MONTSERRAT. TALAIA GRAN. Via CERVERA-RAÚL.

28/04/18.La predicció no és gaire bona aquest dissabte, davant dels dubtes d’on anar ens quedem a Montserrat. Montserrat està emboirat però sembla què aguantarà, després de diverses opcions ens decidim per anar a repetir la via Cervera-Raúl de la Talaia Gran (39 anys després en el meu cas). Aquesta via és una de les clàssiques imprescindibles de Montserrat. L’itinerari segueix l’estètica aresta Brucs superant ressalts, l’equipament és una amalgama de burins, espits, parabolts 8, amb rovell què acumula història. Per arribar a les Talaies ens esperà una aproximació d’una hora llarga, nosaltres hem pujat des de Santa Cecilia, per la canal de la Llum fins el coll, baixem per la vessant sud i agafem el camí direcció Sant Jeroni, el seguim fins a l’alçada de la l’aresta una curta canal ens deixa al peu de la via. Les boires i brises ens han acompanyat durant l’ascensió, tot i així hem gaudit de la soledat del lloc i les vistes de les agulles i parets de la Montserrat profunda.

DADES

Indret: Montserrat. Talaia Gran.

Nom Via: Cervera-Raúl (aresta Brucs)

Primera ascensió: abril 1960.

Per: M. Cervera, R. Martínez. 

Roca: Conglomerat.

Orientació: sud

Equipament: pràcticament equipada, amb una mica de tot, burins, espits, parabolts, pitons.

Material:14 cintes exprés, semàfor d’aliens opcional, 1 plaqueta i estrep/s.

Dificultat: 6a. V/Ae, obligat

Catalogació: *** S2.

Horari: 3h

Descens: Un ràpel per l’aresta nord de 35m i un altres de 40m per la canal oest. Seguim un corriol en direcció sud, baixem a buscar una canal i pugem fins un coll, baixem per canal sud fins a peu de via. Seguim l’itinerari de l’aproximació a l’invers.

La via té set llargs de corda, podem enllaçar alguns, una mica al gust, encara què per assaborir-la millor fer-los tots.

Primer llarg, comença al punt més baix de l’aresta per un díedre (roca a controlar), seguim per un ressalt en Ae i sortim fins un sostret què passem per la dreta, R a muntar en un arbre.

Segon llarg, seguim la placa fins a un altre ressalt passatges d’Ae i seguim per l’aresta fins a sota d’un desplom on trobem la R2.

Tercer llarg, sortim a la dreta i pugem directament per la placa vertical i mantinguda f què va perdent verticalitat a mida què anem pujant.

Quart llarg, de tràmit fàcil fins a dalt d’una agulla.

Cinquè llarg, comença amb un pas aeri per accedir a la paret per on pugem en Ae, amb alguna sortida en lliure. Després de l’Ae sortim a l’esquerra i seguim l’aresta fins a la R5.

Sisè i setè llargs, fàcils fins el cim.

En resum una clàssica imprescindibles, què estaria bé restaurar-la amb cura. Molt Recomanable.

Per: Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

primer llarg

primer llarg

segon llarg

segon llarg

tercer llarg

tercer llarg

quart llarg

quart llarg

cinquè llarg

cinquè llarg

cinquè llarg

cinquè llarg

sisè i setà llarg

FOTOCIM

RÀPELS

ROCAMAURA. Via DEL "MAÑO"

25/04/18.  Avui al final ens ajuntem quatre, per quedar ja ens hem fet una mica d’embolic. Anem cap a l’Estartit, entre una cosa i un altre arribem tard a la Rocamaura.

Anem a la via del “Maño”, a peu de via veiem varies línies. Comencen el Josep i el Manel Q., una errada al primer llarg ens fa perdre temps, al final però trobem l’itinerari. Els primers passos ja et donen la nota i el tarannà de la via, grau “apretat”, vertical i atlètica.

La via vol calma i anar fent tot digerint-la. Nosaltres hem sortit per variant més fàcil  al darrer llarg.

 DADES

Indret: Baix Empordà. Estartit. Rocamaura

Nom Via: Del Maño.

Primera ascensió: gener 2013.

Per: Albert Caralps, Isaac Royo. 

Via dedicada a Juan Antonio Martínez Moron.

Roca: Calcari molt bo.

Orientació: sud

Equipament: totalment equipada parabolts.

Material:12 cintes exprés, joc de friends d’alien blau a #1.

Dificultat: 6b. V+/A1 a equipar, obligat

Catalogació: *** C/S2.

Horari: 2h

Informació:

Accés: Anem fins a l’Estertit i pugem per la urbanització Horata, fins el carrer Atlantic, aparquem just a l’alçada de la paret (petit aparcament per 3 o 4 cotxes a la dreta).

Descens: Un cop al cim agafem la pista en direcció oest, quan aqueta gira a la dreta seguim un corriol què ens portarà a la carretera i aparcament.

Primer llarg, trobem el nom picat a peu de via, hi han varies vies lo Maño puja recta primer per una placa vertical i després un ressalt equipat amb 3 parabolts, en el nostre cas Ae, un cop superat anem  a cercar un díedre per on pugem, al final sortim a la dreta a buscar la R1.

Segon llarg, sortim per l’esquerra seguint unes grades per anar a busca una marcada fissura què fem en bavaresa (a equipar) un ressalt vertical ens deixa a unes grades, anem a l’esquerra fins a sota d’un desplom, amb un díedre per on pugem, passatge vertical i atlètic fins a la R2, penjada i incòmoda.

Tercer llarg, curt, fem un ressalt i anem en tendència a l’esquerra a buscar la R3.

Quart llarg, hi ha dos opocions, per l’esquerra per un díedre i un desplom, seguit de placa i aresta V,6b (V+/A1), V+, IV. Nosaltres hem fet la variant més fàcil, sortim directes a la dreta de la R3 per una placa fins a un parabolt (IV+) després anem a  l’esquerra a buscar l’aresta què ens porta al cim.

En resum una via exigent i atlètica, semi equipada però què caldrà equipar algun tram.

Una via curta, intensa què no et deixa indiferent.

Per: Josep Estruch, Manel Quevedo, Manel Benavent, Joan Asín. 

primer llarg

primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

segon llarg

segon llarg

arribant a la R2

tercer llarg

quart llarg

arribant al cim

FOTOCIM

RIPOLLÈS. EL BAELL. PLAQUES DE CAL BARRICÓ. Via COTACA.

24/04/18.Sembla què el temps de primavera és va consolidant, aprofitem per tornar a les plaques de Cal Barricó al Ripollès. Durant l’aproximació veiem les destrosses de les nevades d’aquest hivern, molts arbres caiguts i branques caigudes què barren el pas i ens obliguen anar esquivant-los. Al peu de via trobem un placa metàl·lica amb el nom. La via s’obre pas per una zona herbosa, n’hem trobat bastanta però molesta menys del què sembla a primera vista. El darrer llarg és molt bo, per si sol ja paga la pena una visita.

 DADES

Indret: Ripollès. El Baells. Paques de Cal Barricó. 

Nom Via: Cotaca

Primera ascensió: 2002

Per: J. Hernando, J. Fonts.

Roca: Calcari molt bo.

Orientació: sud-est

Equipament: totalment equipada parabolts.

Material:12 cintes exprés, semàfor aliens opocional.

Dificultat: 6b. V+/Ae obligat

Catalogació: ** S1,5.

Horari: 2h

Informació:

Accés: Aparquem al pont  de la C17 Km 116. Seguim una pista i agafem la de la dreta (cadena), la seguim la pista fins a un gran pla on hi han les runes de Cal Barricó, aquí haurem d’agafar un corriol en direcció oest ,fita, pugem pel prat i seguim el corriol què ens porta al peu de les parets, haurem d’anar a la dreta (est) seguim el peu de via anirem trobant les diferents vies , nom al peu.

Descens: En Ràpel per la via amb una corda 60m. 

Primer llarg, fem uns 10m fins a un arbre on muntem la R0, seguim per la placa fins un ressalt, amb poca presa, equipat amb 3 parabolts passatge d’A0 o 6b, després seguim un tram vertical fins a la R1.

Segon llarg, de placa amb ressalts entre zones herboses amb bones preses.

Tercer llarg, sortim a l’esquerra a buscar una placa-díedre, al final tenim un ressalt, hi ha una mata de vegetació què no deixa veure el passatge, pas d’Ae i seguim per un díedre herbós fins a la R3.

Quart llarg, curt, superem un ressalt amb bones preses entre herbes.

Cinquè llarg, preciós, bona placa vertical i mantinguda on cal anar encertant els passatges, V amb un tram al mig de V+. R5 incòmoda millor despenjar-se i què el segon faci el llarg en top-rope.

En resum una via amb bona roca què és busca pas entre zones herboses què molesten menys del què sembla a primera vista. Darrer llarg molt bo.

Per: Manel Benavent, Joan Asín.

ressalt fins a R0

primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

tercer llarg

cinquè llarg

cinquè llarg

cinquè llarg

FOTOR4

SERRA DE SANT JOAN. SECTOR REPETIDOR. Via PA DE QUILO

18/04/18.Avui ens arribem a la Serra de Sant Joan al Alt Urgell. A proposta del Ramón anem a la via Pa de Quilo, ja l’he fet però fa molts anys quan la van obrir, així què és una bona excusa per a repetir-la. La via va pel Sector del Repetidor, per arribar-hi a Coll de Nagó agafem la L-511 i la seguim, un cop passat el coll de Bòixols, agafem una pista què surt a la dreta direcció a Montinesell. Al primer trencall agafem la pista a l’esquerra, a l’alçada de la paret trobem un bon lloc per deixar el cotxe, aproximació evident seguint alguna fita.

Aquesta banda de la paret és discontinua i la via és busca pas enllaçant plaques i díedres, amb trams fàcils i herbosos. La via està pràcticament equipada, podem portar un joc de friends fins el #

 

DADES

Indret: Serra de Sant Joan.  

Nom Via: PA DE QUILO.

Primera ascensió: 15/01/2006.

Per: T. Casanovas. Col·laboren, T. Elvira, J. Casado, P. Casanovas.

Roca: calcari

Orientació: sud

Equipament: pràcticament equipada amb espits, parabolts i algun pitó.

Material:10 cintes exprés, friends fins Camalot 2, estrep/s, bagues per savines.

Dificultat: 6a/Ae. 

Catalogació: ** S/2.

Horari: 4h. 

Descens: Nosaltres hem seguit la carena direcció oest, alguna fita,  al final baixem pel bosc direcció nord en tendència a l’esquerra fins a trobar una torre elèctrica , una curta desgrimpada ens deixa a unes pendent què ens porten  a la pista i aparcament. 1h des del cim.

Primer llarg, comença amb un pas difícil per agafar el primer espit, possible pas d’estrep posant un friend, seguim per díedre i placa fins a un arbre on passem a una placa de la dreta i pugem directament fins a un díedre i sortim a un feixa on trobem la R1.

Segon llarg, fàcil, fem un ressalt i seguim per terrenys fàcil i herbós fins el peu d’un díedre.

Tercer llarg, seguim el díedre i després per uns grades arribem a la R3.

Quart llarg, sortim a la dreta per un esperó a seguim per una placa a la dreta, passos d’adherència.

Cinquè llarg, sortim per un bloc-díedre a l’esquerra i seguim per l’esperó fins a la R5.

Sisè llarg, és el més mantingut, sortim amb un passatge d’encastament per sortir a la placa de la dreta la seguim fins a un desplom de bon fer, un cop superat per terreny fàcil arribem a la R6.

Setè llarg, sortim amb uns passatges d’Ae per superar un desplom (6b) i després seguim per terreny més ajagut fins a trobar la R7.

Fins el cim haurem de grimpar uns metres (Antenes).

Una via de ressalts amb algun llarg interessant, primer, quart, sisè.

Per: Ramón Prades, Antonio Gómez, Joan Asín. 

FOTOCIM