24/04/14. Les prediccions per aquest
dijous no son bones, hem sortit de Barcelona ben ennuvolat i quan ens trobem
amb el Remi a Sant Llorenç de Montgai
ens diu què ha vingut acompanyat de la pluja des de la Pobla de Segur.
Fem un cafè llarg i petem la
xerrada amb en Solis, Carmen(dona Alpina), Jordi i el Lagarto Sordo. Finalment
ens decidim i anem cap el Mont-Roig.
 |
| ressenya |
Els darrers temps quan estàs
a peu de vies en zones concorregudes, és normal sentir, qui obre el llarg?, ja
obro jo?....però si la via ja està oberta, no?.
Bé doncs en la via Krak-Tak,
podríem aplicar-ho, sense errar gaire l’expressió. La via està totalment
desequipada, només hi ha 2 espits a la R1 i un pitó i espit a la R2. El què va
de primer haurà d’anar buscant-se la via, mentre és va auto assegurant.
A peu de via trobem una
fletxa i TAK picat, l’itinerari és evident, doncs segueix una marcada
canal-fissura. El primer llarg comencem per una placa amb fissura just a sobre
de les fletxa, passatge atlètic amb un desplom (V/V+), després seguim per la
canal fins a trobar la R1.
El segon llarg va a buscar
la marcada fissura per un pugem en díedre, fins què haurem de sortir a la
dreta, on trobem la R2.
El tercer llarg, és el més
difícil i mantingut. Sortim per la dreta on trobem un desplom, amb un passatge
força atlètic. A sobre trobem un altre desplom, intentem directe però no ho
veiem clar. Al final anem a l’esquerra i seguim directament per la mantinguda
fissura, al final haurem de sortir a l’esquerra per tornar a la dreta i passar
per sobre d’un gran bloc precari. Per terreny més fàcil arribem al cim.
Haurem de vigilar amb la variada
qualitat de la roca.
Una via curta però intensa què
no et deixa indiferent, amb un tercer
més difícil clarament.
DADES:
Primera ascensió: 12/1992
Per: J.Cauvet i J.Terraza
Equipament: totalment desequipada, només trobarem
equipades la R1 i R2.
Material: Aliens i friends fins el Camalot 4, tascons, 14
cintes exprés.
Dificultat: 6a, obligat V+ a equipar.
Aproximació: evident des de la pista, per arribar a peu
de via haurem de pujar per la dreta d’un contrafort.
Descens: Desgrimpem al coll que tenim al darrera de l’agulla
i baixem per la canal de la dreta, trobarem equipaments amb cordes i un ràpel
final (hi ha corda instal·lada).
Per: Remi Brescó, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
 |
| al passatge desplomat del primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| inici del segon llarg |
 |
| a la fissura del segon llarg |
 |
| arribant al cim |
 |
| FOTOCIM |
4 comentaris:
Interessant línia, d'anar fent i anar equipant, d'aquelles en les que millor no córrer gaire...no es veu senzilla no! enhorabona als tres.
Jaume una via curta però intensa
Coi que be un dia de festa entre setmana. Enhorabona, les vies del Cauvet, Marmolejo,.... són de les que has de treballar-te, ara quan les acabes és el que dius, curta però intensa uauuu.
Salut
Mingo una amb D.O. sens dubte.
Publica un comentari a l'entrada