PENYA-SEGAT DEL GARRAF,Via d’en Baicas.
Obertura: Inicis dels 80 per menbres del Grup de Muntanya de Viladecans
Reequipada per: Xavier Teixido, Marcel·li Canal, Pau Tomé, Cesc Muñiz i Roger Romagosa.
Longitud: 155 m
Material: Friends fins el C2 i aliens, Bagues per ponts de roca i savines. Ganxo i estreps si no es passa 6b.
Després de les llevantades el diumenge fa un sol esplèndid. Hi ha una via que tinc ganes de fer la via d’en Baicas al penya-segat del Garraf. Enredo al Jaume i s’apunta el Ramon, mai millor dit l’enredo.
Llarg 1 La via comença juts al final del camí, no anar a buscar l’espit cikat que comenta la ressenya, cal flanquejar a l’esquerra per sota d’una llastra adossada, es troba un químic,seguim flanquejant trobarem un altre químic i un espit cikat. Reunió en una replà, químic i espit, IV, 20m
Llarg 2 Seguim flanquejant a l’esquerra fins un altre replà, només trobarem un pont de roca. IV,20m.
Llarg 3 Seguim flanquejant a l’esquerra en tendència a anar pujant fins un replà amb margallons(palmeres petites, no hi ha cap assegurança de via. IV,II, 35m.
Llarg 4 Flanquegem en tendència anant pujant fins sota d’un desplom amb dos ponts de roca (desplom gruyère) a sobre i a la dreta trobarem una antiga reunió, jo vaig pujar directament pel desplom de sobre aquesta reunió, passatges molt atlètics però amb bona presa, un cop a dalt anar a buscar la reunió amb tendència a l’esquerra sota una coveta. IV, V, V+, 40m. Llarg espectacular.
Llarg 5 Es el llarg més exigent i que trenca la tònica de la via fins aquest moment. Se surt per la dreta de la reunió per seguir per una placa de l’esperó tendència a l’esquerra fins un pitó amb una baga, passar a la dreta de l’esperó i seguir les assegurances fins el cim. En la ressenya del reequipament, posava que “evidentment es podia fer amb artificial com s’havia obert”, cal matisar que les assegurances allarguen, nosaltres vam fer algun pas de ganxo, però tot i així cal fer sortides amb un grau de 6a o més. EL GRAU OBLIGAT ES AO-6b, 35m
Descens, pugem fins la carena i després la seguim per la cresta de la dreta, trobarem un passatge que cal desgrimpar, hi ha un instal·lació per fer un petit ràpel si es vol.
Tot flanquejant per vira de les primeres tirades es veuen diferents vies amb el material molt deteriorat, jo recordo haver escalat varies vies que ara es difícil de trobar les ressenyes, seria una bona feina poder recuperar i equipar nous itineraris.
Ascensió feta per: Jaume Galban, Ramon Prades i Joan Asín
A Onaclimb ha sortit la ressenya d’aquesta via que ja havia vist un dia al bar de l’Anna del Bruc estava en cartera per una tarda. La via esta ben equipada amb parabolts de 10mm. La primera tirada es curta assegurada amb 4 parabolts amb passatges de V+. La segona tirada es de transició IV per la via somni de tardor IV. La tercera es molt mantinguda en V+,6a/A0 (A1), es pot fer al gust, es surt per una placa amb 3 parabolts i V+, un tram senzill de canvi per anar a buscar l’esperó aquí hi ha un passatge difícil d’encadenar (pas d’estrep) i desprès anar fem abans de l’entrada de la reunió hi ha un passatge molt atlètic amb bona presa. El descens amb ràpel per la mateixa via.
