PARET DE LA FORMIGUERA, via SAVINA WALL

30/04/12. Amb en Llorenç i l'Antxi havíem quedat per a netejar la via que vam obrir abans de l'entrada de l'hivern. Tot i les prediccions (dolentes) ens trobem a Coll de Nargó on només podem esmorzar, les prdiccions és confirmen. Com no podem treballar ens arribem fins a Sant Llorenç de Montgai a veure si la cosa millora. Un cafè per a fer passar el temps al galliner del poble, que és troba pler de GALLS amb els que fem petar la xerrada, tot fem temps.

SANT LLORENÇ DE MONTGAI

Primer ens arribem a la paret del pont però no ens acabem de decidir, les gotes vam caient. Anem a l'aparcament de la Formiguera on hi han bastats cotxes, tots amb la intenció d'escalar a la zona esportiva de la cova com no!!.

No fem cas de les gotes que van caient ens equipem i sortim cap a la paret de la Formiguera. 

la parte de la Formiguera

El dia no pinta bé així que ens haurem d'adaptar al medi, aquesta part de la paret (esquerra) ha patit una passa de plagabols, així que és difícil de trobar la via en mig de la pluja. Ens decidim per una línia, no hi ha problemes només cal seguir els parabolts.

itinerari

Al final resulta que hem fet la via "savina Wall", amb una variant al primer llarg. La via té tres llargs, molt assegurada amb parabolts de 10 i una graduació màxima de V-, amb bona roca i bones preses.
Un cop al cim decidim baixar caminant per a no rapelar amb les cordes molles. Hem matat el cuc d'escalar amb la roca mullada i plovent. Acabem amb un bon dinar però.
Informació a escalatroncs
Per a Antxi Cardús, Llorenç Vallès i Joan Asín.

l?Antxi al primer llarg

en Llorenç al primer llarg

Llorenç al inici del segon llarg

al segon llarg

arribant a la R3

MONTSERRAT, ELEFANTET, via JACINT AGUILAR

28/04/12. El juliol del 2010, amb l'Antoni vam fer un intent a aquesta via, a mi se'm va trencar el cable d'un plom i després una mica rallat no vaig veure l'entrada a la reunió, així que ho vam deixar.

Aquest dissabte el dia està força tapat i no dona per a gaire, tot repassant on podem anar surt aquesta via un altre cop. En Jaume no diu que no així que hi anem, poca aproximació i fàcil d'abandonar en cas de pluja o no? com l'altre vegada.

l'Elefantet a tocar del Monestir

L'entrada la fem per la "colorantes permitidos" amb dos llargs de placa amb assegurances allunyades i grau "apretat". Un canvi de reunió caminant en deixa al peu de la via Jacint Aguilar.

El primer llarg d'artificial amb passos llargs en depara una entrada amb uns passos de decisió i que en Jaume ho soluciona hàbilment amb un pas de ganxo, després de pensar-ho una mica. El segon llarg ens depara un festival d'escalada dura en díedre i oposició, amb assegurances allunyades, on podrem reforçar amb algun friend un del 2 de Camalot ens pot assegurar l'entrada a la reunió. El tercer llarg surt amb tendència a l'esquerra per anar a buscar un fissura que seguim fins el coll. Al mig trobem un pas desplomat estrany, assegurat per un burí sense plaqueta (portar-ne una).

En resum una via exigent amb essència Montserratina, tan a prop i tan lluny a l'hora.

ressenya

RESSENYA
Primera ascensió: 25/05/1977
Per: Toni Aymamí i Fredi Parera.
Via equipada per dalt.
Dificultat: V+,Ae
Dificultat obligada: V+,Ae

Equipament: Parabolts a la "colorantes permitidos", espits i burins a la Jacint Aguilar.

Material: 10/12 cintes exprés, tascons, friends fins el 2/3 de Camalot, una plaqueta, estreps i ganxo (opcional).

Aproximació: Des del Monestir anem a buscar les escales dels pobres, un cop passat el pont ja podem buscar el corriol que ens porta al peu de la gran placa que tenim al davant. 5 minuts.

Ll 1i2 entrem per la via "colorantes permitidos" per una placa mantinguda assegurada amb parabolts distants que ens faran navegar per anar trobant els passatges.

Un canvi de reunió caminant ens porta al peu de la via Jacint Aguilar.

Ll 3 el superem en artificial amb passos llargs, en una entrada en lliure difícil, possible pas de ganxo amb habilitat.

Ll 4 segueix una marcada fissura díedre. Llarg mantingut on podem reforçar les assegurances amb friends. Abans d'arribar al final del díedre cal anar en tendència a l'esquerra a buscar l'esperó.

Ll 5 sortim per la placa de l'esquerra per pujar fins a una savina, d'aquí seguim la fissura cap a l'esquerra fins a sota d'un desplom. El pas està assegurant amb un burí sense plaqueta, un cop superat per terreny fàcil anirem fins el coll. Podem pujar al cim superant un ressalt de 5m.

Descens: Seguirem la carena cap l'oest fins a trobar una camí fressat que seguirem fins a les escales del pobre que ens retornem al Monestir.

Informació: ressenya d'en Joan Jover, benvinguts al paradís, moliclimbs.

Per Jaume Galban i Joan Asín

a la mantinguda placa del primer llarg

arribant a la R2

Ae al tercer llarg

arribant a la R3

en Jaume a la R3

al quart llarg

arribant a la R4

foto d'Albert Astals des de la via Colorantes Permitidos

estètic inici del cinquè llarg

al cinquè llarg

al final el dia ens ha respetat i no ha plogut

MONTSERRAT, CODOLOSA, vies 29 DE FEBRER I DIEDRET

25/04/12. Aquesta tarda amb en Manel ens arribem a la Codolosa per fer la nova via 29 de Febrer, equipada per en Joan Baraldes.

La via encara està tendre i cal estar atent a la roca. La via és discontinua, enllaça tres curtes plaques interessants on el grau va car al meu parer. La via està equipada amb parabolts de 10. 

Com encara és aviat anem a fer la via del Diedret que en Manel no l'ha fet.

Per Manel Benavent i Joan Asín.

 

ressenya d'en Joan Baraldes

en Manel a la primera placa

al segon llarg

ressenya d'en Llorenç Kutrescaladors

informació a Kutrescaladors

arribant a la R1

al segon llarg

per avui ja n'hi ha prou

MONTSEC D'ARES, CAP DEL RAS, via LOS REYES DEL MAMBO

21/04/12. Seguint els fronts que van passant aquests darrers dies, amb la possibilitat de ruixat tipus ruleta russa, fem plans per anar a Ager aquest dissabte.

el CAP DEL RAS

A l'hora d'esmorzar surt un seguit de propostes, ens deixem seduir per la via Los Reyes del Mambo després de dubtar entre aquesta i la diagonal del Trip.

La via té un recorregut lògic d'estil clàssic amanit amb burins com assegurances i algun pitó.  Amb una dificultat obligada de V. Al tram d'Ae el darrer burí no fa gaire bona pinta quan passem en Toni i jo però  quan passa en Jaume se l'endú amb la conseqüent volada. Després de l'ensurt sense conseqüències arriba a la reunió sense problemes. Quan arribem a la feixa on acaba la via, els núvols han anat guanyant volum i negror després de la foto de rigor marxem per la feixa. Via amb bona roca i ben assegurada.

ressenya

RESSENYA

Primera ascensió:any 1995, per Manuel Pedro i Felipe Oblanca

Equipament: Burins i algun pitó als llargs, espits a les reunions.

Material: 15/16 cintes exprés, semàfors aliens, algun friend mitjà, tascons i estrep.

Dificultat: 6a,Ae (7a)

Dificultat obligada: V/Ae.

Aproximació: D'Ager agafem la pista asfaltada direcció al coll d'Ares. La seguim fina atrobar una pista que surt a mà dreta amb la indicació al refugi de Colombo. La seguim fins a trobar el pany de paret per on va la via. Pugem directament fins a peu de paret haurem de fer una grimpada abans d'arribar a la R0. A peu de via trobarem dos burins.

Ll1, Pugem directament per la placa  direcció a un díedre que ens porta a la R1, 30m.

Ll2. Sortim directament amb uns passatges atlètics , la placa s'ajeu seguim en diagonal a l'esquerra fins atrobar un pitó, sota d'un desplom. Flanquegem a la dreta fins que podem pujar i seguir per una placa ajaguda en tendència a l'esquerra. R2, 30m.

Ll3 Anem a buscar una placa grisa a la dreta d'un marcat esperó. Pugem uns metres i flanquegem a l'esquerra a buscar el fil de l'esperó. Uns passos en flanqueig a l'esquerra ens deixen a la vertical d'una fissura per on pugem. Un cop superat aquest tram anem a l'esquerra per terreny més fàcil fins a una placa llisa on veiem expansions. Pugem per la placa i sortim a la dreta per entrar a la R3, 35m.

Ll4, sortim directament pas d'equilibri fins a un burí, flanquegem a l'esquerra fins a una fissura per on pugem. Un cop superar entrem a una zona herbosa on anirem pujant, sempre per la placa de l'esquerra (trobarem un pont de roca i un burí). R4 en un arbre, 35m.

Descens: Seguint la feixa  cap a la dreta, anirem trobant fites que ens porten a la canal de baixada i a la pista. Es pot seguir fins el cim per alguna de les vies  veïnes, allargant els metres d'escalada.
iINFORMACIÓ: Joan Jover

Per Jaume Galban, Ramón Prades, Antoni Perís i Joan Asín

a la placa del primer llarg

arribant a la R1

a la placa que porta a la R2

a l'esperó del tercer llarg

al tercer llarg

arribant a la R3

Jaume a l'Ae abans d'emportar-se el darrer burí de record

a la R4

al darrer llarg

arribada herbosa a la R4

en Jaume i Monsió arribant a la feixa

el burí que s'ha endut en Jaume de record

el vol del voltor

el núvols agafant volum i negror

FOTOFEIXA

MONTSERRAT, CÀMPING, EL DRU via GASTÓN VA BUFAT

 17/04/12. La zona del càmping és un bon recurs per anar-hi per la tarda, sobre tot a l'estiu o matins del hivern. Les vies de varis llargs de corda i amb poca aproximació. Avui però tot i que les prediccions eren de bon temps hem passat fred, aquesta primavera ens està portant neu i fred...i sembla que no canvia.

LA PARET DEL DRU, CÀMPING

Aquesta tarda amb en Ferran i en Xavi anem a la via Gastón va Bufat. La via ens ha sorprès, els espits i parabols estan força oxidats, el grau va car i cal escalar entre assegurances. La dificultat obligada és de 6a, la roca als llargs quart i cinquè (segons la ressenya) cal controlar-la. 

itinerari i ressenya d'en Luichy a la nochedelloro

RESSENYA

Primera ascensió: ?

Equipament: espits als tres primers llargs i parabolts a la resta (estan rovellats)

Material: 15-17 cintes exprés, un alien groc pel penúltim llarg opcional.

Dificultat: 6c+ (en lliure)

Dificultat obligada: 6a,Ae 

Aproximació: Des del Monestir anem al càmping, seguim el camí direcció a Sant Joan. Tot just passat una tanca, agafem la primera canal fressada que trobem a mà dreta. Pugem fins a peu de l'esperó on comença la via, cal agafar els espits de l'esquerra.

Ll1 Comença amb un pas difícils (A0) de placa fins a un llavi on la placa desploma, nosaltres hem anat per l'esquerra a buscar una llastra i recte a munt fins a la R1, 15m.
Ll2 i 3. Aquest dos llargs els hem fet junts. Sortim directament a la vertical del primer espit per anar amb tendència a la dreta a agafar l'esperó per on pugem fins a la R2. Aquest tram és vertical i mantingut (pas de baga i algun A0 en el meu cas). 20+20m.
Seguim per l'esperó amb preses més bones, perdent verticalitat a mida que anem pujant.
Ll4. L'aspecte de la roca canvia, pugem un tram més ajagut fins a un desplom que cal superar amb un pas força atlètic (possible pas de baga) uns metres vertical i després és surt a una terrassa, atenció a les pedres soltes, torbem la R4 a la dreta. 25m
Ll5 Aquest llarg va en tendència a l'esquerra per un tram vertical amb roca a controlar, fins a un esperó per on pugem directament primer vertical i després s'ajeu, corda fixa. 30m
Ll5 pugem per la dreta d'una llastra fins arribar a un desplom (possible posar una alien groc),  per superar-lo cal anar a buscar un merlet  (pas de baga). Seguim per la placa que va perdent verticalitat. 20m. Farem un canvi de reunió .5m.
Ll6 Sortim en tendència a l'esquerra per la placa vertical i difícil on haurem d'anar escalant entre assegurances al mig trobem uns passatges desplomats. Llarg mantingut amb bona roca i assegurances allunyades.30m
Descens: Nosaltres hem anar a buscar els ràpels de la via Queralt Ona de  l'esperó d'Esparraguera, a l'esquerra cal desgrimpar fins a trobar-los. 2 ràpels de 60m.
Informació: colla xapoutot, Manel&Ita, Pijuclimb.
Per Ferran Suils, Xavi Giné i Joan Asín.

al curt però intens primer llarg

arribant a la R3

entrant a la R4

Xavi treballant-se el cinquè llarg

mentrestant a la reunió fem passar el fred.......

cinquè llarg

mantingut sisè llarg

al cim

FOTOMATONS