ARIÈGE, PIC DE L'HOMME 2464m, amb esquís

31/03/13. Si ajuntes una regió poc comercial i un company inquiet en anar traient punta al llapis, et trobes de sobte remuntant amb esquís per l'Arièja profunda a la recerca del Pic perdut. L'Oriol ens parla del Pic de l'Home....doncs bé quan quedo amb ell ja hi comptes amb un plus d'aventura garantida. 

Pic de l'Home des del final de la pista

el Pic de l'Home 2464m

Abans d'entrar al poble de Ax les Thermes (venint del túnel de Pimorens) agafem el trencall que surt a la dreta i ens porta a la vall d'Orlu. Al mig del poble d'Orgelx trobem un pont a la dreta que dona pas a una estreta pista. Remuntem la pista que guanya alçada ràpidament, fins que la trobem barrada per les congestes de neu, després de passar per dues amb ajut de les pales per obrir pas. Bé d'entrada haurem de remuntar dos o tres quilòmetres per la pista de propina (1 a 0)

itinerari

Des d'on hauríem d'haver deixat el cotxe seguim per un pla fins que el camí s'endinsa en un bosc bastant espès, cal seguir els senyals que ens facilitaran l'ascensió. Un cop superat el bosc entrem a la vall i ja veiem el cim a la dreta, superem un primer ressalt pels pendents de la dreta, seguit d'un flanqueig, ens cal prestar atenció doncs hi ha força neu i el fem deixant distància. Retornats a la vall seguim pujant fins arribar al llac de l'Aygue Longue. Aquí dubtem donada la neu acumulada, en anar al coll de la Parada o pujar per la pala. Al final ens decidim per pujar un tram amb esquís per la pala i seguir amb grampons anant a buscar l'aresta que ens porta al cim.

El cim és un gran mirador dels cims de l'entorn. A l'hora de baixar tornem a dubtar pala o coll, doncs coll. Comprovem que la neu està prou bé i que hauria estat millor pujar per aquí (2 a 0). El cim presenta una bona pala que amb bona neu i nivell, és veu molt interessant. L'Oriol i en Francesc hi tornaran segur. El descens és variat per pala, flanqueig, bosc-cros i pista.

Bona ascensió per sortir dels cims de consum massiu.

Per: Francesc, Oriol i Joan.

l'Oriol començant l'ascensió

seguint la pista, tres kilòmetres de propina

fins aquí és pot arribar per la pista

obrint-se pas pel bosc

entrant a la vall

arribant al primer ressalt amanit amb restes d'un allau

la pala del Pic de l'Home

arribant al llac i el coll al fons

pujant amb grampons per la pala-aresta

arribant al cim 

FOTOCIM

Baixant

EXCURSIÓ COLL DE LA LLOSA - REFUGI COLL DE TORN AMB RAQUETES

 29/03/13 Avui ens arribem fins el coll de la Llosa per fer un excursió amb raquetes.

L'excursió escollida és un circuït senyalitzat que va des del coll de la Llosa fins el Refugi del coll de Torn. Aquests itinerari de 6Km d'anada i 6 de tornada pel mateix lloc, va seguint per l'interior del bosc, amb pujades i baixades paral·lelament a la pista d'esquí de fons, en dos o tres llocs l'agafa una estona. Els quatre primers Kilòmetres resulten monòtons, el dos darrers son més agradables, El Refugi és troba una mica per dessota un cop passat el Coll,  Durant el trajecte tindrem bones vistes del Cambredase i el Canigó.

itinerari

pel bosc

agafem un tram de la pista de fons

tornem al bosc

al darrer tram

un cop passat el coll del torn, baixant cap el Refugi

FOTOREFUGI

GARRAF, PIC DEL MARTELL, via EXCÀLIBUR

27/03/13. El Pic del Martell ens l’han retallat i la zona Central i dreta de la paret, ja no si pop escalar durant tot l’any. El Pic del Martell va viure la seva esplendor d’obertures als finals dels 70 i  principis dels anys 80. És va tornar un lloc ideal per escalar en un bon calcari amb passatges atlètics, a prop de Barcelona. Per a mi aquest racó sempre ha estat un lloc recorrent. En aquella època vaig coobrir 6 vies en aquesta paret, amb l’estil de passa com puguis i deixa poca cosa, per nosaltres no deixava de ser un lloc per l’aventura. El temps passa i el Pic del Martell és torna una zona d’escola de via llarga com és diu ara  i les vies que és van repetint son les millors equipades. Amb la intenció de recuperar alguna d’aquestes vies hem anat a treure una mica la pols a la via Excàlibur. La via ha quedat semi equipada, on caldrà portar joc de tascons, micros i friends fins el 2/3 del Càmalot i 10/12 cintes exprés. Aquesta tarda hem anat justos, de fet hem acabat amb les darreres llums del dia entre una cosa i un altre. A la via encara li falta un altre repassada per deixar-la actualitzada. De moment penjo la ressenya original i quan estigui acabada del tot en farem una de nova.

Per Antoni Gómez i Joan Asín.

itinerari i ressenya original

al primer llarg

arribant a la R2

atlètic tram al tercer llarg

FOTOCIM AMB EL NEGRE AL DARRERA

MONTSERRAT, ROCA DE LES VUIT, via PAKLENICA + CADE

23/03/13. La roca de les vuit hores queda adossada a la vessant oest de la Miranda de la Portella. Una nova via ha estat oberta el juliol del 2012 per Joan Vidal.  En el nostre  cas des del cim de l’agulla hem seguit per la via Cade de la Miranda de la Portella.

ressenya

RESSENYA:

Primera ascensió: 12/07/12

Per: Joan Vidal

Equipament: Parabolt del 10.

Material: 14 cintes exprés i estreps.

Dificultat obligada: V+/Ae.

Informació: lanochedelloro.

Aproximació: Des de Can Massana seguim el camí  del refugi, abans d’arribar a les Portelles agafem un corriol que baixa seguint la paret i ens porta al peu de via. 30m.

Ll 1. Comencem per una fissura de dreta a esquerra fins s’acaba, en escalada combinada segons el nivell. Seguim per la placa vertical uns metres fins que va és va ajeuen progressivament. R1, 30m.

Ll 2 Davant tenim un contrafort de mal aspecte amb roca delicada, pugem uns metres i seguim per una fissura a l’esquerra fins a posar-se a sobre. Una filera de parabolts sobre pas per la placa en tendència a la dreta per anar a buscar l’aresta. L’escalada en Ae, però permet algun pas en lliure , si anem forts. Un flanqueig en lliure ens deixa a la R2, 30m.

Ll3. Aquest llarg s’obre pas en tendència a l’esquerra, (marxant de l’aresta per on va la Cuchi Cuchi), van superant ressalts per on més tira. Tot i que en aparença sembla que podrem anar en lliure, acabem tirant més d’Ae del que voldríem. R3, 30m.

Del cim podem baixar amb dos ràpels per la via Cuchi Cuchi. És més recomanable seguir per la via CADE en dos llargs de corda, fins a la Miranda de la Portella des d’on podem baixar amb un ràpel de 30m al coll.

Per: Jaume Gàlban i Joan Asín

inici del primer llarg

contrafort al inici del segon llarg

Ae al segon llarg

en Jaume a la R2, fent el tercer llarg

a l'esperó de la via CADE

arribant a la R5

FOTOCIM

MONTSERRAT, LA CODOLOSA, via NIL

ressenya

  

20/03/13. Abans de que canvi l’hora i puguem anar més lluny, avui ens arribem una vegada més a la Codolosa per fer la via Nil que tenim pendent.

La via s’ha obert pas per un terreny variat a la dreta de l’esperó de l’esperança (via Iona). Un cop a peu de via comença el Ramón i després d’uns passos difícils que demanant atenció surt a un esperonet, la paret s’ajeu un pel just per a relaxar-se abans d’entrar a un altre secció de placa, però al tibar d’un gran còdol resulta ser mòbil i.....caiguda d’uns 6m??? Sortosament tot queda amb un ensurt i un bon cop a la part baixa de l’esquena. Un cop al terra i comprovar què tot està bé, reprenem l’escalada.

La via de tres llargs, el primer és el més mantingut entrem per una placa díedre per anar a buscar un esperó (pas difícil en flanqueig). Seguim a buscar un altre placa que seguim amb tendència a la dreta fins que s’acaba. Per terreny fàcil arribem a la R1 (32m). El segon llarg és de tràmit per un terreny ajagut amb ressalts amb tendència a l’esquerra fins a trobar la R2 al peu del marcat esperó, 25m. El tercer llarg va per la placa de l’esquerra d’una gran fissura, hi ha presa però cal anar fort en el grau (6c), és pot fer amb Ae, els parabolts allunyen i cal apurar l’estrep fins al darrer graó. Sortim en lliure i trobem un altre ressalt amb un passatge estrany que un cop superat seguim per terreny més fàcil coincidint amb la via Iona i aprofitant la seva R3, 25m.

La via encara està tendra i haurem de prestar atenció al rocam fins que el pas de les cordades l’acabin de sanejar. Amb 8 cintes exprés, alguna baga i estreps, en tindrem prou. Informació al bloc sibesmessanapren

Per: Ramón Prades, Antoni Gómez i Joan Asín

en Ramón al díedre i preparant el "salto base"

 

repetim

a la placa que ens porta a la R1

segon llarg

al tercer llarg

passos d'Ae

FOTOCIM