27/03/13.
El
Pic del Martell ens l’han retallat i la zona Central i dreta de la paret, ja no
si pop escalar durant tot l’any. El Pic del Martell va viure la seva esplendor d’obertures
als finals dels 70 i principis dels anys 80. És va tornar un lloc ideal per escalar en un bon
calcari amb passatges atlètics, a prop de Barcelona. Per a mi aquest racó
sempre ha estat un lloc recorrent. En aquella època vaig coobrir 6 vies en
aquesta paret, amb l’estil de passa com puguis i deixa poca cosa, per nosaltres
no deixava de ser un lloc per l’aventura. El temps passa i el Pic del Martell
és torna una zona d’escola de via llarga com és diu ara i les vies que és van repetint son les
millors equipades. Amb la intenció de recuperar alguna d’aquestes vies hem anat
a treure una mica la pols a la via Excàlibur. La via ha quedat semi equipada,
on caldrà portar joc de tascons, micros i friends fins el 2/3 del Càmalot i
10/12 cintes exprés. Aquesta tarda hem anat justos, de fet hem acabat amb les
darreres llums del dia entre una cosa i un altre. A la via encara li falta un
altre repassada per deixar-la actualitzada. De moment penjo la ressenya
original i quan estigui acabada del tot en farem una de nova.
Per Antoni Gómez i Joan
Asín.
 |
| itinerari i ressenya original |
 |
| al primer llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| atlètic tram al tercer llarg |
 |
| FOTOCIM AMB EL NEGRE AL DARRERA |
6 comentaris:
Bona feina Joan i gràcies per restaurar la via. Hi anirem !!
salut i a escalar
Joan encara falta algun retoc però ja si pot anar.
Aquest diumenge vam fer la via Excalibur i ens va agradar, gràcies per la restauració!
Al L3, abans de les ziga-zagues finals, vam veure una antiga reunió (crec que era de burils). El cas és que no la vam fer, i ens vam empenedir, perquè la corda fregava moltíssim... :)
Ei Jordi, aquesta reunió és millor fer-la he de posar-hi parabolts. No ho vam fer per que és feia de nit.
Que grata sorpresa encontrar este blog. En la época que comentas, nos las habíamos hecho todas y cada una de ellas, incluida la herboristes, la Algel Rock, la Escalibur, incluso habíamos hecho variantes de la retorno mágico, la Escorpions, la Lafayette...y otras muchas que había por allí.
Y por supuesto, al acabar el día, había que dejar la "piada" en el libro de pias del bar de pie de costas, hoy desaparecido....que época mas maravillosa....cualquier día me paso por allí, y me marco aunque sea una Herboristes...je..je...
Felices fiestas a todos y gracias por la reseña!.
Ep joan ! Mira per on ahir la vai fer,
La hem trobat perfect. Molt bna feina.
Publica un comentari a l'entrada