Serrat d'en Muntaner, via Orgull Mapuche

31/12/09. No estava previst però una trucada a en Jaume em proposa d’anar escalar per acomiadar l’any. Al matí esta plovisquejant , una trucada i si més no esmorzarem. L’esmorzar s’allarga amb dos cafès i al final sona la flauta, el SOL. En Jaume només ha fet una via al Serrat d’en Muntaner i jo tinc una retirada amb l’orgull ferit a la via Orgull Mapuche.

Doncs anem cap el Serrat d’en Muntaner. El sol toca a la paret i la temperatura ideal res a veure amb les darreres escalades.

Comença en Jaume, el primer llarg te dos ressalts verticals, amb preses arrodonides i assegurades amb dos espits. Desprès per terreny més fàcil s’arriba a la feixa, R1.

El segon llarg te una entrada força atlètica per una fissura, V+/Ae i desprès un canvi de fissura-díedre , aquí l’altre cop no ho vaig veure clar, avui però surt. Segueix per un díedre amb escarpes, on cal portar mosquetons petits o posar alguna baga. Deixem el díedre per anar a buscar la placa de la dreta que du a la R2.

El tercer llarg va a buscar un desplom amb bones preses i assegurances properes, que fem al gust V,V+ A0 seguim fins a la R3.

Al cim la foto de rigor però avui amb un plus, darrer dia de l’any 2009 i una bona companyia.

El descens amb un ràpel de 50 fins a la feixa i desprès caminant.

Per Jaume Galban i Joan Asín

en Jaume al primer llarg

a la placa d'entrada a la R2

al desplom del 3er llarg

BON ANY 2010

Pic dels Moros 2137m amb raquetes

28/12/09.

Tot i que la nevada no es abundant al Pic dels Moros hi ha prou neu per fer-lo amb raquetes. Aquest cim es troba a l’estació d’esquí de Font- Romeu . Un cop a l’estació seguim cap l’aparcament del Roc de la Calma i abans d’arribar trobarem una zona per aparcar i una pista que entra amb indicadors. Tota aquesta zona son pistes d’esquí de fons perfectament senyalitzada, la del Pic dels Moros es una pista de 11 km.

Avui som els primers en passar, primer seguim per la vorera de la pista d’esquí de fons, fins que el terreny ho permet i anem tallant les corbes primer i desprès, pugem directe obrint traça. El temps acompanya fins l’arribada al cim amb unes vistes espectaculars sobre la Cerdanya per una banda i el llac de les Bulloses i els Pics Perics, Pica del Carlit, etc per un altre.

Durant el retorn el temps canvia i s’instal·la un núvol que ens tapa el sol fins arribar al cotxe.

Es una bona opoció per fer amb raquetes.

per la pista

un mantell per obrir

un cop deixem la pista

arribant al cim

BONES FESTES!!!!

MONTSEC D'ARES, Serrat de Corones, via Silenci

19/12/09.Aquest dissabte amb en Xavier quedem per anar a escalar, la veritat es que el temps no ajuda gaire, però com la previsió no es dolenta quedem. On anem? Tu mateix, doncs, una via no gaire llarga, cara sud, que no calgui posar molta cosa, ja esta la via Silenci del Serrat de Corones a Ager, desprès de magnífica piulada dels Kutrescaladors “antxpavil.blogspot.com”. Aquestes parets sempre les havia mirat i tenia ganes d’anar-hi.


Arribant al port d’Ager, la vista no pinta malament, sense un núvol i el sol tocant la paret. L’aproximació la fem per la pista asfaltada que puja al coll Ares i agafem el trencall de la paret de Catalunya, seguim per pista i aparquem en un revolt a l’alçada de la paret. Un gran fita sobre d’una mena de dunes ens indica cap a on hem d’anar, d’aquí anirem trobant fites fins arribar a peu de via que comença sobre d’un contrafort, nosaltres anem per baix i hem de rectificar.
Avui no fem sorteig comença en Xavier el primer comentari no s’ha fet esperar, la roca esta freda, be millor gelada per ser mes exactes, tot i així com fa solet anem provant.
El primer llarg comença per una placa amb molt bona roca, el primer parabolt esta una mica lluny, fins una placa una mica desplomada que es passa amb bones preses de mans per la dreta, pel peus no tant. Un cop superat aquest passatge seguim fins la reunió.

El segon llarg la paret s’adreça, te una sortida un tant explosiva avui però més, de presa ja s‘en veu però no hi ha prou confiança amb les mans gelades, així que pedal al canto un pas de ganxo i algun altre pas d’estreps i ara si seguim per un díedre sinuós fins sota un desplom pronunciat que es passa per l’esquerra amb uns passatges força atlètics.

El tercer llarg supera una placa vertical per donar pas a una feixa que es segueix a l’esquerra fins a trobar la reunió.

El quart llarg surt també a l’esquerra per una placa amb uns passatges verticals, marca V però jo diria que es una mica just, amb el fred es difícil de apreciar-ho.

El cinquè llarg va per una immensa placa vertical i atlètica. Pugem per la placa amb bona roca fins on la qualitat de la roca canvia, es flanqueja a la dreta per seguir recta fins una placa desplomada i llisa, en Xavier amb el seu saber fer posa una alien i un pas de ganxo per solucionar el passatge. Jo per la meva part, amb la corda pel davant, del parabolt vaig a l’esquerra quedant sota d’un desplom però amb presa per la ma dreta i una savina per l’esquerra, una atlètica superació em deixa sobre i uns metres més i el cim. Aquest llarg es molt atlètic amb un passatge fort al final que cal tenir en compte.

Les vistes del cim son esplèndides, la visibilitat excel•lent i la temperatura molt baixa, baixíssima per ser més clar.
La baixada sense problemes anant a buscar una canal de la dreta de la paret.
Es una via curta, amb tres tirades mantingudes i dues de tràmit entre feixes, equipada amb parabolts, però cal portar els micros i tascons, ganxo i estrep opcional. Recomanable.
Per Xavier Samso i Joan Asín

MONTROIG, PALA ALTA, via Mariola Motors

15/12/09. A les 8h recullo a en Joan Carles a l’hotel del Bruc i ens dirigim cap a les terres de ponent, tot buscant millor temps. Montserrat esta nevat desprès de les precipitacions de les darreres hores, tot un espectacle. Al pas per la Panadella segueixen els rastres de neu, però desprès sembla que el dia s’aguantarà.
Just a l’arribada al Montroig la boira puja i es queda a la paret, vaja, ja tenim el núvol col·locat al decorat ho acabem arreglant amb una temperatura ideal, ni fred ni calor 0ºC. Avui però anem més preparats, roba interior tèrmica, gorra i guants.

Quan arribem a peu de via es veu un itinerari força atractiu i impressionant pel sostre que barra al pas. Fem el ritual del sorteig i em toca començar. El primer contacte amb la roca freda te la seva cosa que deixarem en tota la via.
El primer llarg segueix un esperó amb passatges atlètics i on cal posar algun tascó i/o friend per assegurar el llarg, només trobarem un pont de roca equipat.
El segon llarg es espectacular amb bones preses i passatges atlètic, amb la mateixa tònica que l’anterior, en aquest cas trobarem 2 ponts de roca equipats.
El tercer llarg comença el flanqueig cap a la dreta evitant el sostre, per una cornisa fàcil de III i curta 15m.
Segueixo fent el quart llarg, més espectacular que difícil, trobarem un pont de roca i 2 pitons per agafar una placa amb dos espits, via Brothers Ruiz, i entrar a la reunió.
La sensació es que la temperatura baixa encara més abans d’entrar al cinquè llarg. Els primers metres la roca canvia , una placa amb preses romes i un espit, ens deixa sota un passatge molt atlètic per entrar a un díedre on cal posar les assegurances i el fred fa el passatge de “passa com puguis”. Desprès la dificultat baixa una mica. Sortim per l’esquerra d’una placa amb dos parabolts, fins sota un sostre que flanquegem a la dreta per sortir de la paret.
La via m’ha agradat força, els dos primers llargs atlètics i a equipar, el tercer i quart de flanqueig fàcil però amb ambient i un cinquè llarg amb un díedre difícil a equipar, encara que avui les condicions no acompanyaven.
La ressenya la trobareu a “ressenya.net”
Per Joan Carles Mompel i Joan Asín

a l'esperó del primer llarg

l'espectacular segon llarg

flanqueig del tercer llarg

foto obligada al quart llarg

al díedre del cinquè llarg

al cim amb restes de neu