de la
paret la seguirem cap l’est. Primer trobarem l’entrada original amb un cercla
amb les lletres PA, picada/pintada a peu de via. Seguim flanquejant i baixem
una mica a buscar un marcat esperó, un fletxa picada ens indica l’entrada
directa.
DADES
Primera ascensió: febrer 2012
Per: Josep Escofet, Jean Charles Peña.
Col·laboren Maika Guevara i Aleix
Equipament: parabolts i algun pitó.
Material: 10 cintes exprés, friends fins el
Camalot 2.
Dificultat: 6a. Obligat V/Ae.
Roca conglomerat crostós, sanejat per on va
la via. Assegurances espaiades en les plaques, en dificultat de IV/IV+.
Primer llarg, per placa força equipat,
mantingut en el V.
Segon llarg, seguim per la placa passatge V+
i agafem una llastra on podem posar un friend, seguim per la placa mantinguda
en el V-, fins a la R2.
Tercer llarg, sortim a la dreta i seguim la
gran placa amb una dificultat de IV fins a la R3 al peu d’una gran fissura.
Quart llarg, està net, sortim per la placa
fins a la gran fissura què seguim a la dreta, podem posar algun friend, quan
s’acaba la fissura seguim per la placa fins a trobar la R4, en aquest punt
s’ajunta amb l’entrada original.
De la R4 haurem de fer un canvi de reunió,
anem a buscar una placa a la dreta de l’esperó. R4’ 20m.
Cinquè llarg, aquest és el més difícil de la
via, La col·locació dels parabolts ens fa difícil de seguir en lliure, pugem
per la placa i anem a l’esquerra i
seguim per la placa fins a la R5.
Sisè llarg, sortim a l’esquerra i pugem per
la gran placa fins a la R6, IV/IV+.
Setè llarg, tornem a sortir a l’esquerra i
pugem per la placa. IV/IV+.
Vuitè llarg, pugem per un esperó ajagut III,
fins el ressalt final passatge de IV.
Descens:
En sis ràpels per la via.
Primer ràpel, 35m, si el fem amb una corda
(60) haurem de desgrimpar un parell de metres, fàcil.
Segon ràpel, també de 30m.
Tercer ràpel de 60m directa i després
desgrimpada, caminant a buscar la R4.
Quart ràpel, nosaltres hem seguit per
l’entrada original, 30m i desgrimpada.
Cinquè ràpel 50m.
Sisè ràpel 55m.
En resum via llarga amb excursions per
plaques, amb assegurances distants què li donem el seu punt. Una opció a tenir
en compte. Recomanable entrar per la variant directa.
A la dreta de la R4’ hi ha un altre variant.
Per: Manel Benavent, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| setè llarg |
 |
| vuitè llarg |
 |
| vuitè llarg |
 |
| FOTOCIM |
