dimecres, 30 d’abril del 2014

MONTSERRAT AGULLES, EL DÀTIL, Via EL BACON DEL DÀTIL

ressenya de Joan Baraldés
30/04/14. Aquesta tarda no tenim gaire temps i quan arribem a Can Maçana, està ennuvolat i fa vent. Al final decidim fer la via El Bacon del Dàtil. Via encabida a la dreta de l’aresta Brucs. El primer llarg obert en Ae, té l’al·licient de poder-se forçar en lliure, ha sortit força bé amb 3 passos d’A0. Després s’ajeu i la dificultat baixa, podem fer dos llargs més aprofitant reunions d’altres vies.
DADES:
Primera ascensió:octubre 2011
Per: Joan Baraldés i Miquel Haro
Equipament: Totalment equipada amb parabolts del 10, R2 i R3 amb burins d’altres vies.
Material: 15  cintes exprés (pel primer llarg). Estrep/s si volem fer el primer llarg amb Ae.
Dificultat: 6a, V+/A0, obligat IV+ /Ae.
Per: Joan Baraldés i Joan Asín. 

primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

FOTOCIM

dimarts, 29 d’abril del 2014

PARET D'ARAGÓ, Via DESLIZ

sortim amb les primeres llum del dia
26/04/14. L’any passat és van començar a obrir vies per les plaques de la Feixa dels espàrrecs a la Paret d’Aragó, noves propostes què criden l’atenció. Ahir després d’escalar al Pic de Sant Cugat, en Remi marxa i amb el Juan Carlos ens arribem a la Paret d’Aragó. Al arribar a la tanca de la pista què puja al cim de la Paret d’Aragó ens trobem al Joan Pera i al Josep Coll, xerradeta i al sac. Ens aixequem amb les primeres llums del dia i amb dues hores ja estem a peu de via. La via comença uns trenta metres després del ràpel, hi ha una fletxa picada.


Via de plaques amb caràcter i assegurances justes on caldrà portar un bon joc de friends.
A peu de via veiem un pont roca, el primer tram és mantingut, després haurem d’anar una mica a l’esquerra a buscar una mena de canal què dona accés a la R1.
El segon llarg segueix una placa mantinguda amb assegurances distants i amb dificultat de poder afegir alguna assegurança. Al final trobem un díedre més tranquil.
El tercer llarg va en flanqueig a l’esquerra. La ressenya marca 55m però amb 50 també s’arriba.
El quart comencem per una fissura on entren bé els friends, per deixar-la i flanquejar a l’esquerra per la placa on trobem dos parabolts. Seguim recte passant un desplom, a sobre trobem la R4.
El cinquè llarg sortim recte per la placa/díedre amb preses arrodonides. Flanquegem a l’esquerra per terreny més ajagut fins un ressalt (passatge difícil), què dona accés a un altre placa a l’esquerra, per on accedim a la R5 (arbre).
El sisè llarg és un canvi de reunió. El setè llarg comencem per una placa fins a un parabolt d’on flanquegem a la dreta a buscar una fissura/díedre què seguim per sortir a la dreta per placa a buscar un ressalt equipat amb dos parabolts (6b) no obligat. Un cop superat per terrenys més fàcil arribem al cim.
DADES:
Primera ascensió: maig 2013
Per: Ferran Rodríguez, Sidarta Gallego i Luis Alfonso.
Equipament: Parabolts, pitons, ponts de roca.
Material: Joc de friends del 0 al 3 de Camalot, nosaltres portaven repetit el semàfor d’aliens, 12/14 cintes exprés, bagues savineres.
Dificultat: 6b, obligat V+ a equipar.
En resum una bona via on haurem de treballar, recomanable.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín. 

ressenya i tinerari d'en Luichy, lanochedelloro2

primers passos què marquen la tònica de la via

al primer llarg

al mantingut segon llarg

arribant a la R2 placa/díedre

a la placa del segon llarg

tercer llarg

arribant a la R3

a la placa del quart llarg

quart llarg des de la R4

al cinquè llarg

arribant a la R5

al darrer llarg

un cop passat el 6b amb Ae

FOTOCIM

Parte de Catalunya

dilluns, 28 d’abril del 2014

PIC DE SANT CUGAT, Via GOSA

Pic de Sant Cugat
25/04/14. Ahir va estar plovent tota la tarda amb ganes. Aquest matí encara no ha fet net, així què canviem el pla i no arrisquem. Anem a la via la Gosa del pic de Sant Cugat.

ressenya d'en Luichy, lanochedelloro2
La via recorre les plaques d’aquest pany de paret fins a la feixa intermitja on acaba. La via està equipada però caldrà portar friends fins el 2 de Camalot per a completar les assegurances. Els quatre primers llargs son força mantingut i molts bons, el cinquè és un canvi de reunió de tràmit. El darrer va en tendència a l’esquerra i tornem a trobar uns passatges interessants de placa.
De l’última reunió haurem de fer un ràpel de 25m fins a la feixa, des d’on anirem a buscar el descens equipat.
Una via agradable i recomanable per a gaudir de plaques.
DADES:
Primera ascensió:2012
Per: Héctor Sala, Dani Martín i Luis Alonso.
Equipament: Parabolts, ponts de roca i algun pitó.
Material: Joc de friends fins el 2 de Camalot, 14 cintes exprés.
Dificultat: 6a, obligada V/V+.
Per: Remi Brescó, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

placa fina a l'inici del primer llarg

segon llarg placa mantinguda per gaudir


tercer llarg

arribant a la R3

passatge atlètic al quart llarg


al darrer llarg


al darrer llarg

FOTO R6

ràpel de 25m fins a la feixa de baixada
descens, ressenya del Luichy, lanochedelloro2

diumenge, 27 d’abril del 2014

MONT-ROIG, AGULLA DELS PELATS,Via KRAK-TAK

24/04/14.  Les prediccions per aquest dijous no son bones, hem sortit de Barcelona ben ennuvolat i quan ens trobem amb el Remi a Sant Llorenç de  Montgai ens diu què ha vingut acompanyat de la pluja des de la Pobla de Segur.
Fem un cafè llarg i petem la xerrada amb en Solis, Carmen(dona Alpina), Jordi i el Lagarto Sordo. Finalment ens decidim i anem cap el Mont-Roig.

ressenya
Els darrers temps quan estàs a peu de vies en zones concorregudes, és normal sentir, qui obre el llarg?, ja obro jo?....però si la via ja està oberta, no?.
Bé doncs en la via Krak-Tak, podríem aplicar-ho, sense errar gaire l’expressió. La via està totalment desequipada, només hi ha 2 espits a la R1 i un pitó i espit a la R2. El què va de primer haurà d’anar buscant-se la via, mentre és va auto assegurant.
A peu de via trobem una fletxa i TAK picat, l’itinerari és evident, doncs segueix una marcada canal-fissura. El primer llarg comencem per una placa amb fissura just a sobre de les fletxa, passatge atlètic amb un desplom (V/V+), després seguim per la canal fins a trobar la R1.
El segon llarg va a buscar la marcada fissura per un pugem en díedre, fins què haurem de sortir a la dreta, on trobem la R2.
El tercer llarg, és el més difícil i mantingut. Sortim per la dreta on trobem un desplom, amb un passatge força atlètic. A sobre trobem un altre desplom, intentem directe però no ho veiem clar. Al final anem a l’esquerra i seguim directament per la mantinguda fissura, al final haurem de sortir a l’esquerra per tornar a la dreta i passar per sobre d’un gran bloc precari. Per terreny més fàcil arribem al cim.
Haurem de vigilar amb la variada qualitat de la roca.
Una via curta però intensa què no et deixa indiferent,  amb un tercer més difícil clarament.

DADES:
Primera ascensió: 12/1992
Per: J.Cauvet i J.Terraza
Equipament: totalment desequipada, només trobarem equipades la R1 i R2.
Material: Aliens i friends fins el Camalot 4, tascons, 14 cintes exprés.
Dificultat: 6a, obligat V+ a equipar.
Aproximació: evident des de la pista, per arribar a peu de via haurem de pujar per la dreta d’un contrafort.
Descens: Desgrimpem al coll que tenim al darrera de l’agulla i baixem per la canal de la dreta, trobarem equipaments amb cordes i un ràpel final (hi ha corda instal·lada).

Per: Remi Brescó, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín. 

al passatge desplomat del primer llarg

primer llarg

inici del segon llarg

a la fissura del segon llarg

arribant al cim

FOTOCIM

dilluns, 21 d’abril del 2014

PIC DE MAIÀ I PUNTA COLL D'ORTAFÀ AMB RAQUETES

 


19/04/14. La primera intenció era anar a la vall de Juglar a Andorra, però trobem l’accés tallat a l’entrada de la vall. Fem un canvi de plans i ens decidim per tornar al Port d’Envalira 2408m, on aparquem. Aquí ens calcem les raquetes i seguim per una pista fins el Pic del Maià 2614m on hi ha una gran antena. Continuem cap el nord i descendim fins el collet d’Ortafà, d’aquest punt anem a buscar unes puntes que hi ha a l’esquerra. Uns 8 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 350m. Durant tota l’excursió podem gaudir d’unes bones vistes (360º). Recomanable.
itinerari










FOTOCIM