PIC DEL MARTELL, via RESERVA

13/05/09
Havia quedat amb l’Antoni per anar a escalar però al final ell no ha pogut.
Tenia ganes d’escalar i he anat al Pic del Martell a fer la via Reserva. Com vaig en solitari i he de fer dos vegades la via, faig els dos primers llargs en un, amb una corda de 60m s’arriba just. Aquesta clàssica cada cop esta més polida augmentant la dificultat, quedant passos de V+.

PELADET DE RÚBIES, via FESTIVAL ERÒTIC

10/05/09
Durant la nit a fet algun xàfec però al matí sembla que obrirà, mica en mica va sortint la gent. A les tres de la tarda tenim un dinar al casal de Vilanova serem uns 50, així que no podem complicar-nos gaire.
Amb en Jaume Galban i Joan Carles Mompel (abans Serrano), ens apuntem amb el Manel Díaz, Jesús Carruesco i Jordi López a la via Festival Eròtic, en Manel i jo la vam fer fa més d’un any.
En Jaume es el company de les grans vies sobre tot a les Dolomites, amb el Joan Carles hem obert varies vies i sempre ens barallàvem per fer de primer. De l’altre cordada en Jesús es el MESTRE, que encara segueix sent, amb el Manel i amb el Juan Carlos que ahir va marxa, ens barallem amb l’actualitat . En Jordi es el futur que mica en mica va pujant.
La via es curta però que val la pena de fer, ben equipada on només cal portar algun “micro” per si es vol reforçar algun pas.

segon llarg pas de 6a

Jesús i Jordi al 3er llarg

Jaume i Joan Carles al 3er llarg

Jaume al 4art llarg

La colla

Quan baixem ens trobem amb els que han anat d’excursió i tots plegat anem cap a Vilanova.
El dinar al Casal ha estat magnífic avui a vingut gent només pel dinar, ha estat un cap de setmana diferent. Un brindis per l’organitzador en Ramon Samarra. Hi hagut alguna absència important esperem que a la propera encara siguem més.

PELADET DE RÚBIES, via AZUL

09/05/09
Aquests cap de setmana fem una trobada de la STAE a Vilanova de Meià, coincidim a la trobada-curs d’escalada artificial, Vilanova serà “okupada”.
A les 9h del matí ens trobem al bar Cirera, els que volem escalar avui ja van arribant. Desprès d’esmorzar anem a escalar, amb en Manel i Juan Carlos havíem quedat per anar a la via Azul del Pedalet de Rúbies , al final farem dos cordades el Manel amb en Juan Carlos i jo aniré amb en Xavier Samso i Eric Promio . Amb en Xavier i Eric vam obrir vies a la Roca dels Arcs als anys 80 quan seguies línies des de baix, deixant poc material, eren uns altres temps.
Ens arribem fins la font a buscar aigua i ens trobem a la Mariojo i l’Armand que estan esmorzant, van al curs d’artificial, la xerradeta de rigor i cap a Rúbies.
Aquest lloc m’encanta, solitari, bones vistes i avui amb bona companyia. De la via no tenim gaires referències a part de la ressenya d’onaclimb. Quan arribem a peu de via en Juan Carlos comença a pujar.

L-1 Es puja fins una llastra, s’ha d’assegurar, es passa amb bavaresa, segueix fins una placa amb un parabolt conjunt V+, desprès ve un passatge amb una entrada desplomada que fem amb un pas d’estrep (6b). La R es munta sota un pronunciat desplom.

L-2 Tres passos d’Ae desplomat, donen pas a una magnífica placa de V+, on cal anar buscant el passatge amb assegurances un pel allunades.

L-3 Es el llarg clau, te una sortida de V- segueix un díedre que cal protegir fins un parabolt desprès hi ha un pitó i una savina, conjunt de 6a. La via continua per una fissura que ratlla una placa vertical a l’esquerra, la fem amb Ae, passos llargs, la sortida presenta un passatge difícil, agafant-se a una bona presa de dubtosa qualitat, ens deixen el passatge equipat, gràcies companys.

L-4 La tònica canvia, es segueix per terreny lògic amb assegurances allunades però amb una dificultat de V. Son 50m a “tope”. La R es munta amb un parabolt i un pont de roca amb una cadena.

L-5 Llarg de transició, sortida atlètica de IV+, desprès fàcil fins la R.

L-6 La sortida es fa per una fissura amb un pitó, cal posar alguna assegurança, la roca cal controlar-la, nosaltres la fem amb estreps, desprès un tros fàcil IV amb roca trencada ens deixa sota una fissura ampla, es pot protegir al començament desprès uns passatges molt atlètics, bona presa però amb lleuger desplom, donen pas a un terreny més ajagut, IV+, roca trencada.

L-7 seguim caminant per una gran feixa, des d’aquí es pot sortir seguint cap a la dreta. Nosaltres pugem per un canal de l’esquerra del primer contrafort que trobem, així amb un llarg més arribarem al cim. L’últim llarg puja per un mur vertical fins una llastra, a sobra hi ha una R, segueix per un altre mur amb un pitó, desprès es flanqueja a l’esquerra, control amb la roca, fins sota un gran bloc que es supera directament, pas atlètic que deixa directe al cim. La R es te que muntar. Aqueta darrera tirada ja l’havia fet quan vaig fer el Trepant Solitari, aquesta es una via més d’aventura que la que hem fet avui.

La via esta bastant equipada, necessitarem un joc de tascons i de friends fins el nº 3 del Camalot. La dificultat obligada es de 6a /Ae.

Per Manel Díaz, Juan Carlos Sanchez, Xavier Samso, Eric Promio i Joan Asín

La via esta bastant equipada, necessitarem un joc de tascons i de friends fins el nº 3 del Camalot. La dificultat obligada es de 6a /Ae.

Quan arribem a l’Ermita, on dormirem, ens trobem amb la resta de companys/es que pugen i també els del curs d’escalada artificial, es un no parar de saludar a gent i recordar aventures.
Desprès de sopar en Pelut passa una pel·lícula de la seva escalada a l’Intifada, realment al·lucinant .

PARET D'ARAGO, PILASTRA DELS VOLTORS

07/05/09. Aquesta es una d’aquelles vies que algun dia has de fer, però que mai trobes el moments. Arriba un dia en que tot quadre i no hi ha cap excusa . La nit abans el problema ha estat buscar un Bar per veure el Barça, ens a costa lo seu però al final l’hem trobat i realment ha valgut la pena. Ja contens anem fins la tanca que barra el pas de la pista que porta al cim del Montsec d’Estall, on fem bivac.

ressenya onaclimb.com

A les 5h,30min ens aixequem, amb una hora estem al cim i ara comença la busca i captura de les fites que marquen el inici de la feixa de baixada. Al final les trobem, des del cim cal baixar a primer coll i remuntar un segon cim just a dalt trobarem tres fites que ens indiquem al punt on comença. La baixada no es fàcil i cal anar seguint les fites, amb desgrimpades fins una placa amb cordes inatal·lades, per una d’elles es pot fer ràpel si no hi es s’aconsella muntar un ràpel. Desprès d’aquest passatge cal prestar atenció, cal desgrimpar trossos tot seguint fites, una canal amagada a l’esquerra ens deixa a la tartera. Des d’aquest punt es remuntar fins la base de l’esperó.

ressenya onaclimb.com

A les 8h30min comencem a escalar. El primer llarg es de tràmit, una entrada V i la resta fàcil fins a la R.

El segon llarg va per una immensa placa, esta assegurada, hem posat i deixat un pont de roca en un punt on allargava l’assegurança,la dificultat de V+,6a, jo en un punt he fet un pas d’estrep, posar el pont de roca me ha passat factura.

El tercer llarg segueix per placa molt dreta assegurada amb parabolts, el Ferran se la passa neta 6c, desprès la dificultat baixa V però sense assegurances,jo la passo amb A0.

El quart llarg presenta un desplom assegurat amb pitons i un pont de roca A0 (6a+), desprès segueix una díedre sense assegurances, festival de friends a posar , V+,6a i entrada de IV. A partir d’aquí hi ha poques assegurances i t’has d’auto assegurar, El cinquè llarg te una sortida amb un desplom-díedre, bastant explosiu,6a, desprès baixa la dificultat.

El sisè llarg surt per una placa per agafar una canal-díedre fins sortir a l’esquerra,cal controlar la roca en aquest tros V, fins un díedre, vermellós, que es porta a la reunió, IV. Atenció al fregament de les cordes.

El setè llarg es espectacular, presenta un díedre desplomat, amb una roca vermellosa, només hi ha un pitó a pocs metres del començament. El passatge es espectacular i dur V+,6a. Un cop es surt d’aquest passatge es flanqueja a dreta, s’ha de pujar per un díedre que ens porta a una plataforma amb un arbre, cal muntar la reunió. En Ferran amant de per on més tira, desprès del primer díedre a pujat directa fins prop del sostre, hi ha tingut que rectificar, amb un sol que comença a passar factura.

El vuitè llarg surt per un díedre de IV i desprès segueix per unes plaques, roca a controlar, fins el cim, dificultat de IV,IV+.

La via es una de les grans clàssiques, molt complerta, a la primera part i passos difícils amb assegurances, però cal dur un bon joc de friends del 0 al 3 del càmalot i 4 opcional, no estar de demès portar algun repetit,0,75,1, dur bagues per ponts de roca alguna de 5 i 3 mm . Cal preveure dues hores llargues d’aproximació, 5-6 hores per la via i 2 hores més de tornada. Nosaltres preveien que faria calor vam portar dos litres d’aigua per la via, vam deixar una motxilla al punt on comença la feixa de baixa amb 2 litres més, que ens van anar molt bé.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín

PUIGMAL 2910m

02/05/09 .Estem a primers de maig i el Puigmal està com mai de neu. He quedat amb l’Albert a l’aparcament superior de l’estació d¡esquí del Puigmal. A les 8h30min sortim amb els esquís posats des del cotxe, al fons el Puigmal amb traces que marquen el camí fins el cim. La neu esta dura però en el punt just per no posar ganivetes. Un cop fet el tros de pista i passar el torrent el pendent s’adreça i comença una forta pujada que no deixarem fins el cim. A l’arribada al cim la mica de vent que bufava para i ens permet menjar-se el “bocata” tot prenen el so, amb unes vistes impressionants de Cerdanya, Núria, Pedraforca, etc . Estem tranquils som unes 8 o 10 persones, però quan comencem a baixar la cosa canvia, es veu una cua de gent pujant que no para fins l’aparcament. Hi ha gent amb esquís, caminant, raquetes, snow, tot un festival. La baixa es deixa fer prou be la neu esta dura, a la part baixa però hi ha trossos amb neu crosta. Ara feia anys que no feia el Puigmal amb esquís i avui ha estat molt agradable i amb bona companyia.
Per Albert Tubau i Joan Asín

Punt de sortida el Puigmal al fons


Passant el torrent

La forta pujada

Última rampa

El cim