dijous, 28 d’abril del 2011

PASTERETA, via ANOIRAM

 27/04/11. Montserrat terreny d'aventura. El passat 9 de març  vam fer una primera incursió a la via obrint el primer llarg i mig del segon. El 31 de març hi tornàvem aquest cop vam acabar el segon i tercer llarg, quedant-nos al peu del marcat díedre final. El 6 d'abril amb una tarda de forta calor vam pujar per l'aresta Est fins el cim per rapelar, aprofitant per a netejar i equipar el darrer llarg, aquell dia la calor ens va fer suar de valent.

la Pastereta
Avui hi tornem per fer la primera integral i equipar les reunions que havíem muntat en arbres les altres incursions a la paret. 
La via té un caire d'aventura, amb roca delicada i que cal controlar, encara  que hem sanejat bastant de crostes i llastres. Té dos trams de transició amb pedres soltes i herba, un al principi del segon llarg i un altre al final del tercer., que trenquen la continuïtat . La via esta pràcticament equipada, cal portar 12 cintes exprés, bagues savineres, algun friend mitja i Camalot del 2 i 3 que poden ser útils al primer i tercer llarg el del 3. És aconsellable dur cordes de 60m.

ressenya, foto de l'Eduard (escalatroncs)
El primer llarg comença a la rampa (III) de la via viatge apatxe, un cop superat el primer tram segueix per la placa de l'esquerra amb un ressalt més vertical  (IV) abans d'entrar a la R1 sota un desplom,50m. Aquest llarg es té que auto protegir, és pot posar una baga en una savina un pont de roca (baga posada) i dos friends.
El segon llarg flanqueja a la dreta (II) amb un primer tram de roca trencada per entrar a una canal que ens porta al peu d'un marcat esperó. Pugem per l'esperó (IV) fins un ressalt  vertical on cal anar buscant el pas (V,V+) un cop s'ajeu  (IV+,IV) les assegurances allarguem, cal anar  concentrat i prestar atenció a la roca. R2, 55m.
El tercer llarg va a buscar la placa de la dreta amb una dificultat mantinguda de V fins un arbre  des d'on flanquegem a l'esquerra III primer i després II  amb pedres soltes i entrar al bosc plenjat al peru del díder final on trobem la R3, 55/50m.
El quart llarg comença per una placa vertical de V+,6a  fins un arbre sec al peu del díedre que seguim per l'esperó de l'esquerra (equipat) i mantingut en V. La roca s'ha sanejat, encara pot haver-hi alguna cosa solta. R4 al cim 30m.

En resum una via amb passatges interessants, roca delicada, practicament equipada tret del primer llarg. Amb el peatge de dos trams de transició per terreny amb pedres soltes i herbes.

Un deute enderrerit que tenia pendent amb la Mariona i que gràcies a l'Antoni l'hem pogut saldar.

Per Antoni Gómez i Joan Asín


a la placa del primer llarg

part final de l'esperó del segon llarg des de la R2

al tram mantingut de V del tercer llarg

placa d'entrada i esperó del quart llarg

al cim amb la feina feta

dilluns, 25 d’abril del 2011

PR-33, AYGUATEBIA, BALADE DANS LA VALLEE DEL FEU.

24/04/11. El dia no esta del tot clar però hem quedat al coll de la Llossa  per fer una excursió que surt del poble d'Ayguatébia al Capcir Haut Conflent. En Vicenç gran coneixedor de racons i excursions amagades ens ha proposat aquesta excursió. Avui però no hem portat cap mena d'informació escrita de l'itinerari ni plànol. Per sort trobem l'inici de l'excursió molt ben senyalitzat amb un cartell i després tot l'itinerari està senyalitzat amb discretes marques grogues i cartells indicadors. El circuit és circular PR-33 "balade dans la vallee del feu", amb sortida d'Ayguatébia passant per les quatre cases de Talau i tornar a Ayguatébia. 


Punt de sortida

itinerari seguit en vermell

Sortim d'Ayguatébia per un estret camí que després s'eixampla baixant fins a trobar la carretera. La seguim en direcció Est passant per un pont sobre del torrent que teníem a la dreta durant la baixada, una mica més endavant trobem els senyals que ens portem a un corriol a la dreta en pujada. El camí va pujant pel mig del bosc, ben traçat que et permet una còmode ascensió, tot seguint els senyals fins arribar a Talau. Aquí dubtem però cal seguir per la carretera fins un grup de cases on trobarem el camí, més planer, que ja ens porta fins a Ayguatébia. El darrer tram els núvols i boires han dit prou deixant pas a una fina pluja que ens ha acompanyat fins els cotxes.
Una excursió agradable per bosc en un lloc fora del circuïts clàssics.
Per: Vicenç, Núria, Toni, Josep, Silvia, Gisela, Gemma, Raimon, Montse i Joan
comencem per un camí estret que després s'eixampla

el camí esta senyalitzat amb discretes marques grogues

arribant a la carretera i a punt de deixar-la

camí puja pel mig del bosc

arribant a Talau

la boira ens envolta al darrer tram

ja falta poc, acompanyats de boira i plugim

camí pel bosc abans d'arribar a Ayguatébia

diumenge, 24 d’abril del 2011

PENYES ALTES DE MOIXERÓ 2274m

22/04/11. Les Penyes Altes del Moixeró amb els seus 2279m, presenta una ascensió molt agradable i còmoda de fer des de la vessant del coll del Pendís, a la Cerdanya. Tot i que les previsions son de puja, el dia s’aixeca força bo, sembla que aguantarà el temps pel matí.

les Penyes Altes de Moixeró


l'itinerari seguit
Del poble de Riu de Cerdanya, agafem la pista, en bon estat, que du al coll del Pendís. La seguim uns 12 Km fins que la trobem barrada per una tanca, deixem el cotxe en aquest punt. Agafem la pista que surt a l’esquerra, mirant direcció al coll del Pendís, i porta al coll de Trapa. Continuem sense fins el final de pista que porta a un marcat coll des d’on podem veure, el Moixeró i les Penyes Altes de Moixeró. Seguim un camí que flanqueja fins el coll de Moixeró, continuem flanquejant per la base del Moixeró direcció al collet del Raset. Fins aquest punt el camí va pujant suaument, però a partir d’aquí comença a pujar pel bosc, trobarem un ressalt equipat amb una corda per ajudar a superar-lo si és necessari. L’arribada al cim és força aèria. El cim és un bon mirador a cavall del Berguedà i la Cerdanya.
El dia és va complicant i els núvols van agafant consistència, retornem pel mateix camí de pujada i arribarem justos amb les primeres gotes de pluja.
Per Gemma Dalmau, Montse Pueyo i Joan Asín.


seguim la pista

arribant el coll i Pic de Moixeró

flanqueig per la base del Moixeró

al fons les Penyes Altes

el camí puja de valent

trobem un ressalt equipat amb una corda

darrers metres abans del cim

al cim

dimecres, 20 d’abril del 2011

MALANYEU II, via FRANCESC SUÑOL

19/04/11. Després de la primera via fem un canvi de parelles, ara però les dues cordades farem la via Francesc Suñol.

itinerari de la via Francesc Sunyol
 Aquesta via també tres llarg però més mantinguts. El primer va per una placa de 30m amb una dificultat mantinguda de IV+,V. El segon també per placa on la dificultat baixa una mica IV,IV+. El darrer té un pas de 6a, on cal buscar la col·locació, per seguir per un altre placa vertical fins al cim. Ens trobem amb en Joan, Francesc i Miquel que han acabat la via que estaven obrint, l'Ameu fa la primera repetició en solitari. Un cop al cim baixem amb tres ràpels també de 30m.
Per: Marta, Isaac, Ramón i Joan Asín
la Marta al primer llarg

entrant a la R2

disfrutant a la darrera placa

al cim coincidim amb Francesc Suñol (foto Miquel Haro)

Ramón,Marta, Isaac i Joan, després d'una bona jornada

MALANYEU I, via AINA

Malnyeu i les seves parets

19/04/11. Amb la Marta i l'Isaac en teníem una de pendent des de fa temps, avui al final hem pogut coincidir per anar a Malanyeu, també s'apunta el Monsió (Ramón) que esta a Saldes. Quan arribem a Malanyeu tenim la sort de coincidir amb l'Ameu Pagès bon amfitrió de Malanyeu, així que fem petar la xerrada una bona estona, ens diu que també hi ha en Joan Baraldes i en Francesc Suñol acompanyats per Miquel Haro, acabant una nova via.
Fem l'agradable aproximació fins a peu de paret i ens trobem en Joan, Francesc i Miquel que s'estan preparant, un altre xerrada i alguna recomanació de vies.
Per la nostre part fem dues cordades en Ramón farà cordada amb la Marta per anar ala via de la Carla i amb l'Isaac farem cordada per fer la via Aina.


itinerari de la via Aina
La via té tres llarg de corda, és pot trobar informació al bloc de Joan Baralde(sibessenapren). La via segueix una sèrie de plaques trencades per zones de vegetació, al segon llarg trobarem el pas més difícil de via (6a-), t'has d'agafar a una llastra fissurada que amenaça en saltar, que no ha saltat, sobre trobem una savina salvadora. 
Un cop al cim baixem amb tres ràpels de 30 m per la via. Ens retobem amb la Marta i en Ramón i ens preparem per fer una altre via.
Per Isaac Royo i Joan Asín
l'Isaac al primer llarg

després de superar el pas de 6a-

al darrer llarg

la Marta i en Ramón després del ràpel

PARET DEL GRAU, via ÀFRICA

Paret del Grau
 18/04/11. Després de baixar de la via Retiro espiritual, en Manel encara li manca una mica de dosi d'adrenalina...Així que decidim  fer un mos a Coll de Nargó i arribar-nos a  la via Àfrica a la Paret del Grau. És la primera visita que hi fent per la nostra part. Seguint les indicacions que ens ha donat en Jordi arribem al coll on deixem el cotxe, després d'una errada.
La via ens ha agradat força amb una roca calcària que ens recorda el Pic del Martell. En quan a la graduació l'hem trobat una mica justa, quan la fas primera vegada jo li posaria algun pas de V+, però això és una apreciació personal. És pot trobar informació a: alturgell-xgrane i a escalatroncs.

Una bona paret a tenir en compte, hi tornarem.

Per Manel Benavent i Joan Asín
primers passos de la via Àfrica

al segon llarg
inici del tercer llarg i encarant la vertical darrera placa


per avui ja hi ha prou

SANT HONORAT, PARET DE MU, via "RETIRO ESPIRITUAL"

18/04/11. Aprofitant que estem a la Setmana Santa ens arribem amb en Manel aquest racó de Sant Honorat. Un lloc místic que inspira tranquil·litat, la via escollida és la "Retiro espiritual" molt adient a les dates en que és trobem. La via està orientada a l'oest ideal per els matins d'estiu o quan el sol apreta.

la paret de Mu i ressenya
 informació a: rocaineu, kutrescaladors

Quan arribem al coll de Mu coincidim amb un altre cordada (Cèsar i Jordi) que també van a fer la mateixa via, fem plegat l'aproximació. Quan arribem a peu de via ens deixem començar a nosaltres.
Comença en Manel fent un primer ressalt vertical que un cop superar s'ajeu amb una mena de terrassa, R1 sota un marcat desplom.
El segon llarg comença amb uns passos desplomats d'Ae, seguint per placa fins a la R2.
El tercer llarg segueix una inmensa placa per on és va navegant a la recerca del parabolt.
El quart llarg fa una mena de S surt a la dreta per superar un ressalt, seguint cap a l'esquerra i tornar a la dreta amb una entrada vertical a la R4.
El cinquè llarg puja fins el coll per agafar una placa que ens porta fins el peu d'un marcat díedre on trobem la R5.
El darrer llarg comença amb un pas estrany per entrar al díedre, aquí la roca canvia i cal controlar-la, trobem força parabolts que s'agraeix donada la qualitat de la roca. R6 al cim.

Fem les fotos de rigor mentre arriben en Cèsar i Jordi. Baixem plegats amb 3 ràpels de 60m, R6-R4, R4-R2, R2-R0.

En resum una via ideal per fer-la un matí quan el sol apreta, equipada amb parabolts, roca bona encara que cal vigilar per evitar sorpreses, el darrer llarg la roca és delicada. Dificultat obligada V.
Per: Manel Benavent i Joan Asín 

la paret de Mu i en Manel a la R1

superant el desplom del segon llarg

en Manel d'excursió per les plaques del tercer llarg

ressalt per entrar a la R4

arribant al coll

al díedre del darrer llarg i R6

Cèsar i Jordi a la R6

al cim