AGULLA DE L'ARBRET, vies OM MANI PADME HUM i AITOR

18/07/09
Quan arribem a Can Massana a les 8h del mati la temperatura es de 12º i a l’ombra cal posar-se alguna cosa per tapar-se. Avui fa un dia de primavera.
A l’Agulla de l’arbret feia temps que tenia ganes de fer aquestes dues vies, però mai quadrava la cosa per poder-hi anar. Aquest dissabte m’ha afegeixo al Ramon, Cañete i l’Antonio que havien quedat per anar a l’agulla de l’arbret.
Faig cordada amb l’Antonio i comencem per la OM MANI PADME HUM, via de caire modern ben assegurada i amb una dificultat de IV,V. Quan arribem a dalt en Ramon i en Cañete encara estan a mitja via, ells estan fent l’Aitor, així que ens animen fem el ràpel i anem a fer l’Aitor. Aquesta via es d’un caire diferent, es nota que ha estat oberta per baix doncs les assegurances estan col·locades on es podent posar amb certa comoditat i allunen una mica. Quan arribem a dalt coincidim amb en Ramon que esta apunt de fer el ràpel i que aprofitem, gràcies companys. Ha estat una bona matinal amb dues vies molt similars amb la dificultat i roca, però totalment diferents filosofies en el que fa referència a l’equipament . Recomanables.
Per Antonio Iglesias i Joan Asín

Kpujo .com (vies 2 i 3)

Antonio a les plaques de l'Om mani padme hum

Darrer llarg de l'Om.....

L'Antonio a les plaques de l'Aitor

En Ramon iniciant el ràpel

L'Antonio a l'arbret que dona nom a l'agulla

EL LLORO, via Realitat Virtual

14/07/09
Aquest dimarts havia quedat amb en Ferran per anar a la Sud del Pedraforca, però el calor per una banda i la predicció de pluges a la tarda pel Pirineu i Pre Pirineu, ens fan canviar de plans. L’alternativa ha estat Montserrat, cara nord, desprès de diverses propostes coincidim amb la via Realitat Virtual del Lloro.
L’aproximació la fem plegats amb una cordada de Vic que van a l’aresta GAM del Bisbe.
La via te dues parts diferenciades, la primera per una canal xemeneia, coberta de verdet, que en cas d’estar mullat pot complicar l’ascensió. L’equipament per un altre banda es generós, del que no fa patir, l’escalada es en lliure. La segona part agafa les plaques que s’ha adreçant , es superen amb escalada combinada principalment amb artificial, hi ha dos tirades desplomades, l’última passa un sostre i la penúltima amb un desplom mantingut. En Ferran s’ha deixat els estreps així que passem amb un cada un i el fifi.
Es passa amb cintes exprés , unes 23, i reunions, encara que es pot algun micro .La via esta equipada amb espits i parabolts. A la quarta reunió només hi ha dos espits i dos més sense plaqueta, millor portar plaquetes recuperables o tascons de cable, si no hi ha una arbre que pot ajudar a reforçar la reunió.
Nosaltres l’hem fet amb 8 llarg, a les ressenyes hi ha 9. Hem fet seguits el cinquè i sisè llargs.
Es una via recomanable i bona alternativa per pujar el Lloro per la seva cara nord i per on més tira, amb un equipament generós.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín

ressenya.net (orientativa)

primer llarg

2ºllarg desprès d'un pas desplomat

tercer llarg

4ªllarg navegant per plaques amb verdet

5è+6è llarg, comença l'artificial

7è llarg placa convinada

8è llarg sortint del desplom

9è llarg sortint del sostre

Cim

Dent d'en Rossell,via Primavera

13/07/09
Ja feia temps que volia tornar a la Dent d’en Rossell, però el temps no m’havia acompanyat, en canvi la pluja sí. Vam quedar amb l’Isaac per anar a escalar i era un bon moment per anar a la Dent d’en Rosell, ja ens havíem retirat, així que estava pendent. Com que l’Isaac acaba de sortir d’una lesió al turmell, escollim la via Primavera, una de les clàssiques.
L’aproximació la fem des de mitja pujada de la pista de Queralbs a Fontalba , flanquegem sense camí amb intuïció fins el coll que en dur a peu de via. Ens trobem a uns operaris que estan retirant les tanques metàl·liques per evitar les caigudes de pedres, ens comenten que ja s’han acabat les obres del cremallera i que retiren les tanques.
Al final estem a peu de via el sol escalfa força però una mica de vent suavitza la sensació de calor.
La via esta semiequipada amb parabolts, espits i un pitó, però cal portar friends, alients i tascons, per assegurar-se sobre tot la quarta tirada.

onaclinb.com

El primer llarg va per una placa, la referència es una micro pi que hi ha bastant a dalt. No hi ha cap assegurança. IV

El segon llarg surt a la dreta a buscar un díedre que seguirem la dificultat augmenta i trobarem algun parabolt. V.

El tercer llarg comença per una placa amb molsa per anar a cercar un díedre, amb un passatge força atlètic de V+, desprès una flanqueig molt espectacular a l’esquerra amb bona presa de mans, V fins un parabolt, seguim per un altre díedre fins a la reunió.

El quart llarg surt per una placa un pitó i un parabolt, es va buscar una bavaresa que haurem d’equipar, primer amb una dificultat de V fins un pas que desploma una mica pas molt atlètic V+, segueix amb una dificultat de V, fins un flanqueig a l’esquerra i un díedre més fàcils que ens deixa a la reunió.

El cinquè llarg segueix una placa mantinguda amb algun parabolt, el darrer pas es espectacular i tècnic. La reunió esta desprès d’una canal, un parabolt.

Tota la via es mantinguda en el V grau, menys la primera tirada, hi ha dos passatges de V+ a la tercera i quarta tirada. Tota la via te molsa i herba, però es molt recomanable per fer una primera visita a la Dent d’en Rosell.
La tornada la fem pel mateix lloc que aquesta vegada l’agafem millor i no sens fa tant pesat.
Per Isaac Royo i Joan Asín

PIC DEL MARTELL, via PEOR IMPOSIBLE

onaclimb.com

07/07/09
Aquesta tarda teníem previst anar a escalar a Montserrat a zona del càmping, però tot el matí ha estat tapat i han caigut quatre gotes a Barcelona. Ens truquem amb en Jaume i decidim anar al Pic del Martell per assegurar el tret, passo a recollir a l’Antoni i ens trobem tots plegat a l’aparcament. Bé a quina via anem???? I si anem a la “Peor Imposible” doncs anem-hi.
Aquesta via es una de les bones del Pic, es atlètica i amb dificultat mantinguda, esta assegurada amb espits i burils , cal portar aliens i friends mitjans per reforçar les assegurances dels llarg.
La primera tirada te una entrada en un dificultat de IV,IV+, per seguir per una placa un pel desplomada passatge de V+,6a-, la reunió es penjada i de burils.

El segon llarg te una sortida explosiva superar el primer espit es el passatge clau del llarg, 6a, faig un pas d’A0 segueix mantingut amb V, V+ per plaques fins sota d’un passatge molt atlètic i desplomat, desprès una placa i la reuniò també de burils.

El tercer llarg el fem per una variant directe surt recte supera un desplom a l’esquerra i segueix recte es pot reforçar amb friends, la dificultat es de V,V+, la reunió es munta amb tres espits.

El darrer llarg el fa en Jaume i l’apura a tope son 50m justos fins el cim. Surt per una placa ajaguda de IV, desprès es posa més vertical V. Superat aquest passatge anem a la dreta fins sota un esperó hi ha una reunió però se la salta. L’original surt per l’esperó hi ha tres espit en una placa molt polida, en Jaume u té clar i surt pel díedre molt més humà IV, IV+.

Ara feia bastants anys que no la repetia i m’ha deixat un bon regust.
Segons sembla al final l’hem encertat per que per Montserrat sembla que ha plogut.
Per Jaume Galban, Antoni Gómez i Joan Asín